dimecres, 17 de juny del 2009

Tal dia farà un any



Fa un any em vaig aixecar, com avui, amb un cert maldecap. Feia, com avui, un dia estrany i, com avui, em recava anar a la feina, tenia una reunió difícil, com he tingut avui una trobada difícil amb el meu "jefe", disparitat de parers que es donen massa sovint, mai no aprendré a ser bona nena. Tal dia com avui de fa un any feien obres a la carretera i em vaig haver d'aturar. Miro el blog de fa un any i penso si no estaré revivint el mateix dia d'aquelles maneres cícliques, guions de ciència ficció. Avui, com fa un any, m'he aturat una bona estona per les obres, de bon matí, i he tingut, com fa un any, més temps per escoltar les noticies i menys per arribar puntual. De les noticies algunes coses m'han cridat l'atenció i, com fa un any, he pensat en retenir-les i potser comentar-les, però, ai senyor, la memòria continua cadacopméssselectiva. Ah sí, ja ho recordo! Avui s'ha inaugurat alguna cosa (algun quelcom?). Ho sé perquè d'aquell quelcom en parlaven a totes les emissores (les catalanes sí més no) Unes sales grans, que no són les sales llargues de l'Abelló ni les meves de La Trinitat, d'aquelles també en tenim d'aniversaris, però porten més número. D'aquelles de fa tant de temps sí que me'n recordo, ves per on. El que han inaugurat avui ja no sé ben bé que era, ai la memòria cadacopmésselectiva.

Hi havia molta gent, això sí, en el quelcom de sales grans, que no pas llargues. Personatges importants han tornat a dir que no hem de patir els catalans, que el finançament serà realitat, com ho han estat aquelles sales tan grans, que no pas tan llargues. Hi havien sales grans de les que en diuen per a VIPS, crec (això dels vips em sona una mica a bolígraf, o a singlot, segons t'ho miris o t'ho sentis) Tal dia farà un any i segur que encara n'haurem de parlar d'això del finançament, de les sales llargues potser no, potser no en voldrà parlar ningú, encara que jo, segur, continuaré recordant-les.

Avui, per les terres del Camp, ha fet un dia estrany, de malsdecap , calors i estrès, igual que com fa un any. Cap a les set, ja ho veus, igual que fa un any, he anat cap al carrer del Comerç per comprar quatre fruites i, com fa un any, no l'he feta petar amb l'estanquera perquè, com fa una any, l'estanc és tancat. El meu poble, com fa una any, encara té carrers bonics. Fa un any la Tere els fotografiava, ara també ho fa. Fa un any ja n'era admiradora de la seva obra, ara encara ho sóc. Fa un any hi vivien poetes, ara també hi són. M'hi trobo bé al meu poble, com m'hi trobava fa un any. Als vespres, quan comença a baixar el termòmetre i agafo la manguera que, com fa una any, es diu mànega, em passen tots els mals. Com fa un any, espero que el Josep digui, ja pots regar ja, però deixa una mica d'aigua per al Peru que d'aquí pots dies, igual que fa un any, tornarà a córrer per fora i llençarà aigua a tort i a dret.

Fa un any, tal dia com avui, l'Enric va sortir a caminar una estona i va fer una foto del poble. Avui l'Enric també ha sortit a caminar, avui també m'ha portat una foto, des d'una altra banda, sempre d'un costat o d'un altre es veu el campanar que, com fa un any, té rellotge, i toca les hores, les onze ja fa una estona que han passat.

Avui, com fa un any, tampoc no aniré a cap sala de VIPS, no agafaré cap avió. Avui, com fa un any, no recordo massa les noticies, sé que a l'Iran fa un any no hi van haver eleccions lliures i que aquests any tampoc.

Fa un any no vaig posar al blog les fotos dels enciams i els tomàquets de la Marta. Avui tampoc no ho faré, però demà potser sí.

Fa un any no vaig anar a Madrid a veure l'exposició del Matisse, perquè no hi era. Aquest any tampoc no hi aniré, però m'agradaria, segur que m'agradaria. Que tingueu uns bons sons i si pot ser divertits.

6 comentaris:

josep ha dit...

Com fa un any queden ja pocs dies per trovar-nos a casa teva, a casa vostra. En Peru ja esta preparat per regar, la Miren per fer la cerveseta a l'ombra dels grans pins i no no dire que li trec pols a la càmera per que diria mentida, la càmera sempre és a punt!
Tenim moltes ganes de veure-os i passar uns dies junts!

meiga ha dit...

Quien pudiese teletransportarse también a Torre Sans... y creo que esto tambien lo decía hace un año.

Petóns

susa ha dit...

Hace un año Irene no era fisio, ayer dia 17 ya por fin acabo y es fisio.

susa ha dit...

Estoy haciendo cuentas de los encargos para agosto:Miren ceramicas, Pepa ceramicas+aceite ,no se si alguien me encargo algo mas , hacedmelo llegar.Por cierto, como se llama donde vamos a pasar esa semana maravillosa? y que dias son exactamente?.

Josep ha dit...

Susa: Se trata del pueblo de Goiano o Goyano. La casa es la Casa del Abuelo. Vamos los días del 10 al 17. Muxuak!

Magda ha dit...

Andaque ... cria amics i ja et pots posar a fer musculatura. I al damunt, Susa, encara dius que si volem fer més encàrrecs, què, llogaràs un camió? Si és que no es pot ser de bona fe ...

Anem aquí:
http://www.casasruralesnavarra.com/www/elabuelo/

Per cert, jo em demano uns quants massatges de la flamant nova físio, se puede?