Finalment cap de setmana. Ara que tot ha tornat a la "normalitat", és a dir que els dies feiners em cal aixecar-me a dos quarts de set, anar a treballar (sense el conte del Barril que, catxis, encara està de vacances), aguantar funcionariades diverses, etc. Torno a gaudir de l'arribada dels caps de setmana. Sempre hi ha alguna cosa que compensa i ja m'ho deia la mare "qui no es conforma és perquè no vol" doncs apa, conformitat.
Finalment cap de setmana, benvingut sia el dissabte. A les nou he saltat del llit, m'arribava el só llunyà del vent. Llunya perquè l'Enric s'ha aixecat a mitja nit a tancar finestres, sembla que feien un terrabastall de mil dimonis, jo, que pel que es veu, aquest primer cap de setmana postvacacional tenia el só profund, no n'he estat conscient.
Ahir encara vaig regar sense mullar-me, just abans de saber que allà dalt, a l'Empordà, una dona amiga havia rebut més aigua que les plantes i em va fer gràcia la imatge de la Serpentina, en aquell magnific terrat, intentant llençar el líquid de la manguera (ai que hauria de dir mànega) cap a testos (o torretes segons des d'on es miri) que com un boomerang li retornava. Em va fer gràcia i m'hagués agradat ser-hi, de per riure, que diuen alguns, no pas per aquestes contrades.
Ahir encara vaig regar les plantes sense mullar-me, però avui no seria possible, aquella tramuntana del Nord ja ens ha arribat al Camp, canviada per Mestral, però tant li fa. Quan he obert per anar a comprar unes pastestes per esmorzar (sempre ho fem quan finalment arriben els caps de setmana) gairebé se m'emporta. He obert alguna finestra, perquè no suporto la sensació d'estar tancada, però ai, petava.
Tancada doncs a casa, avui que finalment és cap de setmana, acuso un lleuger maldecap, un lleuger mal d'esquena, un lleuger mal d'estómac, una lleugera irritació i em pregunto si serà a causa del Mestral. Damunt la taula de la sala vaig deixar una revista que ahir, al anar a comprar Almax (ja el mal d'estómac s'evidenciava), em va regalar la farmacèutica tot indicant que m'interessaria. La vaig prendre només per cortesia, imaginat que seria, i de fet ho és una mica, una cosa propagandística per fer-nos "tragar" amb més productes d'aquests que surten de laboratoris que, encara que no siguin els del D Rumbsfels (o com collons s'escrigui), és saludable mirar-se'ls des d'una certa distància.
Potser ha estat la simptomatologia, aquests lleugers malde, que m'ha fet allargar la mà cap a la revista i, es clar, per això serveixen les revistes mèdiques, hi he trobat la causa de les meves molèsties. Es diu estrès postvacacional, ja veus, una malaltia que només té 10 anys d'existència i que està molt més estesa que qualsevol grip, i que s'estén cada vegada més, cada vegada més ... tal com una pandèmia, mira tu. Ostres, aquesta sí que es curaria deixant la feina, he pensat, però no van precisament per aquí les recomanacions. Diuen que el que hem de fer és adaptar-nos. Conformitat. En aquests temps de crisis tenir feina és una sort. I qui no es conforma és perquè no vol, ja ho deia la mare. Però si la malaltia només té deu anys i el "guanyaràs el pa amb la suor del teu front" ve dels temps llunyans de la poma o de la figa, deu ser que alguna cosa ha canviat en el sistema per provocar de manera tan massiva (jo pensava que era excepcional) aversions d'aquesta mena. I si canviem el sistema? Ep, que per això no valen vacunes, ni laboratoris que les fabriquin. Estic delirant, dic coses fora de lloc. Deu ser causa de l'estrès postvacacional.
