I plou. S'han quedat buides les cadires de la tertulià i una mica buida la casa sense ells. Plou, possiblement a tot Catalunya, possiblement a Terrassa i a Agullana. Mentre esperem les fotos de la Serpentina i el gos follador, deixarem aquestes cadires buides, per pocs dies. De moment plou.
No sé si plou a Madrid, ni què deuen fer en aquests moments els recent estrenats, flamants i nous ministres, gent de pes, recullen tots els diaris. Em miro les fotos que només ensenyen cares. Home, déu ni do la d'alguns d'ells, sembla que pesin força, els senyors bàsicament, perquè les senyores estant com més escanyolides. Poqueta cosa sembla la González-Sinde (la sindescargas). Quan la van nomenar presidenta de l'Acadèmia va dir que per res del món volia deixar de fer cine (sin descargas), doncs mira, ja té servit un bon escenari, si del seu pas pel poder en surt una bona pel·lícula ja va bé. De pes deu ser, cap dubte, el senyor Gabilondo, àngel ell, metafísic. He llegit unes declaracions seves on confessa que fa l'amor amb les paraules, una mica cara de vici ja se li veia, i és que mentre uns escullen cames de nenes caminaires altres prefereixen les paraules. Amb quina paraula es deu assolir millor l'orgasme? Seria bo pensar-hi, es podria fer una enquesta. Si vostè hagués de fer l'amor amb una paraula, quina triaria? Jo potser triaria passallís, per allò de la novetat. Però altres m'agraden també. M'agrada, per exemple, xiuxiuejant o xino-xano, no m'agrada corre-cuita. M'agrada engranatge i no m'agrada caragirat. Ep, i el Chaves? Aquest sí que té una cara rodoneta, millor no despotricar-ne massa, de moment, ens hi haurem d'entendre, per allò de la cooperació territorial, perquè els catalans, si no som una nació, com a mínim un territori imagino que sí que ho devem ser. El Labordeta, no a aquest no l'han fet ministre, però és a la capçalera del meu llit i m'ha dit que del Blanco sempre li deien que anava cap a alguna cosa important, però que ell com que no li veia, doncs mira, ja el tenim de ministre, i és que de vegades, si es tracta de pujar esglaons de poder, es bo dir sí senyor,. Vosaltres, els que llegiu això, tos els que llegiu això, no en sabeu gaire de dir sí senyor. Moraleja: ningú que llegeixi aquest bloc arribarà a ministre.
Mira que se'n poden dir de xorrades, quan plou, no es pot fer tertúlia al jardí i el Zapatero forma un nou govern, diuen, de pes, per combatre la crisi, diuen també. El Rajoy mentre diu que no n'hi ha cap de bo, es clar, hi falten els Acebes i els Trillos, aquells que mai no han fet l'amor amb les paraules perquè les van saber utilitzar com a pedres per llençar-les, quan va tocar, en forma de mentida. Que tot el govern hauria de plegar, diu el Rajoy a Madrid, on no sé si plou, mentre pacta amb els socialistes allà als territoris que no han de ser nacions, allà al País Basc, on tampoc no sé si plou.
Plou a les Borges, segurament també a Terrassa i a Agullana. Espero que la Meiga tingui bon temps i trobi les millors paraules no per fer l'amor, per dialogar, per reflexionar.
Plou a les Borges, les cadires de la tertúlia són buides, però tornaran a ocupar-se. No farem l'amor amb les paraules, no direm si senyor, no serem mai ministres, però ens entendrem i, malgrat la nostra educació materialista, serem capaços de sentir la màgia.
No sé si plou a Madrid, ni què deuen fer en aquests moments els recent estrenats, flamants i nous ministres, gent de pes, recullen tots els diaris. Em miro les fotos que només ensenyen cares. Home, déu ni do la d'alguns d'ells, sembla que pesin força, els senyors bàsicament, perquè les senyores estant com més escanyolides. Poqueta cosa sembla la González-Sinde (la sindescargas). Quan la van nomenar presidenta de l'Acadèmia va dir que per res del món volia deixar de fer cine (sin descargas), doncs mira, ja té servit un bon escenari, si del seu pas pel poder en surt una bona pel·lícula ja va bé. De pes deu ser, cap dubte, el senyor Gabilondo, àngel ell, metafísic. He llegit unes declaracions seves on confessa que fa l'amor amb les paraules, una mica cara de vici ja se li veia, i és que mentre uns escullen cames de nenes caminaires altres prefereixen les paraules. Amb quina paraula es deu assolir millor l'orgasme? Seria bo pensar-hi, es podria fer una enquesta. Si vostè hagués de fer l'amor amb una paraula, quina triaria? Jo potser triaria passallís, per allò de la novetat. Però altres m'agraden també. M'agrada, per exemple, xiuxiuejant o xino-xano, no m'agrada corre-cuita. M'agrada engranatge i no m'agrada caragirat. Ep, i el Chaves? Aquest sí que té una cara rodoneta, millor no despotricar-ne massa, de moment, ens hi haurem d'entendre, per allò de la cooperació territorial, perquè els catalans, si no som una nació, com a mínim un territori imagino que sí que ho devem ser. El Labordeta, no a aquest no l'han fet ministre, però és a la capçalera del meu llit i m'ha dit que del Blanco sempre li deien que anava cap a alguna cosa important, però que ell com que no li veia, doncs mira, ja el tenim de ministre, i és que de vegades, si es tracta de pujar esglaons de poder, es bo dir sí senyor,. Vosaltres, els que llegiu això, tos els que llegiu això, no en sabeu gaire de dir sí senyor. Moraleja: ningú que llegeixi aquest bloc arribarà a ministre.
Mira que se'n poden dir de xorrades, quan plou, no es pot fer tertúlia al jardí i el Zapatero forma un nou govern, diuen, de pes, per combatre la crisi, diuen també. El Rajoy mentre diu que no n'hi ha cap de bo, es clar, hi falten els Acebes i els Trillos, aquells que mai no han fet l'amor amb les paraules perquè les van saber utilitzar com a pedres per llençar-les, quan va tocar, en forma de mentida. Que tot el govern hauria de plegar, diu el Rajoy a Madrid, on no sé si plou, mentre pacta amb els socialistes allà als territoris que no han de ser nacions, allà al País Basc, on tampoc no sé si plou.
Plou a les Borges, segurament també a Terrassa i a Agullana. Espero que la Meiga tingui bon temps i trobi les millors paraules no per fer l'amor, per dialogar, per reflexionar.
Plou a les Borges, les cadires de la tertúlia són buides, però tornaran a ocupar-se. No farem l'amor amb les paraules, no direm si senyor, no serem mai ministres, però ens entendrem i, malgrat la nostra educació materialista, serem capaços de sentir la màgia.
2 comentaris:
La prova
http://farm4.static.flickr.com/3638/3423509909_6f0b48d13c_o.jpg
S'ho vaig dir que vaig estar molt be?
...ahir et vaig enviar 2 fotos de l'excursió, pot ser tornem a tenir un petit problema amb el correu (?)...ho tornaré a intentar. A mi m'agraden molt les paraules, però mira com les prostitueixen pobretes!, per anar mes segura escolliria els silencis, solen dir moltes mes coses; el silenci és imprescindible en la música, el ritme, la pulsió. I a totes les altres coses que explicaves l'únic que puc fer és suspirar (ai!)EL TEMPS: ha plogut força i fins i tot a tornat a nevar aquí al cantó, fa fredor i tot just ara molt timidament he vist un bocí d'arc de St Martí; demà torno a la feina amb aquella alegria. Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada