dilluns, 10 de novembre del 2008

En dates senyalades no valen cursos ni punyetes. FELICITATS SERPENTINA


No les he trobades Marta, no he trobat imatges per fer algun muntatge. Mira que m'hi vaig estar ahir a la nit una bona estona, volia sorprendre't amb alguna cosa bonica, vaig buscar fotos, vaig retallar cares, res no servia, res no m'agradava, res no deia el que volia, perquè, estimada Marta (i no és cap plagi de poeta recorrent), són tantes les imatges que hi hauria d'haver al l'àlbum que volia crear! I tant poques les que tinc en el disc d'aquest ordinador! No hi ha casi fotos d'aquella època, no ens en fèiem de la mateixa manera que ara, no anàvem buscant captar moments perquè poguéssim reviure'ls en el futur. Quin futur? Només valia el present, calia viure, viure ... Ara Marta, et proposo que tanquis els ulls i inventis el millor dels vídeos, el més bonic, un que he creat només per a tu. Van entrant les imatges a poc a poc, al ritme que vulguis, de dreta a esquerra, de dalt a baix, del tot al detall o del detall al tot. Cauen les imatges com en una cortina, es balancegen entre les onades, sota els penya segats. En una cala petita, potser, solitària. Bufa el vent de Garbí "Quan jo tenia pocs anys el pare em duia a la barca" Mira la sorra com es transforma en la teva imatge. Són els 80. Marta al 7 i ½ (o era el Set i Mig? Perdona Marta ni ho recordo) ... Miquel darrera la barra. Marta pintant ... un ventall que fa de porta cap al cel. Marta rient .... monedes, hexagrames, oracles i tarots. Marta somniant .... un amor que creix, encara tendre, encara difícil. Marta també, alguna vegada, es clar ... Marta plorant. "No et fiïs mai de la calma". Marta apassionada. Marta amiga. -Dedicat a la Marta - diu una llibreta que guardo- que amb aquest regal m'obliga a escriure.- Quatre poemes dolents que hagués estripat, si no fos per aquesta dedicatòria. Regal de Reis del 1981. Marta al Motel ... una petita loteria i una escapada, amb taxi fins i tot, com senyores! Marta a París. Ganes de mossegar i de xisclar. Per fi una habitació en un hotel -Mi habitación no tiene baño- Bots damunt d'un llit. Escapada. Marta al Sena, prenent un cafè en una terrassa, allà dalt Notre Dame. Marta al tren, de tornada. Marta escrivint. Marta pintant, sobre tot, pintant...la casa fa olor de colors tebis. Retrats. Un dibuix en blanc i negre, sóc jo però millorada. Llargues xerrades a la vora del foc. El Dídac i la Ibrit juguen. El Dídac sempre que pot et toca els pits. - Avui podem menjar carn, o som vegetarians?- Marta lúcida. Marta i la ironia que em fa riure. Marta i les novel·les, moltes, encara no tenies tanta passió per les negres. Marta, sempre Marta, quan torno a casa, cansada de la feina. -Quin oracle ens dirà on ens escaparem el cap de setmana?- El mar, molt mar, immensament blau, immensament acollidor, onades que es trenquen contra els penya segats. "No et fiïs mai de la calma" Marta mar enllà, cap a Palma. Marta a les festes de Maig. La Salseta i algunes locures. Le Rachdingue. Marta de nit. Marta a la sortida del sol. Marta i el Josep Maria. El Josep Maria ... un somriure que se'n va, ones enllà fins l'horitzó i es dilueix. Una mirada burleta i un immens amor que ens uneix, com si hi fos. Somriures sempre. Viure la vida amb totes les conseqüències, viure el risc ... Els Joseps Maries . .. i tants altres. Marta serena. Marta compartint... Miquel. Miquelmarta o Martamiquel, indestriables. Marta feliç. Marta lluitadora .... canviar les condicions laborals. Canviar el sistema? Marta punyent. - I si comencem per deixar de consumir? Marta a Agullana. Marta restauradora. Marta jardinera. Marta cuinera. Marta amfitriona. Marta interlocutora. A la vora del foc, a la vora del mar, a la vora, al costat, a prop. Sempre Marta. Sempre petons. Sempre... i una mica de Serpentina.






9 comentaris:

Anònim ha dit...

Marta, sería una osadía decir ni una sola palabra después de leer la entrada de Magda, claro que como soy un poco osada me quiero añadir para desearte MUCHAS FELICIDADES, y no puedo evitar decir que he "recordado" cosas, situaciones, vivencias, emociones... y no son mias. Tanto y tan profundo llega, porque tanto y tan profundo lo siente quien lo escribe. A mí así me lo transmite al menos.
y.....me callo ya, emocionada.
SIEMPRE BESOS.

Dolors ha dit...

Feliçitats Marta. Magda cada dia em sorprens més i t'estimo més.
sempre petons

Magda ha dit...

La serpentina no m'ha vist? o passa de mi? buaaa

Magda ha dit...

Jo també t'estimo Dolor, i també cada dia més

serpentina ha dit...

...voilà, ja t'he llegit, gràcies pel teu record generós amiga meva, avui he anat a veure el mar i per descomptat m'he mullat les mans i la cara; em fa sentir especialment viva, em conecta amb el que és essencial... gràcies Pepa i gràcies Dolors... hem penso que aquestes 4 llagrimetes que has fet caure dels meus ulls m'han rejovenit! Sempre petons bonica

serpentina ha dit...

...ja fa dies que os volia donar una adreça on podeu veure uns quants quadres i dibuixos de la darrera producció d'en Miquel, els ha penjat aquí mentre te la plana web en contrucció...val a dir que son molt millors al natural, per veure'ls, es clar!,haurieu de venir ... be l'adreça és la següent : http://wwwmiqueldurancom.artelista.com/ i mes petons

Josep ha dit...

Ostres Marta, per molts anys! No et coneixia però ara potser una miqueta més!Quines coses més boniques que t'han escrit! es que aquesta Magda.... uffff cosa fina quan arrenca!

serpentina ha dit...

...gràcies Josep, jo també l'estimo molt a la Magda, és un crac...i mes petons

Magda ha dit...

Com sempre les obres del Miquel tenen moltíssima força. A veure quan puc anar a veure-les en directe.

Jo també us estimo molt (a tots)