...
Aún queda buena gente en este mundo
que escucha una canción o lee un poema:
ellos saben muy bien que la patria de todos
es el canto de la voz y la palabra; única patria
que no pueden robarnos ni aún poniéndonos
de espaldas contra un muro.
...
J. A. Goytisolo
Aquesta bona gent, o part d'aquesta bona gent, perquè en queda molta més en aquest món, n'estic segura, ha organitzat avui un acte popular sobre José Agustín Goytisolo al Mas Carandell de Reus, un lloc on ell va viure pedaços de la seva vida, on va escoltar música i llegir poemes. On va sentir-se viu, acompanyat de tants altres (...Blas de Otero, Gil de Biedma, Carmen Martin Gaite, Asunció Carandell ...) .
La veu de JoseÁgustin Goytisolo ha sonat al Mas Carandell amb tota la força, amb tota la energia. Poemes interpretats per dos actors extraordinaris que han aconseguit fer-nos vibrar. S'humitejaven els ulls dels assistents mentre el recital avançava. L'Asuscion hi era, real, i parlant emocionada darrera el micròfon. Però és que hi eren també els altres: el Blas, el de Bietma, La Martin Gaite, i el mateix Goytisolo, i tants altres. No sortiran en cap fotografia de l'acte, però tots els sentíem allà, els sabíem, amb aquest mateix esperit, amb aquest crit unitari per convertir la paraula en l'única pàtria.
Era un espai obert, sota els pins i les alzines del jardí del mas. Un espai sense barreres, un acte sense entrada, sense lluïments de vestits de marca. Era un acte organitzat per l'associació de veïns del barri, del poble i per al poble. Un acte fet per gent, d'aquesta bona gent que encara queda en aquest món
Gracies a aquesta gent i al que m'han fet sentir, avui sóc capaç de cridar que no diré mai més: No puedo más y aquí me quedo.
Mejor mirarles a la cara y decir alto: tirad hijos de perra
somos millones y el planeta no es vuestro.
Som milions. Sabem que encara ens queda la paraula. Sabem que la tenim i que és possible utilitzar-la. Avui ens ho han recordat la bona gent que encara escolta una cançó, que encara llegeix un poema, i que encara es capaç d'organitzar recitals populars, sentits, del poble i per al poble.
Gràcies, Associació de Veïns del Gaudí.
I gràcies a totes aquelles persones que m'han ajudat a avançar per la vida dient-me en el moment precís: No et sentis desesperada, no et sentis perduda i sola ... recorda el que un dia vaig escriure, recorda que sóc aquí, pensant en tu.
(la foto del Mas Carandell pertany a l'Ajuntament de Reus)
4 comentaris:
Gracies bonica! A mi tambe m'has fet emocionar!.
Una vez más las distintas tareas de ama de casa y de madre de adolescentes rokeros me han tenido alejada un par de días, ahora vuelvo y no puedo menos que emocionarme, igual que Josep, con estas dos entradas que has dejado, Magda.
Gracias por todas las palabras, las de los poetas y las tuyas, que nos dan fuerza cada día para no decir "aquí me quedo"
Unha aperta moi grande
Es increïble la força que et pot donar en un moment crític, el fet de saber que algú pensa en tu.
Un petonàs.
No parlo gaire, però ja saps que hi soc.
gracias Magda
Publica un comentari a l'entrada