Els centres de les ciutats avui s'han omplert de gent i de colors. És bonic barrejar-se entre els qui caminen a poc a poc, deturant-se a les paradetes. És interessant descobrir cares conegudes, són darrera els micròfons, generalment, somrients, elegants, amb el darrer premi literari o algun bestseller sota el braç. Les senyores mostren amb orgull la rosa, vermella generalment, acompanyada d'una espiga la majoria de les vegades. Moltes d'aquestes senyores porten paquets amb llibres que no sabem si son regalats o per regalar encara que intuïm que hauran d'anar a parar a alguna mà masculina. El senyors també duen roses, no sabem si son per a ells o per regalar, però imaginem que estan comprades pensant en algú (alguna). El senyors porten bosses amb llibres, són regalats o per regalar? Si es tracta d'un sol paquet, amb un volum gruixut, suposem que ha vingut a partir "d'ella". És bonica la diada de Sant Jordi. Ens agrada als catalans gaudir de les nostres tradicions, fins i tot exportar-les. Als japonesos els hi va encantar això de barrejar roses amb llibres. Van tenir dracs meja-doncelles algun dia els japonesos?
Aquesta tarda, bonica i plena de sol, amb tot de gent pels carrers, amb paradetes, llibres i manifestos. Avui, que tots els catalans i catalanes sortim al carrer per celebrar amb roses vermelles la nostra festa, jo m'he quedat a casa i m'ha donat per pensar rucades. M'he preguntat, per exemple, per què nassos el Sant, tant valent ell i apadrinat directament per la divina providència, no va sortir abans a carregar-se el drac? Per què va esperar fins que li va tocar el torn a la princesa, quan ja la bèstia s'havia cruspit a mig Montblanc (o el poble que fos)? Serà que els sants jordis, potser existeixen o potser no, però de ben segur esmorzen a les taules dels monarques? Avui, que les places nostres s'ennobleixen amb l'encalçament del gust per les flors i per les lletres, em pregunto per què la majoria de dones catalanes es conformem amb la rosa,? Sensibles elles, reserven, per tradició tan nostra, les arts de l'intel·lecte per als mascles. I per què els senyors no reclamen el dret a la contemplació de la bellesa natural ? Per què no exigeixen la seva rosa, dins d'un got d'aigua, damunt la taula de l'escriptori o de l'armari de les eines? Una rosa, dit de passada, si és possible, sisplau, que faci flaire, una rosa, si és possible, sisplau, d'un jardí de casa nostra.
Rucades de 23 d'abril. Un dia que els centres de les ciutats s'omplen de gent i de colors. És bonic barrejar-se entre els que caminen a poc a poc, deturant-se a les paradetes. Són tradicions, tan nostres!
Aquesta tarda, bonica i plena de sol, amb tot de gent pels carrers, amb paradetes, llibres i manifestos. Avui, que tots els catalans i catalanes sortim al carrer per celebrar amb roses vermelles la nostra festa, jo m'he quedat a casa i m'ha donat per pensar rucades. M'he preguntat, per exemple, per què nassos el Sant, tant valent ell i apadrinat directament per la divina providència, no va sortir abans a carregar-se el drac? Per què va esperar fins que li va tocar el torn a la princesa, quan ja la bèstia s'havia cruspit a mig Montblanc (o el poble que fos)? Serà que els sants jordis, potser existeixen o potser no, però de ben segur esmorzen a les taules dels monarques? Avui, que les places nostres s'ennobleixen amb l'encalçament del gust per les flors i per les lletres, em pregunto per què la majoria de dones catalanes es conformem amb la rosa,? Sensibles elles, reserven, per tradició tan nostra, les arts de l'intel·lecte per als mascles. I per què els senyors no reclamen el dret a la contemplació de la bellesa natural ? Per què no exigeixen la seva rosa, dins d'un got d'aigua, damunt la taula de l'escriptori o de l'armari de les eines? Una rosa, dit de passada, si és possible, sisplau, que faci flaire, una rosa, si és possible, sisplau, d'un jardí de casa nostra.
Rucades de 23 d'abril. Un dia que els centres de les ciutats s'omplen de gent i de colors. És bonic barrejar-se entre els que caminen a poc a poc, deturant-se a les paradetes. Són tradicions, tan nostres!
5 comentaris:
Les primeres roses de Sant Jordi me les va regalar el meu pare, després la parella, els amics, amigues, germans, filla, fillola o mare. M'agrada que cada any sempre hi hagi algú que es recordi de mi.
I cada any regalo llibres als meus fillols. Es una de les poques tradicions que m'agrada conservar.