Finalment és cap de setmana. El Mestral s'ha suavitzat i segur que aquesta tarda res no impedirà el lluïment de la trobada de gegants. Són els preliminars de la Festa Major de Les Borges del Camp. Entre els diversos actes organitzats, el dia 8, dia de la Festa, pròpiament dita, la inauguració de l'exposició fotogràfica "El lloc on visc" amb fotos de reconeguts artistes, entre d'altres, naturalment, els millors fotògrafs del món mundial que són el Josep i la Tere. Recomano als milers de persones que llegeixen i segueixen aquest blog que hi assisteixin. A Torre Sans en poden pernoctar fins a 7 (no pas milers). Per tant podeu començar a fer la reserva.
Ah, sempre, sempre, petons.
Finalment cap de setmana, benvingut sia el dissabte. A les nou he saltat del llit, m'arribava el só llunyà del vent. Llunya perquè l'Enric s'ha aixecat a mitja nit a tancar finestres, sembla que feien un terrabastall de mil dimonis, jo, que pel que es veu, aquest primer cap de setmana postvacacional tenia el só profund, no n'he estat conscient.
Ahir encara vaig regar sense mullar-me, just abans de saber que allà dalt, a l'Empordà, una dona amiga havia rebut més aigua que les plantes i em va fer gràcia la imatge de la Serpentina, en aquell magnific terrat, intentant llençar el líquid de la manguera (ai que hauria de dir mànega) cap a testos (o torretes segons des d'on es miri) que com un boomerang li retornava. Em va fer gràcia i m'hagués agradat ser-hi, de per riure, que diuen alguns, no pas per aquestes contrades.
Ahir encara vaig regar les plantes sense mullar-me, però avui no seria possible, aquella tramuntana del Nord ja ens ha arribat al Camp, canviada per Mestral, però tant li fa. Quan he obert per anar a comprar unes pastestes per esmorzar (sempre ho fem quan finalment arriben els caps de setmana) gairebé se m'emporta. He obert alguna finestra, perquè no suporto la sensació d'estar tancada, però ai, petava.
Tancada doncs a casa, avui que finalment és cap de setmana, acuso un lleuger maldecap, un lleuger mal d'esquena, un lleuger mal d'estómac, una lleugera irritació i em pregunto si serà a causa del Mestral. Damunt la taula de la sala vaig deixar una revista que ahir, al anar a comprar Almax (ja el mal d'estómac s'evidenciava), em va regalar la farmacèutica tot indicant que m'interessaria. La vaig prendre només per cortesia, imaginat que seria, i de fet ho és una mica, una cosa propagandística per fer-nos "tragar" amb més productes d'aquests que surten de laboratoris que, encara que no siguin els del D Rumbsfels (o com collons s'escrigui), és saludable mirar-se'ls des d'una certa distància.
Potser ha estat la simptomatologia, aquests lleugers malde, que m'ha fet allargar la mà cap a la revista i, es clar, per això serveixen les revistes mèdiques, hi he trobat la causa de les meves molèsties. Es diu estrès postvacacional, ja veus, una malaltia que només té 10 anys d'existència i que està molt més estesa que qualsevol grip, i que s'estén cada vegada més, cada vegada més ... tal com una pandèmia, mira tu. Ostres, aquesta sí que es curaria deixant la feina, he pensat, però no van precisament per aquí les recomanacions. Diuen que el que hem de fer és adaptar-nos. Conformitat. En aquests temps de crisis tenir feina és una sort. I qui no es conforma és perquè no vol, ja ho deia la mare. Però si la malaltia només té deu anys i el "guanyaràs el pa amb la suor del teu front" ve dels temps llunyans de la poma o de la figa, deu ser que alguna cosa ha canviat en el sistema per provocar de manera tan massiva (jo pensava que era excepcional) aversions d'aquesta mena. I si canviem el sistema? Ep, que per això no valen vacunes, ni laboratoris que les fabriquin. Estic delirant, dic coses fora de lloc. Deu ser causa de l'estrès postvacacional.
Finalment és cap de setmana. El Mestral s'ha suavitzat i segur que aquesta tarda res no impedirà el lluïment de la trobada de gegants. Són els preliminars de la Festa Major de Les Borges del Camp. Entre els diversos actes organitzats, el dia 8, dia de la Festa, pròpiament dita, la inauguració de l'exposició fotogràfica "El lloc on visc" amb fotos de reconeguts artistes, entre d'altres, naturalment, els millors fotògrafs del món mundial que són el Josep i la Tere. Recomano als milers de persones que llegeixen i segueixen aquest blog que hi assisteixin. A Torre Sans en poden pernoctar fins a 7 (no pas milers). Per tant podeu començar a fer la reserva.
