Avui em costa tancar aquesta màquina. Remeno blocs sense llegir-los. És com si, de sobte, m'hagués quedat sense comprensió lectora. Faig solitaris i, fins i tot, algun sudoku en línia.
Què puc dir si m'he oblidat d'escriure? Però continuo sense tancar la màquina. Remeno imatges i les retallo. Em quedo amb una rosa i amb el foc que encara crema.
L'Enric ha passat per les paradetes del Mercadal i m' ha portat una planta de Nadal.
La temperatura a Reus és de 12 graus, gairebé càlida per ser l'hora que és, casi mitja nit a les Borges del Camp i també sota el pont de Saragossa i al Passeig de Terrassa.
Anirem a dormir aviat.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
3 comentaris:
Bona nit, Magda fins dema.
A vegades cerquem explicacions inexistens; busquem respostes que ningú ens dona;és com una espècia de noria que gira i gira sense cap sentit ni direcció. Potser en aquests moments només ens quedan paraules de Bob Dylan..."la resposta esta en el vent".
(Aixo sí, les fotos cada cop millor. M'agrada aquesta de la rosa).
Desconeixent moltes coses, i només partint d'experiència pròpia, i no em llegiu per la banda que crema, sinó per la més budista:
Que el tracte en l'últim moment no sigui l'adequat només fa sospitar que el país i les persones que el parim sabem ser molt cutres.
Però HI HA CASOS (no dic que sigui d'aplicació universal) en que si, individualment, algú no ha volgut preveure i deixar ordenades una sèrie de condicions per una situació així, també podem creure que quan la situació arribi tant se li'n donaran, les circumstàncies.
Malgrat que l'entorn pateixi.
Fins aviat,
Publica un comentari a l'entrada