Felicitats Magda

Havia de ser el dia 8, segon el metge. Però ni el 8, ni el 10, ni el 12... La mare trucava a la porta cada tarda. I cada tarda repetia el mateix – Encara et trobes bé? - Sí, mare, encara em trobo bé. Em trobo perfectament, podem sortir a passejar, que fa bon dia. Podem comprar un altre jerseiet, uns altres peücs o un altre ninotet. - I la roba i les joguines s'acumulaven a l'habitació pintada de nou, amb el llit de baranes, l'armariet ple de petites peces de roba, alguns mòbils penjats aquí i allà. I també alguns llibres de contes. Des que va estar apunt aquella habitació no parava d'entrar-hi. - T'agrada? - Deia una i una altra vegada amb la veu dirigida cap a dins, cap aquell ésser, nen o nena no ho sabia i tant li feia, que havia crescut i es movia dins l'úter, i provocava aquells bonys encisadors al ventre. T'agrada? No és ni blava ni rosa, no ha de ser-ho. T'agrada? Potser l'armari una mica més a la dreta? Potser el mòbil dels estels més a l'esquerra? Sí millor més a l'esquerra, perquè brilli a mig matí, quan entri el sol per la finestra.

No tenia feina, l'últim contracte que vaig tenir era eventual i quan es va acabar ... ja se sap, no interessa una dona embarassada. Uns mesos per contemplar-me la panxa i veure com es feia grossa. Mesos per estar atenta als moviments. Hola, ja t'has despertat? Vols que et llegeixi alguna cosa? I prenia un llibre, i llegia en veu alta. No recordo el que llegia, poesia, novel·la ... L'únic important era que les lletres sonessin bé. Assaig no, diaris tampoc. Era un temps important, allà fora. Temps de transició. Hi havia molt a celebrar i molt a reivindicar. Podíem sortir al carrer, això era el més important. La gent era a fora i això m'agradava. Però m'agradava encara més quedar-me a casa. Sola, no, mai. Hi havia aquella persona nova, aquella persona carn de la meva carn que es formava, es preparava per ocupar el seu lloc en un món complexe. Ja tindria temps per adonar-se'n. Ara quedem-nos aquí a casa, per escoltar música o llegir poesia. Ja tindrà temps per altres cabòries.

Hi havia diversos llibres a les lleixes, molts d'assaig, revistes i diaris. Hi havia novel·les, hi havia entre d'altres, Pedrolo. El mecanoscrit del segon origen, llegit a poc a poc i amb veu alta. Bons nois l'Alba i el Dídac. T'agraden aquests noms? Doncs no em pensem cap altre. Fàcil, tant si és nen com si és nena, no ho sabia, i no m'importava. T'agrada aquesta història? T'agraden aquests noms? Doncs no en pensem cap altre. No vaig ser gaire original. Altres Albes i altres Dídacs hi ha pel món sorgits de moments similars, de pensaments semblants. Tot i així, quantes vegades vam sentir allò de: com dius que es diu? Quin nom més estrany! I una vegada, de ben petit, un metge li va dir Diego, perquè deia que ell no sabia català. I el Dídac li va respondre que aquell no era ell.

Ha tingut el seu caràcter el Dídac, des que va néixer, finalment, el 20 d'abril de 1977. Ha tingut el seu caràcter, sí, com tothom, és clar. M'agrada com sóc, em va dir un dia, tot just quan iniciava l'adolescència. M'agrada com sóc, i si sóc així és per que m'hi heu fet vosaltres, tu i el pare. I les llagrimeges que se m'escapaven, cada vegada que em deixava anar aquest tipus de frases. Gairebé sempre hi he estat d'acord quan ell parla. Moltes vegades, des de ben menut, ha sabut trobar les paraules exactes. Moltes vegades, des de ben menut, ha sabut fer-me reflexionar, ha sabut, moltes vegades, donar-me raons per seguir.

I ja en són 32. S'ha fet un home aquella personeta que donava cops de peus a la panxa quan li llegia Pedrolo. Continua tenint el seu caràcter. De vegades em pregunto si no ho hagués pogut fer millor. Si ni l'hagués pogut ajudar a ser ... què?Potser més feliç. De vegades em pregunto .... Què? Tinc un fill fantàstic. És una persona madura, que sap pensar. És una persona solidària. És una persona que actua en coherència amb el que pensa. És una persona honrada. N'estic orgullosa i per això em dic, demà 20 d'abril de 2009, felicitats Magda.