Ah, sempre, sempre, petons.
8 comentaris:
Mira... casi que reservo a partir del 10 vespre, només per mandra de pujar 7 quilòmetres més i tenir-vos un dia més a prop...
Vosotros reiros, pero a mi me tiemblan los huesos con la "leche de la gripe A", nos esperan unos meses , porque ilogicamente todo el mundo querra vacunarse, ya se que tu no quieres Magda, yo tampoco.
Si que es cierto que ya nada mas faltaba esto para que nos distanciemos mas,espero que la gente use su buen criterio y no haga caso ante tanta alarma, porque yo tampoco voy a dejar de dar besos, aunque ultimamente no es que de muchos que digamos.Yo os dare un besazo en septiembre.
La frase del Peru es preciosa y él es genial, por suerte todavia no conoce los otros tipos de miedo.
Hola a todo el mundo!!!
Hoy hemos vuelto del viaje a Irlanda ( algún día colgaré algo en el flickr).
Por fin me pongo al día con todas las páginas de este relato vivo e interactivo que componen todas tus entradas, Magda.
Y aprovecho para sumarme a las palabras de Susa.En Irlanda estaba todo tambien empapelado de carteles sobre la gripe A, pero como es un pais donde la gente debe estar menos loca, no ponía nada de no besar o dar la mano, solo recordaban cosas razonables y elementales como lavarse las manos y tirar correctamente los pañuelos desechables...
Menos mal que tenemos a Peru para decirnos cosas bonitas cuando más hacen falta
Petóns, bicos, muxu
Va bé un petó de la Mina el 10 i un de la Susa ... quin dia? Vindràs per a la inauguració el dia 8 Susa? Ja s'ho faran els teus suplents amb les vacunes.
I un altre petó més virtual per la Meiga, benvinguda i res de "algun dia colgaré" a veure si veiem aviat aquesta Irlanda captada pels teus ulls i, encara demano més, acompanyada d'algun relat, que ja s'enyora la teva ploma. Si vols l'escrius en gallec que ja ens espavilarem. Ben tornada estimada Meiga.
Pues eso, bienvenida querida meiga!!! (Malauradement no podré ser-hi a l'expossició de les Borges doncs és el dia 8 i el 10 tinc el vol cap a Bangkok i Cambodja.) Esperaré impacient la valoració de la magda!)
El dia 8 si no pasa nada estoy en Roma, con lo cual me voy a perder la exposicion , lo siento mucho, no se todavia que dia voy pàra Cataluña, de Roma vuelvo el dia 10, os aviso, buenas fiestas
Molt bon viatge Susa i no et donno records pel Papa perque sé que no aniràs a veurel i per que m'inporta una merda!
...realment la frase d'en Peru, és fantàstica i mes que les paraules, que en si ja son com de conte o de pelicula, el que representen...Us comunico que ja és tardor, pot.ser encara no al Corte Inglés, però pel que fa aqui, ja fa uns tres o quatre dies que es fa sentir,la llum, els primers raïms, una bona tempesta la darrera matinada (insuficient per que neixin bolets (ai!)), i aquest poder respirar!!!, tot i això encara fa una certa xafogor...sobre la grip aquesta no en penso parlar per que n'estic ben tipa de tanta psicosi, l'únic que m'intriga és saber quin serà el proper animal que ens tenen preparat per engripar quan passem la fase del porc, no aconssegueixo relacionar una secuència lògica que vagi del pollastre al porc i desprès ???, una sargantana,un gripau, el ratoncito Perez???...Be, de fet feia una entrada bàsicament per desitjar bona Festa Major i als millors fotògrafs del mon, una magnífica exposició. Jo no podré venir, però espero Magda, que en faràs un relat ilustrat amb imatges...Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada