Nadals, encara

És 29 de desembre de 2008, són les sis de la tarda i encara duem al cor l'alegria dels Nadals. A les Borges plou, a Donosti fa sol i a Gaza cauen les bombes.

Ahir era 28, també hi havia sol a Donosti, i pluja a les Borges, es va encabritar el mar a la Costa Brava i de nou a les terres "santes" van morir centenars d'innocents.

Són festes d'amor, els carrers tenen llumetes i els comerços les portes ben obertes. Sonen nadales a Reus i sirenes a Gaza. El pessebre de l'hospital té una sènia que gira i un caganer molt amagat sota una cova de escorça de suro. La gent s'hi atura i bada una estona.

El primer dia que ens vam aturar davant el pessebre de l'hospital, amb la mare Montserrat, ja havien mort violentament molts palestins. Nosaltres no vam trobar el caganer.

El dia de Nadal, mentre Israel preparava el bombardeig indiscriminat d'aquest cap de setmana, L'Enric em va fer veure el caganer amagat del pessebre de l'hospital. Hi vam anar aviat, amb els diaris sota el braç, disposats a passar-hi el matí si calia. Ens havien donat una hora els de les ambulàncies: a dos quarts d'onze els aniran a buscar, ens van dir, però mai no se sap.

El germans A i B, tots dos operats del fèmur, comparteixen habitació a la segona planta de l'hospital de Reus. Als matins fan carreres pels passadissos amb respectives cadires de rodes. Al migdia els deixen als sillons i algun familiar els ajuda amb el dinar. El dia de Nadal els van donar permís per anar a dinar a casa. L'ambulància estava avisada i els vestits de mudar planxats i polits. Tot controlat

Vam arribar aviat, a dos quarts de nou del matí, amb els diaris sota el braç. A la segona planta de l'hospital tot era silenci. Vam entreobrir la porta del número 10, els senyors A i B dormien plàcidament. Durant mitja hora no hi va haver cap moviment, després tot es va precipitar segons la seqüència següent:

09.00.- El germà B es desperta impacient, vol que el vesteixin per poder esmorzar tranquil abans de marxar.

09.10.- Ens fan marxar de l'habitació per poder rentar i vestir els pacients, els donem la roba de mudar perquè els la posin i sortim.

09.15.- Avisen per megafonia que ja es poden anar a buscar els esmorzars.

09.20.- Truco a l'habitació per entrar les safates. Ajudem a acabar de vestir el senyor A, l'assèiem al silló. Li donem l'esmorzar.

09.25.- Comencen a rentar el senyor B. Ell, com que preveu que la llet serà freda i li agrada calentona, em demana que vagi a escalfar-la.

09.35.- Després de fer cua al microones, quan torno amb la llet a punt, em trobo el senyor B totalment nu damunt del llit, no el poden vestir perquè abans li han de fer una cura. Em demana que li tapi les vergonyes amb el llençol i li acosti la safata al llit, li agrada més menjar al silló, però no vol que la llet se li torni a refredar. Mentre li preparo la taula i desembolico el croissant entren per fer-li la cura i em tornen a fer fora.

09.45.- La infermera que ha fet la cura ens diu que ja podem vestir el senyor B, s'emporta la llet perquè deu ser freda i li vol escalfar, tornarà la safata quan estigui vestit. A la cadira menjarà millor.

09.50.- Arriben els de l'ambulància i diuen que tenen presa, que com que es Nadal han de fer molts trasllats. El recordem que havien dit a dos quarts d'onze i surten de l'habitació, suposem que disposats a esperar. Des del passadís fan algunes trucades amb els mòbils.

10.00.- Hem acabat de vestir el senyor B. S'ha de prendre sis pastilles amb l'esmorzar i com que encara no el té se les pren, una darrera l'altra, amb aigua.

10.05.- Vaig a rescatar la safata de l'esmorzar que no arriba, encara no han escalfat la llet. Li escalfo.

10.10.- Torno de nou cap a l'habitació amb la safata i la llet calenta, els de l'ambulància ja s'estan emportant els dos pacients amb les cadires de rodes. Els demano cinc minuts perquè pugui esmorzar el senyor B, ells diuen que d'acord però que ha de ser molt ràpid. El senyor B no pensa prendre's la llet amb embut i em fa deixar la safata al mostrador.

