No en sabem el nom. No en sabem la procedència. Nomes sabem que es passeja per les muntanyes dels Ports. Per aquells bonics paratges on fa encara poc el foc va cremar massa. On, fa encara poc, van morir quatre treballadors en l'intent de salvar-les.
Duia foc a les banyes, però no va encendre res. És deia Fanfarrón i pesava 500 quilos. Fins fa poc, probablement, pasturava tranquil. Fins fa poc, abans de l'encesa, una mica més al sud dels Ports, a Benicàssim. Un paratge viu on edificis i edificis trenquen la línia de la costa. Alguns l'anomenen la Biarritz de Llevant
L'han vista excursionistes i veïns diversos, de moment no ataca, no sabem com s'alimenta. Es passeja, només. Mentre tot un exercit de bombers i policies la busquen. Té l'etiqueta de perillosa. Cap on va? Què busca? De qui o de què s'escapa?
Es va veure reflectit en un aparador. Amb aquell foc prenent damunt les banyes. Va enfollir i s'hi va llençar. Era una llibreria, però no va cremar. Va sentir un tret, es va sentir ferit i va córrer cap a la carretera. Va envestir un camió i per poc provoca un accident. El cop del camió no el va matar. Era brau, pesava 500 quilos. Mal ferit, bramant, és dirigí de nou cap a la ciutat pionera del turisme, cap als centenars de persones que havien perdut la diversió de la nit. Una nit que la lluna era quasi plena.
Personal armat cerca la lleona dels Ports. No en sabem el nom. No en sabem la procedència. De moment no ataca. Cap on va? Què busca? De què o de qui s'escapa? L'han vista excursionistes i veïns. La gent de la contrada es tanca a les cases. A fora una lleona perillosa es passeja tranquil·lament i ningú no l'ha convidada.
Van disparar dos trets més i finalment Fanfarrón, el toro embolat de Benicàssim, va ser abatut. No sabem com i on l'han enterrat.
Duia foc a les banyes, però no va encendre res. És deia Fanfarrón i pesava 500 quilos. Fins fa poc, probablement, pasturava tranquil. Fins fa poc, abans de l'encesa, una mica més al sud dels Ports, a Benicàssim. Un paratge viu on edificis i edificis trenquen la línia de la costa. Alguns l'anomenen la Biarritz de Llevant
L'han vista excursionistes i veïns diversos, de moment no ataca, no sabem com s'alimenta. Es passeja, només. Mentre tot un exercit de bombers i policies la busquen. Té l'etiqueta de perillosa. Cap on va? Què busca? De qui o de què s'escapa?
Es va veure reflectit en un aparador. Amb aquell foc prenent damunt les banyes. Va enfollir i s'hi va llençar. Era una llibreria, però no va cremar. Va sentir un tret, es va sentir ferit i va córrer cap a la carretera. Va envestir un camió i per poc provoca un accident. El cop del camió no el va matar. Era brau, pesava 500 quilos. Mal ferit, bramant, és dirigí de nou cap a la ciutat pionera del turisme, cap als centenars de persones que havien perdut la diversió de la nit. Una nit que la lluna era quasi plena.
Personal armat cerca la lleona dels Ports. No en sabem el nom. No en sabem la procedència. De moment no ataca. Cap on va? Què busca? De què o de qui s'escapa? L'han vista excursionistes i veïns. La gent de la contrada es tanca a les cases. A fora una lleona perillosa es passeja tranquil·lament i ningú no l'ha convidada.
Van disparar dos trets més i finalment Fanfarrón, el toro embolat de Benicàssim, va ser abatut. No sabem com i on l'han enterrat.
9 comentaris:
Había escuchado la noticia de la leona, pero no la del toro embolado(tampoco he andado muy pendiente de la prensa estos días).
En fin, yo lo veo como una llamada de atención, a sumar a una larga lista, una especie de alarma. Normal que los animales se rebelen si los humanos hemos destapado la caja de Pandora.
"Estámos locos, estos romanos", que diría Asterix en un momento dado.
Avui he llegit al diari que potser de la lleona podriem passar a que fòs un gos que borda! Genial, al final resultarà que de lleona rès de rès; i que un pobre gos s'emportarà el tret de qualsevol poli "aguerrido". En fí, tantes il.lussions que m'havia fet jo de visitar aquells boscos i trovar-mi una lleona!
Sembla que si era un gos gran, asilvestrat.
Lament que ho hagin matat.
El toro embolat és, senzillament,cosa d'impresentables (la meva opinió, és clar).
Bon post, :-)
M'ha dit un ocellet que el gos va dir "millor morir dempeus que viure de genolls"
En cualquier caso, todo siguen siendo frutos de esta locura que hemos creado los humanos.
..."ils sont fous c'es romains" i jo afegiria que en prenen massa, de potingues ... en fi
Aquests dies la Magda és entre nosaltres, aixi que potser demà ja farà alguna entradeta doncs avui ja dorm; el viatge és pesat!
Més que un viatge pesat les ganes de disfrutar del lloc i dels amics. Ja tindré temps d'ordindore quan sigui a casa.
Ya no iremos haciendo una idea de la visita donostiarra por las fotos....
Publica un comentari a l'entrada