Extracte d'una setmana o la màgia que perdura

Són les deu del matí i acabo d'aixecar-me, la llum que m'arriba des de fora és increïble. Vestida encara amb un pijama sense mànigues obro portes i finestres. La temperatura, més enllà de lectures de termòmetres que no necessito, és l'optima per al meu cos que li agrada la calidesa, sense suors, un sol indirecte i molta llum. Podria agafar el portàtil i sortir fora, però de moment no em cal, ja he fet la primera passejada, acompanyada com sempre de les gosses que estan més sol·lícites que mai i demanen totes les carícies que no han tingut aquests dies.

Són les deu del matí i m'he aixecat tard, vull aprofitar fins els límits el darrer dia d'aquestes petites vacances que l'administració m'ha regalat com a compensació per haver formalitzat una unió. L'educació conductista de l'Estat encara em deu els trenta dies. Sóc bona minyona, firmo papers que reconeixen el meu estat civil i treballo les hores que marca el contracte. Sóc bona minyona i rebo els premis merescuts.

Són les deu del matí i l'Enric ha sortit fa una estona cap a l'hospital. La família ens ha informat que la mare Montserrat retorna de tant en tant a aquest món del qual semblava que vulgues fugir, ha saludat i parlat amb algunes visites durant el cap de setmana i ha pres petites cullerades d'aliment.

La temperatura és òptima i la llum inigualable. Aquestes han estat les constants a l'Empordà. Regal sobre regal, sembla que la natura també ens beneïx.

Temperatura òptima i llum inigualable a l'Empordà, el meu estimat Empordà. Haguéssim pogut aprofitar i anar més lluny. M'he quedat prop i això m'agrada, duc a la pell, duc molt més endins de la pell, els colors, les olors, els sabors ... del meu estimat Empordà. Ha estat una setmana quasi complerta, amb petites baixades cap a Reus. L'Empordà – el Camp. El Camp – l'Empordà. Aquí, al Camp, hi tenim persones que estimem que passen per moment difícils, i ens cal, i volem, estar al seu costat.

Allà, a l'Empordà, hi tenim persones que estimem i que estan disposades a fer-nos sentir bé. M'agrada deturar-me i assaborir tota la màgia, perquè és màgia i això ho saben fins i tot la Miren i el seu escepticisme. És màgic el ben estar que trobo al costat de determinades persones. Passaran els anys i serà així, hi ha gent de companyia terapèutica. Deia la Marta que les fotos de Sant Pere de Rodes són boniques perquè han sabut captar la màgia del lloc. Certament hi ha màgia, i una força interior que ve de segles, en aquell monestir. I la força continua més enllà, perquè és veritat que la màgia impregna l'Empordà. I la força s'estén dins la casa d'Agullana, que s'ho val, perquè hi ha una història vella allà dins, perquè hi ha molta entrega i il·lusió en l'adaptació actual. I la força continua en cada un dels quadres del Miquel, i és terapèutic el somriure d'un nen que fa sis anys. I és possible captar tot això, i sentir-ho encara, perquè el fil conductor és humà i perquè és màgic i terapèutic el benestar que es troba al costat de determinades persones i això ho saben fins i tot la Miren i el seu escepticisme.

Estimo la Calella que tu em vas ensenyar, em va dir ahir la Miren, al telèfon, per parlar també amb la mare i felicitar-la. Ja en són 81. Per a ella Calella també és màgica, hi va viure moments intensos allà, al costat del pare i ho recorda. La mare agraeix cada gest que fem cap a ella i no es queixa mai dels gestos que no fem. Si li preguntàvem com estava, aquests dies a Calella, només feia que repetir, estupendament, estupendament. Sí, hi ha llocs màgics, L'Empordà ho és de manera especial. La mare, al seus 81, es feliç a Calella i ho és, especialment, així ho explicita, perquè som al seu costat. Hi ha llocs màgics. Són determinades persones les que tenen la capacitat de fer-nos de fil conductor de tota aquesta màgia. Això ho saben fins i tot la Miren i el seu escepticisme.

Demà tornaré a la feina, diumenge potser, només potser, pensaré en una Europa cap on ningú es fil conductor de força ni de màgia. Potser, una papereta que només voldrà dir no als altres. Mor gent als diaris, la violència trenca massa màgies. Una violència real i punyent. L'educació en la propietat mata dones encara. L'educació conductista de l'Estat no té fórmules, no en sap, no vol, no pot, hi ha altres prioritats. Són els centres comercials el símbol del nou món, el neo liberalisme és el nou totalitarisme disfressat de democràcia. Són paraules repetides molts dies al blog del Saramago. També diu Saramago que és possible viure sense les regles del sistema. Que marxarem un dia, potser amb sensació de vençuts, però amb la dignitat alta.

La Marta s'ha fet d'una cooperativa de venda directa de productes del pagès al consumidor i ha plantat tomàquets al terrat. Petits gestos de dignitat. Dels tomàquets en tinc foto. També en tinc altres que m'ha fet arribar ella dels dies que vam ser a Agullana. Tinc moltes fotos que encara no he penjat, potser ho aniré fent. El cas és que les tinc. El cas és que amb foto o sense he tingut la sort de viure una setmana màgica, sense oblidar hospitals, ni violències, ni llunyanes Europes de totalitarismes neo liberals. Però he tingut una setmana de màgia tant real, més real que Europa, perquè aquesta màgia és meva. Perquè aquesta màgia me la donen els llocs que he trepitjat. Però sobretot perquè els fils conductors són persones. És a partir d'aquestes persones que trobo la força per seguir amb la dignitat alta i sense sentir-me encara vençuda.

counterwebkit2008