Són les vuit del vespre a Torre Sans. Avui no ha plogut. Les plantes necessiten aigua i atendré ara mateix els seus requeriments, però abans haig de publicar una entrada amb aquest titular. M'ho va demanar el Pep a Gollano i, quan vaig explicar el fet aquest dissabte, m'ho van recomanar els amics de Tarragona. Va per vosaltres.
________________________________
Una nova amenaça recorre el món, l'occidental, que és en definitiva el món del mons, els altres mons no necessiten amenaces, tenen realitats, però són molt petits i llunyans.
Avui, els mitjans públics ens han tornat a fer por. La vella lletja amb falç és diu A. A, Grip A. Pot encomanar-se amb un petó, o donant la mà. La frase la va dir ja fa dies un científic de Madrid "No beses ni des la mano, di hola" Una nova amenaça recorre el món. Ja no es tracta només d'evitar els contactes sexuals, es tracta d'evitar els altres humans. No facis petons, no donis la mà. Aïlla't viu la teva sana soledat.
Aquest estiu, un nen de quatre anys, el Peru, va tenir por. Caminava per camins foscos i va tenir por, com solen tenir les criatures quan els manquen referències. Això també ens passa als grans, necessitem saber cap on anem, s'apaguen les torxes dels nostres camins, i tenim por. Tenim més por quan els mitjans de comunicació i les autoritats en les quals representa que em dipositat confiança ens amenacen: Que venen els moros! Que ve la grip! Potser si tinguéssim les torxes ben enceses i veiéssim un camí planer ... Però s'apaguen les torxes i no sabem quants moros i quants virus esperen a la propera cantonada.
Aquest estiu el Peru, en un carrer fosc de Gollano, va tenir por. Però no estava sol, ni va expressar cap mena de pànic. Es va acostar a la Mari Tere, a la persona en qui havia dipositat, bàsicament, la confiança. Confiança que ella s'havia guanyat a pols, amb somriures, amb jocs, amb tot allò que agrada i que desitgen els infants. El Peru va saber donar la volta a les seves pors i, molt a prop de la Mari Tere, li va preguntar: No te asusta, princesa, esta oscuridad? La por ja no era d'ell, era d'aquella que havia convertit en princesa i d'aquesta manera, el nen convertit en rei, aconseguia una mà i una protecció, mentre es sentia protector i valent. Perquè encara en els contes dels petits (i dels grans?) els valents i protectors porten corones, però aquest és un altre tema i ara va de pors. I el rei i la princesa, una noia i un nen, a Gollano, passejant de nit, no van tenir por. Va ser la proximitat d'una mà, la proximitat d'una persona, d'un ésser humà amic, el podia fer front a qualsevol perill.
I ens fem grans, i deixem de necessitar la mà protectora. Puc caminar sola, no tinc por. Però si m'amenacen, si em trobo amb els moros o amb els virus, hauré de prendre mesures. No confiar en ningú, no besar, no donar la mà. Ja no es tracta només d'evitar els contactes sexuals, es tracta d'evitar els altres humans.
Jo no sé ben bé que és la grip A, intenten explicar-m'ho, però no acabo de treure'n l'entrellat. Jo sé que les mesures higièniques i d'alimentació són importants, però em sembla que no em vacunaré, i del que estic segura, absolutament segura, és que no deixaré d'aferrar-me a les mans de les persones amigues i que no deixaré de besar cada vegada que en tingui ocasió, perquè si tu, príncep o pirata, o carregador del moll, fada, bruixa o subalterna, si tu ets al meu costat i puc sentir la teva olor i el teu aler, jo ja no tinc por.
Avui, els mitjans públics ens han tornat a fer por. La vella lletja amb falç és diu A. A, Grip A. Pot encomanar-se amb un petó, o donant la mà. La frase la va dir ja fa dies un científic de Madrid "No beses ni des la mano, di hola" Una nova amenaça recorre el món. Ja no es tracta només d'evitar els contactes sexuals, es tracta d'evitar els altres humans. No facis petons, no donis la mà. Aïlla't viu la teva sana soledat.
Aquest estiu, un nen de quatre anys, el Peru, va tenir por. Caminava per camins foscos i va tenir por, com solen tenir les criatures quan els manquen referències. Això també ens passa als grans, necessitem saber cap on anem, s'apaguen les torxes dels nostres camins, i tenim por. Tenim més por quan els mitjans de comunicació i les autoritats en les quals representa que em dipositat confiança ens amenacen: Que venen els moros! Que ve la grip! Potser si tinguéssim les torxes ben enceses i veiéssim un camí planer ... Però s'apaguen les torxes i no sabem quants moros i quants virus esperen a la propera cantonada.
Aquest estiu el Peru, en un carrer fosc de Gollano, va tenir por. Però no estava sol, ni va expressar cap mena de pànic. Es va acostar a la Mari Tere, a la persona en qui havia dipositat, bàsicament, la confiança. Confiança que ella s'havia guanyat a pols, amb somriures, amb jocs, amb tot allò que agrada i que desitgen els infants. El Peru va saber donar la volta a les seves pors i, molt a prop de la Mari Tere, li va preguntar: No te asusta, princesa, esta oscuridad? La por ja no era d'ell, era d'aquella que havia convertit en princesa i d'aquesta manera, el nen convertit en rei, aconseguia una mà i una protecció, mentre es sentia protector i valent. Perquè encara en els contes dels petits (i dels grans?) els valents i protectors porten corones, però aquest és un altre tema i ara va de pors. I el rei i la princesa, una noia i un nen, a Gollano, passejant de nit, no van tenir por. Va ser la proximitat d'una mà, la proximitat d'una persona, d'un ésser humà amic, el podia fer front a qualsevol perill.