La rosa del meu "jardi", o sie, de la terrassa de casa, encara no ha esclatat, de moment només és un capullo que espero s'obri la setmana que bé per reglar-la a la Miren. Ho faig cada any, é la rosa que jo cuido i per tant, la més important per mi. Per+o aquest any va una mica retrasadeta! De moment han aparegut un parell de llibres, també per ella. Sé que és una tonteria aixó del St. Jordi, però quan hom está lluny de la seva terra, al igual que el barça, és una cosa que ens uneix, a la terra i a mi. Més igual dir visca St. Jordi que visca el Barça! Es quelcom que em recorda la meva terra, la meva llengua, els meus amics i tota la gent a la que estimo.
Feliz Sant Jordi (machista o no) para tod@s... Hoy, mirando las rosas del jardín, que por fin asosman despues de tanta lluvia, me he acordado de todos vosotros. Y os he imaginado intercambiando libros y rosas.
Aqui somos más de celebrar las cosas con comida que con libros. Pero tambien tenemos nuestra fiesta de las flores, "a dos Maios", por un lado (normalmente el 2 domingo). Y aparte está la fiesta de las letras,creo que ya os lo dije alguna vez. Es el 17 de mayo. Y como novedad este año , además de la manifestación que se convoca en Santiago, hay por lo visto un concentración convocada en Barcelona para esde día,por la defensa da lingua galega... (ahora que no se sabe muy bien que va a hacer Nuñez Feijoo al respecto). En fin, si a alguien le cuadra pasar por Barcelona ese día, ya sabeis, con vuestras rosas y vuestro libros, y a pedir por todas las lenguas del mundo, por todas las tradiciones, oficiales y apócrifas, que nos hacen sentir más humanos y completos
...a mi em passa com a en Josep, el meu test de roses vermelles que fan olor de Paradís, només te capullos de moment,en canvi els testos on tinc les roses de pitimini (que ves a saber si s'escriu així!), ja estaven desmadrades abans de Sant Jordi, boniques, però sense flaire...per cert i parlant de CAPULLOS, ahir St Jordi - per a mi el millor dia de l'any (la nit seria St Joan)- varem baixar a Figueres a mirar llibres, tocar, xerrar i fer unes cervesetes amb qui trobéssim; fins aquí tot be...en fi, de llibres no en vaig poder veure gaires per que allò semblava la marabunta, i a mi les multituds m'atabalen tan al Corte Ingles com als actes culturals; les cervesetes i xerrar si que ho vaig poder fer i també una pizza "al Tono amb oli picant" (que per cert picava moltíssim) amb uns amics comuns (ref. Ordis),en definitiva un bon capvespre...però aquest matí ens assebentem que va haver un incident en una parada d'amics nostres (Salvem l'Empordà..que bona falta li fa-això és meu-); i és que havien penjat una pancarta amb un fotomuntatge amb el cap de l'alcalde, un cos nu tapant-se les mal-dites vergonyes que tenia els peus a la galleda, ho feien per protestar pel projecte de treure el tren de Figueres (especulació amb terrenys, etc...), dons be va aparèixer la policia local que van retirar la pancarta es van anotar 12 noms "implicats en presumptes injuries a l'alcalde" i quan es va fer fosc i ja es retiraven les paradetes, van endur-se detingut un dels responsables per declarar, després el varen deixar anar !!!!!...diu que els volen portar a judici !!! el que dèiem, parlant de CAPULLOS,visca la democràcia i la ai (????) llibertat d'expressió...Tot i això, els capullos, pel que fa a les roses m'encanten.Sempre petons i pètals de roses pel dia després
Los unicos capullos con los que deberíamos tratar, al menos en un 25 de abril, deberían ser los de unos claveles rojos, o en su lugar, los de la preciosas campanillas azules que nos saludan hoy en Begirada.
Leyendo, con tanto cabreo como soliradidad, lo que cuenta Serpentina, una acaba por preguntarse si los claveles de hace años, si las democracias como ésta sirven para algo.
Lo único que puedo decir para compensar, es que hoy me encontré en la prensa local con la noticia de que las 12 personas detenidas hace unos meses por denunciar (tambien en tono festivo)la ilegalidad de las "playas privadas" en nuestra costa, han salido absueltas... Igualemnte fue un caso de "mosqueo y exceso de celo" policial. Evidentemente no han tricado a ninguno de los polis porque estaban debidamente enfundados en los cascos y no puideron ser identificados, pero al menos los encausados han quedado libres... Espero que los que luchais por el Empordá os veais pronto a salvo también de los acosos policiales y judiciales
Publica un comentari a l'entrada