Seqüència primera. Repetició de la jugada corregida i millorada:Rebo una foto de la cremada de les fulles i l'Unda que el mestre ha tingut la paciència de retocar. Gràcies Josep
Seqüència segona. Repetició de la jugada corregida i millorada:
L'Anna està tranquil·la, millora, comença a respirar per si mateixa, aviat li trauran la respiració assistida. Un record, una abraçada i els millors desitjos per a la nostra amiga
Seqüència tercera. Repetició de la jugada corregida i augmentada:
El senyor A és a l'hospital amb el fèmur trencat, ja operat. Està seré i tranquil. Lúcid, sobretot. Llegeix la biografia del general de l'exercit republicà Vicente Rojo i explica que va ser el seu cap. Explica els records de la batalla de l'Ebre. Ell, de la quinta del biberó, va ser i és un admirador del Vicente Rojo, com ho és de totes les persones que han posat la seva intel·ligència al servei de la justícia.
El senyor B és el germà del senyor A i cada matí compra els diaris i els porta a l'hospital. El senyor B, amb els diaris sota el braç espera l'autobús i sent un crac a la cuixa. Cau a terra. Passa un jove forçut i l'ajuda a aixecar-se. Com que no es pot posar dret el deixa assegut al banc de la parada de l'autobús.
Arriba l'autobús i obre la porta. El senyor B li diu al conductor que haurà de continuar sense ell perquè no es pot aixecar, que sisplau avisi una ambulància ja que, probablement, s'ha trencat el fèmur. L'autobús se'n va.
A la cantonada, a pocs metres de la parada de l'autobús, una dona cau. El senyor B observa com arriba una ambulància. S'atura on és la dona que ha caigut i comencen a posar-la a la camilla.
El senyor B s'adona que per la vorera del davant passa un conegut, el crida i li explica que segurament l'ambulància que recull la dona havia de recollir-lo a ell.
El conegut del senyor B parla amb els de l'ambulància, però només tenen una camilla i ja està ocupada per la dona que ha caigut a pocs metres de la parada de l'autobús.
Al cap d'uns minuts arriba una altra ambulància. S'emporta el senyor B al mateix hospital on és el senyor A, però a una altra habitació.
El senyor A no sap res i pensa que el germà, aquest matí, li ha fallat.
A la tarda preparen el senyor B per operar-lo. Quan és al quiròfan i l'anestesista és a punt per fer la seva feina, arriba una altra camilla, és una urgència.
El senyor B, encara sense operar, porta més de 24 hores esperant un quiròfan lliure.
Quan el senyor B sigui operat potser podrà compartir habitació amb el senyor A i d'aquesta manera els dos germans es faran companyia mútuament.
El senyor A és a l'hospital amb el fèmur trencat, ja operat. Està seré i tranquil. Lúcid, sobretot. Llegeix la biografia del general de l'exercit republicà Vicente Rojo i explica que va ser el seu cap. Explica els records de la batalla de l'Ebre. Ell, de la quinta del biberó, va ser i és un admirador del Vicente Rojo, com ho és de totes les persones que han posat la seva intel·ligència al servei de la justícia.
El senyor B és el germà del senyor A i cada matí compra els diaris i els porta a l'hospital. El senyor B, amb els diaris sota el braç espera l'autobús i sent un crac a la cuixa. Cau a terra. Passa un jove forçut i l'ajuda a aixecar-se. Com que no es pot posar dret el deixa assegut al banc de la parada de l'autobús.
Arriba l'autobús i obre la porta. El senyor B li diu al conductor que haurà de continuar sense ell perquè no es pot aixecar, que sisplau avisi una ambulància ja que, probablement, s'ha trencat el fèmur. L'autobús se'n va.
A la cantonada, a pocs metres de la parada de l'autobús, una dona cau. El senyor B observa com arriba una ambulància. S'atura on és la dona que ha caigut i comencen a posar-la a la camilla.
El senyor B s'adona que per la vorera del davant passa un conegut, el crida i li explica que segurament l'ambulància que recull la dona havia de recollir-lo a ell.
El conegut del senyor B parla amb els de l'ambulància, però només tenen una camilla i ja està ocupada per la dona que ha caigut a pocs metres de la parada de l'autobús.
Al cap d'uns minuts arriba una altra ambulància. S'emporta el senyor B al mateix hospital on és el senyor A, però a una altra habitació.
El senyor A no sap res i pensa que el germà, aquest matí, li ha fallat.
A la tarda preparen el senyor B per operar-lo. Quan és al quiròfan i l'anestesista és a punt per fer la seva feina, arriba una altra camilla, és una urgència.
El senyor B, encara sense operar, porta més de 24 hores esperant un quiròfan lliure.
Quan el senyor B sigui operat potser podrà compartir habitació amb el senyor A i d'aquesta manera els dos germans es faran companyia mútuament.
Seqüència quarta. Repetició de la jugada corregida i millorada:
Parlo amb la Dolors, les perspectives per l'Anna milloren. Una abraçada per l'Anna de nou i una altra per la Dolors i per la Pepa, al peu del canó, amigues sempre.
Seqüència cinquena: Repetició de moltes jugades similars amb els bons amics Pablo i Cèlia que ahir van venir per parlar de demà.
9 comentaris:
Carai noia, quina trencadise d'osos! Espero que ambdos millorin ben aviat i que hi hagi quiròfons i ambulàncies per tothom que ho necessiti.
No sè què és aixó d'aquest codi civil que firmes, ja ens ho explicaràs, pero si tu ho firmes, jo també!
Bé, jo demà em caso amb l'Enric. Tu també? Cap problema, ja ens posarem d'acord per com compartim:
És un bon lloc i moment per discutir alegrement si aquestes coses es diuen o no es diuen. Si es diuen et pot passar que acabades les formalitats o bé surts de l'ajuntament per la porta del darrere, o t'esperi mig planeta (no l'estrictament programat) a la terrasseta del cafè de Reus amb saques d'arròs bomba.
És una llàstima que no venguin loteria de la Cori, els divendres, encara que a l'AEC tenen obert...
i recordaré la data, perquè dissabte és santa Llúcia (que ens conservi la vista), que és quan celebro els anys.
Passeu-vos-ho molt bé!
jajajajaja!!!! Es que no m'en recordava!!!! Felicitats per la formalitat! i... sense formalitats, que sigueu molt mol feliços, perque os ho merexeu! Qui estima als demés, com no ha d'estimar la seva paella? Una abraçada molt forta i...d'arròs poquet que estem de crisis i ens cal per la paella!
Ei, felicitats!
Ei, gràcies
Como la entrada es del 11 y hoy es 12, imagino que ya habreis pasado por el juzgado. Pude que hoy sólo sea un día más. Pero como todos vuestros días juntos, un motivo para celebrar.
Un abrazo a los dos, y sabeis que es sin formalismo ninguno. Es la alegria de sentir que hay lazos que crecen, y son como árboles frondosos y verdes, que nos dan cobijo, que nos regalan color y fescura. Así os siento. No dejeis de acompañarnos como hasta ahora.
PD: Tambien un buen día para recordar por la mejoría de Anna
Felicitats parella!!!
Bueno, bueno....a partir d'ara haurem de parlar de la nova marquesa de Casa Sans! jijijijiji....
Publica un comentari a l'entrada