En Josep ja no descobreix escarabats ni a les peces de roba ni a la cuina, però, quan era xic, les humitats es filtraven per la casa del carrer Sant Domingo, de Terrassa, transformant-la en un casal ombrívol on els escarabats campaven lliurament i ell els convertia en companys de joc
Així comença una novel·la inèdita que segur algun dia deixarà de ser-ho. Hi ha un quarto de reixa i una cuina llarga i estreta al costat del pati. La majoria de cases de Terrassa eren així. Així era la casa on jo vaig viure els primers anys de la meva vida.
A Les Borges del Camp s'ha tornat a girar vent. A Torre Sans no hi ha quarto de reixa, ni cuina al costat del pati. Avui hem anat a caminar i a la tarda hem fet un cafè amb la Cèlia.
Al pati de la casa del Josep hi havia un roser d'enramar. A casa la mare, la casa on vaig passar els primers anys de la meva vida, també n'hi ha un. A Torre Sans un altre. Encara hi neixen roses. S'ha tornat a girar vent.
8 comentaris:
Quan deixarà de ser inèdita? La vull llegir!
No ho sé, Santi. Suposo que el camí des que una novel·la s'acaba fins aconseguir editar-la no deu ser fàcil. És d'una persona amiga que me l'ha deixada i només arribar a casa vaig començar a llegir-la. Per a mi ha estat una grata sorpresa perquè explica moltes coses que jo he viscut. Per això no vaig poder evitar escriure'n un bocí. Però de moment no puc dir res més, només que a mi també m'agradaria veure-la editada.
Ànims per aquesta persona! Això promet!
Eiiiii !!! Que no havia vist que aixó torna a funcionar! Vaig deixar d'entrar en el "parón" de fa uns dies i avui m'he adonat de les noves entrades. Tot un plaer!! Gracies !!!
L'has vist mai, el gat de cendra?
A mi també m'agradaria llegir-la.
Hola....
Hola.....
Publica un comentari a l'entrada