10.15.- Mentre fem cua a l'ascensor, els senyor A i el senyor B a les seves respectives cadires de rodes conduïdes pels de l'ambulància, s'acosta una infermera amb la safata i li diu al senyor B que ja han fet escalfar la llet i que se la prengui per no marxar amb l'estómac buid. Arriba l'ascensor i els de l'ambulància empenyen les cadires cap a dins. La infermera es queda amb la safata a la mà mentre es taquen les portes.

10.30.- Arribem a casa i tot són petons i abraçades. El senyor B només demana que algú li doni un got de llet calenta.

A partir d'aquí tot va anar força bé. Vaig fer fotos, naturalment, i un cop a casa les vaig penjar al flickr.


Aquest cap de setmana ha plogut a les Borges i han caigut les bombes sobre Gaza. Avui encara plou i l'exercit israelià ultima els preparatius per una ofensiva terrestre. M'arriba un correu de convocatòria a una concentració amb el lema "Aturem el genocidi de Gaza". Tal volta hagi nevat a Agullana, quan la Marta va fer la foto només queien volves però no van quedar retratades. L'Anna ahir estava una mica marejada, avui la Dolors encara no m'ha passat el parte. S'ha fet fosc i encara no he anat a comprar fruita, Sortiré al carrer plujós i caminaré sota les llumetes nadalenques. A les Borges també són dies d'amor i de pau.

24 de desembre, solstici d'hivern

24 de desembre, diuen els calendaris. Les campanes de les Borges criden a missa del gall. Alguns nens, i altres que no ho són tant, fan cagar el tió.
Em venen mil records d'infància, i de la infància del Dídac. Avui a casa els tions cremen a la llar de foc, potser per aquest toc d'escalfor necessari, ara que les temperatures són baixes. Avui, que el Nadal fa tanta mandra. És nit bona, el dia s'allarga un pas de pardal, solstici d'hivern, els propers mesos deixarem que la terra reposi i es prepari per la primavera, tornarà a esclatar la vida.

Avui, 24 de desembre, quasi 25. Neix l'hivern, amb tota la seva cruesa. Si fa fred a l'hivern vol dir que fa bon temps, deia el pare Enric. Aquesta nit, que no tinc altre tió que el que alimenta el foc, hauria d'anar prompte a dormir, demà tenim un dia complicat, a les set sonarà el despertador. Però demà encara no ha passat i, per tant, no puc explicar-lo. En canvi, han passat quatre dies, des d'aquell 20 que va ser tan bo com qualsevol altre per viure, i com que després del 20 va venir el 21, i després el 22, i fins i tot el 23, i no n'havia parlat, avui, 24 de desembre a l'hora de la missa del gall vull escriure unes frases, abans que el tió d'aquesta nit s'acabi i torni la gelor de l'hivern que comença.

Han passat quatre dies i hem estat a Terrassa, torno prenyada de sentiments diferents, fins i tot contradictoris. A l'hospital l'Anna, endollada per tot arreu, fa esforços per somriure. Està tranquil·la. Per Sant Jordi segur que sóc a casa, diu repetint la frase irònica d'un germà. Fem plans per l'estiu. Més plans a casa la Dolors, amb el Josep i la Miren. A l'estiu, tots, i també l'Anna, cap on sigui, potser una casa rural a Navarra. I és que aquests bascos no s'acaben de deixar "dar por culito" eh Susa? Ja els tocarà fer-nos d'amfitrions per terres d'Euskadi. Però això, en tot cas, serà a l'estiu, després de Sant Jordi, quan l'Anna ja sigui a casa i per tant, serà després de Sant Jordi que en podré parlar. Perquè avui, dia de la missa del gall, abans que cremi del tot el meu tió vull parlar dels darrers dies passats a Terrassa.

Una vintena de regalets ens toca comprar enguany, i no és fàcil. Els matins del 22 i del 23 ens arrosseguem per paradetes i botigues clòniques encara que no totes. A ca la Maria Argemí, el mateix aparador, els mateixos boleros, igual que fa 30 anys, la mare m'hi comprava trenca closques quan era petita, nosaltres hi vam comprar un puzle de 1500 peces per a l'Albert i el Dani. És difícil trobar l'objecte que va bé a cada un dels noms de la llarga llista, però ho intentem. Falten el pare Enric i el tio Jaume i no és fins el 24 al matí, a Reus, a la Galatea, que tatxem el darrer nom.