I ens fem grans, i deixem de necessitar la mà protectora. Puc caminar sola, no tinc por. Però si m'amenacen, si em trobo amb els moros o amb els virus, hauré de prendre mesures. No confiar en ningú, no besar, no donar la mà. Ja no es tracta només d'evitar els contactes sexuals, es tracta d'evitar els altres humans.
Jo no sé ben bé que és la grip A, intenten explicar-m'ho, però no acabo de treure'n l'entrellat. Jo sé que les mesures higièniques i d'alimentació són importants, però em sembla que no em vacunaré, i del que estic segura, absolutament segura, és que no deixaré d'aferrar-me a les mans de les persones amigues i que no deixaré de besar cada vegada que en tingui ocasió, perquè si tu, príncep o pirata, o carregador del moll, fada, bruixa o subalterna, si tu ets al meu costat i puc sentir la teva olor i el teu aler, jo ja no tinc por.
6 comentaris:
Vaig llegir un article (ara no recordo el nom del autor) que deia, més o menys, que en temps de crisi venia molt bé això d'una pandemia. Per un costat feia el " remat més manso" i no el deixava reivindicar tant i per altre banda, venia molt bé a les totpoderosas industries farmacèutiques que feien el seu agost (mai més ben dit). Aquestes, no havien tingut mai tants pedidos (ara son vacunes)!.
La grip normal que ja coneixem mata 8.000 persones cada any. La grip A de moment només a matat a gent que ja tenia altres complicacions i en total penso que a españa no són més de 17.
Tens raò Magda, per què ens volen allunyar amb això de no agafis la mà ni facis un petò?. Hauriem de sortir al carrer i fer un petò a tothom que passa! Hi va haver una iniciativa molt maca en aquest sentit d'uns noises anglesos que amb un lletreros ben grans, varen sortir al carrer i només demanaven a la gent que els fès una abraçada. Genial!!!!
Hola!!
En general estic d'acord amb el que diu aquesta entrada, encara que la veritat és que la gent que es dedica a besar i abraçar a desconeguts sempre m'ha tirat un poc patrás. No m'agrada la costum dels petóns a "diestro y siniestro". Seré nòrdica.
Per a precisar: no ho ha dit un científic de Madrid, sinó un científic que treballa en Madrid, en el Colegio Oficial de Médicos de Madrid.
Sóc puntillosa (i un poc plasta) amb l'ús de "Madrid". Problema meu i de ningú més, potser, témer sempre que s'identifiqui Madrid-insitució amb Madrid-lloc qualsevol on viu gent igual a tota la gent de tots els llocs qualssevols. Gent molt besucona, per cert (per cert es diu?)
Bona nit, :-))
Hola Sinforosa i benvinguda. Per cert, d'on treus aquest català tan escaient? Mai, mai de la vida ha estat la meva intenció identificar Madrid-institució amb Madrid-lloc qualsevol on viu gent igual a tota la gent de tots els llocs qualssevol. Gent molt besucona, per cert. Crec que la diferència és clara, disculpa si es podia malentendre la referència al científic de Madrid (que de fet no ho és), en aquest cas he dit Madrid com podria haver dit Filipines si la persona en qüestió hagués viscut allà (no em referia a la institució). Ui no sé si m'estic liant (paraula no catalana però que faig servir perquè sí). Total, no res, que et saludo de bon grat i no et faig cap petó perquè encara no ens han presentat. Una petita abraçada val?
Val una abraçada gran, :-)
Moltes gràcies per la teva benvinguda.
Estic estudiant català i no em va malament, però me "estrello" amb:
-l'accentuació;
-les expressions col·loquials, frases fetes, etc.
Mai estic segura de no dir alguna ximpleria. Alguna més de les que diu d'habitual en castellà, vull dir.
Això: un petò i una abraçada, amb o sense virus.
...com sempre la realitat supera, i de bon tros, la ficció. Les mateixes multinacionals dels pebrots amb els seus D Rumbsfels (o com collons s'escrigui) i la seva perversa manera d'usar el mon. Aquests tios sembla que hi siguin desde l'inici dels temps, com els virus i les bacteries, i semblen realment invencibles, perque convencen la gent, és per això que son poderosos. En fi, això de la por és realment una bona putada, i cada cop n'hi ha mes. Jo que soc de mena tocona, a veure si em guanyaré alguna bufa!.EL TEMPS: fa tramuntana i haig de confessar que m'he regat mes a mi mateixa que a les assedegades plantes (...coses) Avui,amb mes raons, SEMPRE PETONS
M'encanta que publiquis el vídeo. Ahir vaig estar a punt de fer-ho, amb la cita de tots els titulars alarmistes dels diaris, més els 333 milions de partida pressupostària extra que ja sabem a les butxaques de qui anirà a parar...
Publica un comentari a l'entrada