dimarts, 2 de desembre del 2008

No gela

Els cels són increïbles a dos quarts de vuit, fa fred quan aparco, no hi ha gel, però fa fred, i vent, sobretot vent. Havien de venir pluges però el vent se les ha endut, fan mala cara les plantes i tot és ple de fulles seques, fulles que podria retratar i cels, especialment els cels, a primera hora del matí, preciosos. Algun dia, quan no se m’enganxin les mantes, quan pugui fer els deures que m’ha posat el mestre, en faré una foto i competiran els meus núvols amb els de la Serpentina.

Faig anar el mòbil, però no sempre el sento quan em truquen. Ahir missatges de la Pepa i la Dolors de trucades que no vaig poder sentir, de vegades, a la feina, vaig amunt i avall, una mica atabalada, haig de controlar l’estrès. M’havia quedat sense valerianes, avui l’Enric ha passat per l’herboristeria, un moment, quan anava a donar el dinar al pare, ara ja tinc valerianes.

Ahir trucades de la Pepa i la Dolors, però és amb la Patri amb qui parlo finalment, diverses vegades – encara no l’han pujada de quiròfan, però tot ha anat bé – Avui torno a parlar amb la Patri, a les 10, fa veu de cansada, ha passat la nit a l’hospital, tot marxa segons el previst, tot anirà bé.

Passen entre trucades, hospitals, feina, cursos, compres ... els dies freds. S’acosta Nadal, abans vull fer una escapada a Terrassa, vull fer un petó a l’Anna. No sabem si el pare Enric serà a casa per Nadal, segurament demà el traslladaran a un centre de recuperació, està tranquil, organitzem les guàrdies per ser al seu costat.

Fa fred, però hi ha focs que escalfen. Fa fred, però no hi ha gelades. Per Nadal tots menjarem els torrons a casa, i passaran els dies, i ens retrobarem amb ganes per la calçotada, i menjarem els rovellons que ja estan congelats. Mentre, hi som, i això ens escalfa.


8 comentaris:

Anònim ha dit...

Escalfeu, sí. Gràcies,

Josep ha dit...

Fins aquí m'arriba l'escalfor d'aquesta llar! Es tan autèntica la foto que les brases em sucarrimen quasi els peus! Molt bé Magda, felicitats!

Anònim ha dit...

M'agrada aquesta escalfor, gairebé la sento, tinc tant fred, que res no m'escalfa. Estic tipa d'hospitals, de desgràcies de metges de mals. us envio una abraçada a tos el qui llegiu i els qui no perquè potser me la tornareu i m'escalfarà una mica.

l'espieta

Anònim ha dit...

Aquí va la meva abraçada, amb tota la força i complicitat possibles, espieta, com tu molt bé dius, pels que ens llegeixen i pels que no ens llegeixen!

meiga ha dit...

También un abrazo desde el sótano de Vigo, donde tambien arde un fuego cada mediodía. Algo de calor físico y de calor humano para todas las personas que lo necesiteis en este momento... No tengo con Ana la relación que podeis tener los demás, apenas somos más que "compañeras de calçotada", pero hacedle llegar tambien mi abrazo de ánimo a las dos, Patri y Ana.

Puede que ande un poco ausente de letras tecleadas, pero no de pensamientos.

Que disfruteis de este fin de semana algo más largo. A ver si saco algunas fotos.

Bona nit/Boas Noites/Gabon

Josep ha dit...

Avui he sabut que la nostra amiga Anna esta bastant fotudeta;a veure si aquesta nit, amb tots els focs i amb totes les escalfors li donem una mica de força. Animus Anna!

serpentina ha dit...

...hola...compartim els cels espectaculars en aquest final de tardor, la fred i l'escalfor de les llars de foc...15 dies i m'alliber-ho de l'anglès...recuperaré el piano, els llibres i la no pressió...salut pels qui estan malalts...sort amb el darrer tram de curs Magda! com deien aquells boixos : "mas madera que es la guerra!!!"i com és costum, per sort, sempre petons

Anònim ha dit...

Volia fer una entrada, posar un altre foc, però no puc, no trobo focs avui i estic, com la majoria de nosaltres, els més propers a l'Anna, cabrejada i deprimida. La nostra amiga, a la UCI, és manté diuen, estable. Això no havia d'haver passat. Ara anirem a un altre hospital, a veure una avi que fa esforços per somriure, immòbil en un silló, mentre l'avia plora perquè la deixen sola. Aquests avis no es mereixen això, el Miguel havia de tenir mà i l'Anna havia d'estar recuperant-se a planta. Ho sento, no puc fer entrades ni posar focs. Aquesta tarda, com algunes altres persones properes a l'Anna, estic deprimida i molt cabrejada, i no tinc ganes de dissimular-ho.