I després de tantes paraules, ara que ja és 25 de desembre, encara no he dit res, o casi res. Perquè encara no he parlat del 21. No res, només una petita festa organitzada per la família. Una petita i senzilla festa sorpresa, perquè quan vam dir que ens casàvem i que no pensàvem fer convit ho van entendre. Un dinar només, en família, el dia 21, i hi van estar d'acord. Però com que tota norma està feta per saltar-la, la meva família va decidir anar una mica més enllà. Arròs pel cap i pastís amb nuvis de cartó pedra. Taules guarnides, tovallons amb noms brodats (amb alguna petita i divertida errada) i rams de flors. Amics a l'hora del cafè ... Va ser preciós. I hagués estat preciós amb un altre decorat. Tant li fa l'arrós, el pastís o les flors. El que compte és que es van saltar les normes per dir-me que sí, que estan amb mi, amb nosaltres, que tant els fa si visc a 140 quilometres cap al sud. Que ells estan contents si jo estic contenta, que ells hi són.

Fa fred a fora, han deixat de sonar les campanes. No hi ha tió. Només unes cendres plenes d'espurnes. L'escalfor queda. Gràcies Mati i Ramon. Gràcies mare. I Dídac, i David, i Lluís i Estel ... Gràcies

20 de desembre, un dia més per viure.

Estemos preparados. Quedémonos desnudos
con lo que somos, pero quememos, no pudramos
lo que somos. Ardamos. Respiremos
sin miedo. Despertemos a la gran realidad
de estar naciendo ahora, y en la última hora.

20 de desembre al calendari que tinc penjat a la paret. L'una del migdia als rellotges de Torre Sans. Gonzalo Rojas Pizarro, poeta xilè de la generació del 38, poeta exiliat després del 73, avui compleix 91 anys. Gonzalo Rojas Pizarro és només una de les tantes i tantes persones que avui són destacables per alguna cosa, potser perquè ploren, o perquè riuen, o neixen, o moren, o tenen la primera relació amorosa, o intenten creuar el mar (en femení a l'Empordà) en una llanxa massa feble i massa plena. Milions i milions de persones que senten, respiren, viuen. Tu, jo, l'Anna, nosaltres.

M'arriba la claror del dia, una claror suau del sol, el de sempre, que porta una mica de calidesa. S'escampen les boires, avui, 20 de desembre al calendari que tinc penjat a la paret i que aviat hauré de renovar. El dia es torna clar i sé que, encara que plogui a Donosti, dilluns anirem a sopar. No soparem a Donosti, ni a Les Borges. Dilluns sopararem a Terrassa i no plourà. I brindarem per tots i cada un dels milions de persones que senten, respiren i viuen. Per tu, per mi, per l'Anna, per nosaltres.

La mare té a punt una bossa per posar-hi els berenars del Peru. Quan déu no dona besnéts s'han de buscar nens al País Basc per regalar bosses per posar berenars. Petit detall per algú que acaba de complir quatre anys. Tots hem complert anys el 2008, menys els que van néixer entre el 20 i el 31 de desembre, com el pare Enric que va néixer el 25 de desembre de l'any 1920, l'any de la quinta del biberó, i per això té una creu dibuixada al paladar. No, no perquè hagués nascut l'any de la quinta del biberó té la creu al paladar, sinó perquè va néixer per Nadal. El portarem a casa el dia del seu aniversari. El portaran, més aviat, amb una ambulància que carregarà les dues cadires amb rodes, amb el pare Enric i el tio Jaume. Per Nadal cada ovella al seu corral, per això el pare Enric i el tio Jaume, amb les seves cadires de rodes, compartiran a casa, amb la família, l'escudella i el capó. Fa mandra el Nadal, però la Tere em va dir que amb l'escalfor d'alguns focs el farem més suau, i es cert, encara hi han focs i el sol, que entra tímidament per la finestra, aporta calidesa, avui, 20 de desembre al calendari que tinc penjat a la paret.

counterwebkit2008

Es fa gran. Felicitats

Cinema de terror

L'altra tarda, després de la firma, tot passejant, i sense adonar-nos, vam arribar fins Begirada, i ens vam quedar allà, asseguts en el banc, contemplant com la pluja queia damunt l'Urumea. Jo encara portava a la mà les flors de l'amistat i l'Enric ni havia tingut temps de treure's la corbata.

De sobte es va acostar una dona, castanya i guapa, i se'ns va quedar mirant, i va dir: Es lo que pienso? Que sea por muchos años. Abans de continuar cap a "lo viejo" ens va deixar una invitació: A las 6 en el Morgan

Avui, que no he passat per l'hospital perquè altres hi anaven, quan han sigut les 6 de la tarda, m'he acostat fins al Morgan i m'han servit anxoves del Cantàbric amb data de caducitat. Metre esperava la Lydia, la dona que va aparèixer el dia que vam seure al banc de Begirada i va resultar ser una antiga amistat a la qui feia anys que no veiem, m'he entretingut amb uns vídeos.

