No era raro topar con nombres y pensamientos y formas e instituciones a los que no correspondia nada existente. Y por otro lado por el mundo polulaban objetos y facultades y personas que no tenían nombre ... Del Caballero Inexistente, naturalment.
____________________________________________________________________________
"El mar és un mirall que coneix els teus neguits" Va dir un dia el Toni Ibañez. Una frase perduda entre altres per retratar Cabrera de Mar. El Toni Ibañez també serà al I festival de poesia de Les Borges del Camp.
El mar, aquest mirall que coneix els teus neguits (i els meus) és el mateix: a Cabrera, a Salou, a Cabo de Gata, a Vigo, a d'Empordà, a Donosti, a Vietnam...
M'agraden les fotos del Josep. M'agraden totes, unes m'agraden molt, les altres m'agraden moltíssim.
M'agraden, especialment, les fotos de barques, les que són al mar i les que són al riu. Avui m'agradaria ficar-me dins una barca i deixar-me gronxar, gronxar, gronxar ... Tancar els ulls i escoltar les paraules de l'aigua que coneix els meus neguits i els dilueix dins el gran neguit de l'univers.
El Josu també navega. Troba pàgines que no linca, ens les apropa com a ports: "Puertos para navegantes" els ha nomenat. Des que vaig descobrir les pàgines del Josu no paro d'endinsar-m'hi, i no em molesta que no actualitzi des de fa dies, encara em queda molt per descobrir en tot el que hi ha.
.
El Josu, un dia, deu fer temps però per a mi és avui, va explicar una història sobre la nostra llengua. No té res a veure amb els noms que no corresponen a res, ni amb els miralls que coneixen neguits, ni amb la poesia. O potser sí. A mi m'agrada la història i la llegeixo des de dins de qualsevol de les barques de Begirada:
El curs d'escriptura terapèutica va començar amb unes sessions de català. I després d'un parell de classes ja era evident que allà no ens ensenyarien massa res sobre l'idioma però aconseguirien persuadir-nos de la nostra ignorància. Segurament suposaven que la seva insistència ens induiria a perseverar en l'estudi de les normes lingüístiques i ressaltaven innecessàriament que per escriure en català s'havia de saber català. L'advertència era tant raonable, tant òbvia, que resultava irritant, sobretot quan insistien en la importància d'escriure sense inhibicions per corregir amb rigor. Em sentia amenaçat per un flux interminable de correccions i vaig jurar en secret, com un lladre serraller, com un advocat marrullero, aprendre tot el possible sobre aquelles normes per infringir-les amb més impunitat. (continuar llegint)
A les barques no haurien d'arribar els diaris, però algú els hi ha llençat i no puc evitar fer-hi una ullada. Em sorprèn un titular que deu pretendre ser seriós d'un periòdic que pretén ser molt seriós: "Los jóvenes valencianos, catalanes y vascos son los que tienen peor calidad de semen de España" Com diria el Josu des de la més estricta observança de les normes "kins kollons"
3 comentaris:
Cada día procuro ficarme dins una d'aquestes barques que com veus, sempre son presents en els meus viatges i les meves fotos. A qualsevol lloc que ni ha alguna gronxant-se sobre l'aigua, se m'hi escapa l'objectiu amorós comunitari. M'agrada, també, deixarme gronxar sobre l'aigua de qualsevol riu, de qualsevol mar i oblidarme una estona de que existeix "terra ferma", organitzada, rectilínea, plena de normes...M'agrada deixarme gronxar amb aquesta gent diferent, sensa vestits de disseny, amb una cuina excelent, amb una rialle sempre a punt i amb les mans de l'amistat sempre obertes.
...hola Magda,bonica,primer de tot dir que m'encanten les fotos d'en Josep, quasi sento el balanceig, el xop xop persistent contra les barques, el benestar que ofereix l'aigua (si no és que està enfadada), en fi, millor per en Josep!. Son quarts de nou del vespre i acabo de prendre la meva dutxa iniciàtica desprès d'una dura setmana de feina i activitats col.laterals;m'hi he estat una bona estona fent rajar l'aigua cap avall, ja sé que es poc ecològic, però per a la meva persona és indispensable per fer escolar per aquell foradet de desaigüe tots els "negatius ocupes" que encara resisteixen dins el meu cap. Ara si, ben neta i amb la meva cervesseta a la mà he entrat al blog per adonar-me que fa dies que no t'escolto ni xafardeixo.Per cert, això que fas de poder llegir més d'un llibre a l'hora per a mi és molt difícil, em faria un embolic emocional!, vaja em penso.Per aquí ja fa fresqueta, a la nit, ja ens hem posat una flassada primeta i fa dos dies que (per pur vici) hem començat a fer foc a la nit...fa temps de tardor, amb aquella llum que et remet al propi interior; però no plou ni una gota per tant tindrem un segon any sense bolets del pais. Sempre petons
Esperem que la Susa congeli rovellons i ens els faci arribar.
De fet no llegeixo més d'un llibre al mateix temps. Això del Calvino és plaer (una mica viciós fins i tot) assaboreixo, a poc a poc, a l'hora de la migdiada, un capítol de llibres ja llegits. Sofà i Calvino, després de dinar són quasi orgàsmics.
Sempre petons, polideta Serpentina.
Publica un comentari a l'entrada