dissabte, 8 de novembre del 2008

Taques, andromines, manifestos i alguns poemes al passeig de Reus


Qui ha dit que cal complir sempre la paraula? Avui m'he regalat un dia sense feina, ni curs, ni pares, ni dinars ... un dia tranquil. A les 0:10 he enviat el tercer treball (de la tercera setmana) del curs. He dormit 10 hores seguides, he sortit a passejar per fora perquè feia sol, he corregut amb les gosses, he comprovat que encara hi ha flors i he vist els reflexos que fan les fulles seques nedant a l'aigua de la bassa. M'he dutxat i vestit i he anat cap a Reus on he recollit l'Enric que hi havia anat caminant. Jo fresca com una rosa (una mica marcida) i ell suat, però content, ens hem dirigit cap a la taca. Allà hi havien, entre molta altra gent, un ídol i un amic. Després ens hem deixat anar, passeig avall, disfrutant amb les andròmines més diverses de la fira dels brocanters. Hem dinat a cal Planelles i hem tornat a casa a fer la bugada. Després he llegit una estona "La Clau" un llibre del Tanizaki, perquè a ca l'Amorós, d'on l'Enric s'ha lliurat de la direcció, finalment, fan un taller de literatura japonesa i em faria gràcia treure el nas. I ara, mentre es fa la sopa encara em queda temps de passar per aquí per explicar-ho. Avui, realment, un dia diferent. Ja tocava. El reportatge l'he penjat al flickr. Això de fer fotos porta sorpreses, per exemple veure el gran interès que l'Olesti prestava a la tarima de les recitades.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha fet il·lusió trobar-vos-hi.

Anònim ha dit...

M'ha sabut greu no ser-hi, però aquest matí ja he complert amb el meu deure d'examinand. Espero poder llegir el manifest per alguna banda...

Josep ha dit...

He vist la colecció de fotos i és molt bona. Ja es veu que t'ho vares passar molt bé.Sempre m'han agradat els brocants doncs si troben coses molt interessants. Pero encara m'agrada més veuret per aquí!

meiga ha dit...

Estupendo encontrar una entrada nueva, que además es portal para un reportaje tan interesante. Te he dejado algún comentario. No gran cosa porque teno el tiempo justo para irme a trabajar. Si espero a conterstarte a la vuelta, entonces ya no pongo nada.

Que sigas disfrutando de los días libres, y que haya más para que nos sigas contando cosas