Sí, és possible organitzar un festival de cine de terror. Matèria no en falta.

Mina: Ja sé que és una altra cosa el que vols dir, i estaria bé, però jo tampoc no tinc fusta de lider, ni de lluny. Si trobes vuit homes/dones que s'hi avinguin jo faré la novena.

Trangressions

No plou, ni neva, ni tant sols fa vent. Des de la finestra el dia es veu clar i sembla que passejar per fora ha de ser agradable. Engany dels sentits, una altra vegada, a fora fot (perdó fa) un fred que emmudeix el petar de les pedres, ni els estornells s'atreveixen a moure's. Set graus diu el termòmetre, i els esquimals, per donar raons a la relativitat, dirien que això és escalforeta. L'Unda i la Petita consideren que els esquimals són més a prop de la veritat que no pas les meves percepcions i quan surto a estendre la roba em porten pinyes per jugar. L'Enric també diu que no n'hi ha per tant i esporga rosers i esparregueres amb guants i anorac. De les branques d'esparregueres podades que tenen boletes vermelles en faig un ram. No és galzeran que també n'hi ha al jardí, altres anys en podia collir per decorar a dojo, enguany, no sé perquè, no ha fet fruit. Per contra hi ha roses tot i no ser Sant Jordi. Poso les roses vermelles en un gerro, al costat dels rams que em van portar divendres, dos i no un, tots dos preciosos, tots dos, sense que les compradores s'haguessin posat d'acord, confeccionats amb el mateix tipus de flors. Rams d'amistats en un acte que d'entrada no estava concebut amb flors.

En una botella que hauria de ser per a vi hi posaré les flors d'aquests rams d'amistat quan siguin seques. Altres persones que s'han apuntat a la mateixa confabulació, assecaran flors, aquelles amb les que se sentin més identificades, i a l'estiu, potser, o a la primavera, o ja veurem si finalment és, però en tot cas ha existit la idea i amb això ja ÉS. Altres persones dic, apuntades a la confabulació per llaços d'amistat, portaran flors que les identifiquin, prèviament assecades, i les posarem en una botella que hauria de ser per a vi. I llançarem aquesta botella a l'infinit, per a navegants d'espais aespaials o per a consumidors de temps atemporals.

És més de migdia sota el pont de Saragossa i a Begirada el Peru i la Miren porten quasi 24 hores estirats al sofà mentre passen Heidis per la pantalla. Encara passaven Heidis quan el Barça i el Madrid jugaven. Només és un joc? Ahir al matí el Benach deia al Periodico que "hem de separar les coses i començar a pensar en el Barça com un equip de Futbol" Ostres, ja era hora que algú digués una cosa així! Però ep, m'agrada que l'amic Josep estigui content, sempre m'agrada. A Begira encara plou, a Donosti no ho sé. Volia posar un àudio amb el compte del Barril titulat "només és un joc" i no me'n surto.

Com que fa fred encenem focs i així Nadal no fa tanta mandra. L'expresident de l'exinquisició, el senyor Joseph Ratzinger, també amenaça amb passar per les brases a científics i altres pecadors, sort que en aquest cas són flames virtuals d'un infern que em pensava que ja havia deixat d'existir. El pare Enric l'altre dia comentava el dolor de les cremades i deia que els de l'inquisició ja sabien el que es feien, si es tracta de torturar la foguera és la pitjor de les tortures. Desapareix Guantànamo, com ho van fer les fogueres contra bruixes, però la caça de bruixes augmenta com augmenten els integrismes.

La Mina diu que vagi en compte no sigui que els geos envaeixin can Sans. El món està ple de transgressions, transgredeixen els intransigents, els primers. Quina gràcia té ser transgressor si no se'n fa publicitat? Jo també he avortat.

13 de desembre Santa Llúcia ens conservi la vista

FELICITATS.
MOLTES FELICITATS.
MOLTES FELICITATS. MOLTES FELICITATS. MOLTES FELICITATS. MOLTES FELICITATS.

Ahir que crec que era el dia universal dels drets humans.

Seqüència primera. Repetició de la jugada corregida i millorada:
Rebo una foto de la cremada de les fulles i l'Unda que el mestre ha tingut la paciència de retocar. Gràcies Josep

Seqüència segona. Repetició de la jugada corregida i millorada:
L'Anna està tranquil·la, millora, comença a respirar per si mateixa, aviat li trauran la respiració assistida. Un record, una abraçada i els millors desitjos per a la nostra amiga

Seqüència tercera. Repetició de la jugada corregida i augmentada:
El senyor A és a l'hospital amb el fèmur trencat, ja operat. Està seré i tranquil. Lúcid, sobretot. Llegeix la biografia del general de l'exercit republicà Vicente Rojo i explica que va ser el seu cap. Explica els records de la batalla de l'Ebre. Ell, de la quinta del biberó, va ser i és un admirador del Vicente Rojo, com ho és de totes les persones que han posat la seva intel·ligència al servei de la justícia.
El senyor B és el germà del senyor A i cada matí compra els diaris i els porta a l'hospital. El senyor B, amb els diaris sota el braç espera l'autobús i sent un crac a la cuixa. Cau a terra. Passa un jove forçut i l'ajuda a aixecar-se. Com que no es pot posar dret el deixa assegut al banc de la parada de l'autobús.
Arriba l'autobús i obre la porta. El senyor B li diu al conductor que haurà de continuar sense ell perquè no es pot aixecar, que sisplau avisi una ambulància ja que, probablement, s'ha trencat el fèmur. L'autobús se'n va.
A la cantonada, a pocs metres de la parada de l'autobús, una dona cau. El senyor B observa com arriba una ambulància. S'atura on és la dona que ha caigut i comencen a posar-la a la camilla.
El senyor B s'adona que per la vorera del davant passa un conegut, el crida i li explica que segurament l'ambulància que recull la dona havia de recollir-lo a ell.
El conegut del senyor B parla amb els de l'ambulància, però només tenen una camilla i ja està ocupada per la dona que ha caigut a pocs metres de la parada de l'autobús.
Al cap d'uns minuts arriba una altra ambulància. S'emporta el senyor B al mateix hospital on és el senyor A, però a una altra habitació.
El senyor A no sap res i pensa que el germà, aquest matí, li ha fallat.
A la tarda preparen el senyor B per operar-lo. Quan és al quiròfan i l'anestesista és a punt per fer la seva feina, arriba una altra camilla, és una urgència.
El senyor B, encara sense operar, porta més de 24 hores esperant un quiròfan lliure.
Quan el senyor B sigui operat potser podrà compartir habitació amb el senyor A i d'aquesta manera els dos germans es faran companyia mútuament.

Seqüència quarta. Repetició de la jugada corregida i millorada:
Parlo amb la Dolors, les perspectives per l'Anna milloren. Una abraçada per l'Anna de nou i una altra per la Dolors i per la Pepa, al peu del canó, amigues sempre.

Seqüència cinquena: Repetició de moltes jugades similars amb els bons amics Pablo i Cèlia que ahir van venir per parlar de demà.

counterwebkit2008

Mira Tere, encara tenim focs.

Aquest cap de setmana que podia fer anar la màquina han desaparegut els cels vermells. Tot està tapat per una capa espesa grisa. Ja no hi ha vent i no tinc on llençar les preguntes. Costa d'aclarir el dia i es fa fosc molt aviat, plovisca.

Ahir ens vam dedicar a netejar el jardí, el foc cremava les fulles i a mi em semblava viure un especie de ritual de purificació. El foc provoca passions, m'agraden les flames i al mateix temps em fan molta por. Cada calçotada es reprodueix la mateixa cançó, jo demano que vagin en compte els que torren els calçots, imploro una manguera prop de les flames, ells, experts i una mica agosarats, com solen ser els mascles, fins i tot els que han rebut o s'han fet una educació més igualitària, disfruten veient-me patir. Ahir vaig aconseguir que l'Enric deixés la manguera al costat de la pila de fulles que cremaven. Amb un cert tremolor de cames em vaig poder acostar per fer alguna foto, tremolosa també, d'aquesta manera, va sortir la imatge.

S'acosta Nadal i no tinc pessebre, ni arbre, només una planta amb fulles vermelles de les paradetes del Mercadal. La de l'any passat va aguantar fins fa només tres dies, una nit que vam arribar a cero graus de temperatura, una d'aquelles nits de vent amb matins de cels rogents que no vaig fotografiar, es va quedar garratibada, les fulles van baixar els caparrons. Avui que plou i no fa tan fred l'he deixada sota la pluja però no espero remuntada, potser per això l'Enric en va portar una altra. A rey muerto rey puesto, o el que és el mateix: visca la república, mori el Borbó. Són frases tradicionals, desproveïdes de sentiments, com es podria dir a Betlem me'n vull anar o campanas sobre campanas. Són festes d'amor i de pau i de vises buides. No tinc pessebre, ni arbre, només una visa amb la qual intentaré comprar un regalet per a cada membre de la família. Ara ja som tots grans i no cantem al tió, no creiem amb pares noels ni Mags d'Orient, però som prou tradicionals com per no renunciar als obsequies. Encara no he sentit nadales pels carrers comercials induint a les compres, ai a l'amor, però aviat les posaran.

El darrer tram del curs ha acabat, Serpentina, sort en aquest final teu, si la visa dóna de sí compraré una pianola perquè ens concertis quan vinguis, lliure de cursos i de feina, quan puguis descansar uns dies a Les Borges i això sí, deixar-nos anar una parrafada amb anglès que m'encantarà la música encara que no entengui un borrall (ja veus fins i tot em pots ensarronar i insultar-me una estona que et continuaré mirant em somriure aposentat)

Ringgggggggg mira per on sona el telèfon i qui és? Qui és? Doncs justament la Serpentina. Xerrem i xerrem, ens hem d'explicar moltes coses. Històries que avui, precisament, no són contes feliços. El que si són, encara, és contes amb final obert. Cal esperar, no sabem què passarà demà, avui, al penjar el telèfon, la Serpentina diu: Ja saps on sóc. I tant que ho sé! Sé on és ella i on són els amics, sé on son i, sobretot, sé que hi són. L'Anna també hi és, hi ha sigut, naturalment, des del començament d'aquestes ratlles. Ho sé jo i ho sabeu vosaltres. Hi som.

counterwebkit2008

Em costa tancar la màquina

Avui em costa tancar aquesta màquina. Remeno blocs sense llegir-los. És com si, de sobte, m'hagués quedat sense comprensió lectora. Faig solitaris i, fins i tot, algun sudoku en línia.

Què puc dir si m'he oblidat d'escriure? Però continuo sense tancar la màquina. Remeno imatges i les retallo. Em quedo amb una rosa i amb el foc que encara crema.

L'Enric ha passat per les paradetes del Mercadal i m' ha portat una planta de Nadal.

La temperatura a Reus és de 12 graus, gairebé càlida per ser l'hora que és, casi mitja nit a les Borges del Camp i també sota el pont de Saragossa i al Passeig de Terrassa.

Anirem a dormir aviat.

counterwebkit2008

No gela

Els cels són increïbles a dos quarts de vuit, fa fred quan aparco, no hi ha gel, però fa fred, i vent, sobretot vent. Havien de venir pluges però el vent se les ha endut, fan mala cara les plantes i tot és ple de fulles seques, fulles que podria retratar i cels, especialment els cels, a primera hora del matí, preciosos. Algun dia, quan no se m’enganxin les mantes, quan pugui fer els deures que m’ha posat el mestre, en faré una foto i competiran els meus núvols amb els de la Serpentina.

Faig anar el mòbil, però no sempre el sento quan em truquen. Ahir missatges de la Pepa i la Dolors de trucades que no vaig poder sentir, de vegades, a la feina, vaig amunt i avall, una mica atabalada, haig de controlar l’estrès. M’havia quedat sense valerianes, avui l’Enric ha passat per l’herboristeria, un moment, quan anava a donar el dinar al pare, ara ja tinc valerianes.

Ahir trucades de la Pepa i la Dolors, però és amb la Patri amb qui parlo finalment, diverses vegades – encara no l’han pujada de quiròfan, però tot ha anat bé – Avui torno a parlar amb la Patri, a les 10, fa veu de cansada, ha passat la nit a l’hospital, tot marxa segons el previst, tot anirà bé.

Passen entre trucades, hospitals, feina, cursos, compres ... els dies freds. S’acosta Nadal, abans vull fer una escapada a Terrassa, vull fer un petó a l’Anna. No sabem si el pare Enric serà a casa per Nadal, segurament demà el traslladaran a un centre de recuperació, està tranquil, organitzem les guàrdies per ser al seu costat.

Fa fred, però hi ha focs que escalfen. Fa fred, però no hi ha gelades. Per Nadal tots menjarem els torrons a casa, i passaran els dies, i ens retrobarem amb ganes per la calçotada, i menjarem els rovellons que ja estan congelats. Mentre, hi som, i això ens escalfa.

counterwebkit2008