19 graus i sol al Camp de Tarragona. Bona temperatura per fer camí. Quatre roses agraeixen les pluges del cap de setmana. No regaré avui, perquè no cal. Demà si no plou potser sí. Regaré i ompliré la bassa. Acumulem aigua per als arbrers, no per sucar-nos nosaltres. Ha de pujar molt més la línia de mercuri per ficar-nos a la bassa. Mentre la música de fons és la d'un barco que s'atura a Barcelona, prenc un got d'aigua embotellada
Dos quarts de set de la tarda en línia amb un pont de prop de Saragossa. Una bona hora per caminar. Hi ha una claror suau i les gosses jeuen en algun racó. Segur que si els ensenyo les corretges oblidaran la mandra. Les botes no cal netejar-les, no es van enfangar gents el dissabte.
Dimarts i tretze per als supersticiosos i per als que no ho són tant. Una data políticament correcta des del punt de vista gregorià. El buda diu: ves què hi farem. I, sense deixar de somriure, tanca els ulls perquè no es vol sentir responsable ni de Birmània ni de Xina. Deu va fer el mateix quan Eva va desprendre el carnós fruit de la figuera. El dimoni encara no ha aconseguit atrapar la ballarina, allà a Tailàndia. Sense dimonis, a Torre Sans també és dimarts i tretze i com qualsevol dimarts, o bé com qualsevol tretze, seria perfecte sortir a passejar.
No tinc figues a casa, tampoc no en trobaré a les tendes, ni a la figuera abandona del camí de Maspujols, encara no ha arribat la temporada (cada cosa té el seu temps i les figues pel agost). Però això no és excusa, podria canviar-me les sabates i arribar-me fins a tocar l'arbre, o més enllà. Segur que els cirerers tenen cireres. Sempre hi ha algun arbre amb fruita, agafis el camí que agafis. Només cal posar-se les botes que no estan enfangades i sortir a caminar. Un dimarts i tretze de maig, a dos quarts de set de la tarda, amb 19 graus de temperatura i sol és un moment tant bo com qualsevol altre, més i tot, és un moment millor que molts altres.
Les gosses jeuen encara i em miren mandroses. A la tenda del poble potser ja han arribat les primeres cireres, i sinó, sempre ens quedaran les pomes. No em canviaré les sabates. Si per punyetera casualitat ho faig més tard, cap a les vuit de la tarda, ja us ho explicaré demà.
7 comentaris:
Hummmm.... figues! Que en fa d'anys que no en menjo! Recordo encara quan era petit i el veí de casa tenia una formosa figuera. Tot el dia erem dalt i anavem plens i enganxats de la llet blanca que en sortia. Pero....que bones que eren! També l'avi tenía a casa un cirerer que ens donava una cireres vermelles, fosques, bonísimes! Sempre amb el consell de l'avia:" no en menjeu gaires que os fara mal de panxa" I menjavem i menjavem i mai teniem mal de panxa, al menys per les cireres! Els mals de panxa els tenim ara, que ja som grandets (oi Montse, recodes la figuera a on et lligavem perque volies jugar als indis amb nosaltres?). La lligavem a la figuera i deiem; si vols jugar ets la segrestada i es quedava tota la tarda lligada mentre nosaltres tiravem fletxes i jugavem lluny. Camins de pols, records de la infancia...encara recordo tambe la olor de les garrofes del veí que tenía una mula i en menjava forçes, nosaltres també!. Semblava quasi xocolata. D'amagat pujava a les golfes a on l'avi tenia una jerra grossa plena d'oli d'olive, m'agradava aixecar la tapa i olorar aquell tressor.
No recordo quines xiruques portava, pero Magda, em recordes la meva infancia.!
hola super guapa,encara no m'hi havia trobat de fer el comentari nº 1, és com una responsabilitat que et cau al damunt. M'encanta aquesta finestra plena de vivències i qüotidianitats sense embuts, sigui el dia que sigui i es tingui l'estat d'ànim cap amunt o soterrat. Que bé que tinguis fruiters, és una gran cosa, jo els tinc en testos :2 tarongers de la vxina, 1 llimoner, 1 olivera i 3 de maduixes...tot petitet i concentrat, ben bé com jo...donç amb aixó faig : plum cake de taronges de la xina boníssim(recepta meva), les poso de vegades als guisats de carn o en faig mini melmelades, una tapa d'olives a l'any ( és la quantitat que em deixa el pas de la tramuntana pel terrat)...i les maduixes me les menjo "in situ", bé me les menjo jo i el meu nebot Tariku a qui li encanten. Avui dimarts i tretze he tornat a tenir la estúpida experiència de fer cúa a la NII perque en lloc de fer les coses ben fetes , n'hi ha que prefereixen el sistema de parxes; quan són eleccions perque són eleccions i quan no, també; cosa que he aprofitat tornant de Figueres per fer una volteta per aquells camins rurals sinuosos, tan bonics i plens de sots que volten les grandiloqüents infraestructures i que tot sovint et salven la vida; m'ho he passat bé. Avui dimarts i tretze he anat a veure al pare d'en Miquel que es va apagant a poc a poc, però que encara somrriu quan ens veu, i ara torno de la meva destista, cosa que no penso ni comentar... L'altre dia no vaig pensar a dir-te que a mi també m'agraden molt les cabanyes,quan torneu a Agullana et portaré a veure'n dues de molt boniques que són aquí apop, per que en facis fotos per la teva "cole".Un altre dia t'explicaré un conflicte que vaig tenir a la feina i que m'amoïnava molt i que em sembla que he posat les bases per resoldre'l força bé.. Sempre petons. Veus amb tot el rotllo, en Josep ja se m'ha avançat !!!
Hola, hola, hola, hola ..... i així fins a 20. Otia, que el meu xivato amb diu que avui he tingut 20 vistes de 18 persones. I a més de sis països diferents. Deuen saber català al Canadà, a Bèlgica i a USA. Deu ser la CIA.? De fet tots aquests estrangers han passat només per damunt (zero minuts, zero segons) Però altres si han quedat força més estona (àmbit Vallès). Pepa? Dolors? Montse? Leandre? Algú més? A veure si deixeu un hola (o una bossa de patates per compartir, amb cerveseta si pot ser). Qui no ha vingut segur són la Susa i la Meiga, els poso falta, espero que sigui per bé. La Meiga està molt callada, massa, no és habitual en ella. Continuo esperant que sigui per bé. Ja ens ho explicarà
I per al Pep i la Serpentina que s'han assegut a la taula .. doncs que sí, que finalment m'he canviat les sabates. Eren encara no les set ,quan sortia per anar a buscar les pomes, que ha arribat l'Enric amb ganes de caminar. Només una passejada ràpida fins l'ermita i després per la fruiteria a buscar les pomes. Però hi hem trobat cireres! En fi que t'aixeques pensant que faràs un camí i en fas un altre. Que la NII està de parxes, doncs cap als caminets ... Sempre cap a un camí o altre. Potser algun dia n'organitzarem alguna per anar a d'Empordà a retratar cabanes. T'apuntes Pep? Però no val deixar-nos lligades als arbrers. Segur que la Montse no t'odia? Jo d'ella ho faria.
avui bricolatge. Estic restaurant unes cadires que hem va regalar el meu veí de devant,de nom Joan Bosch, que pinta parets i treballa moltíssim, no em facis dir perqué,sigui com sigui és una bellíssima persona, de fet nosaltres li diem St Joan Bosch; bé ell tenia unes cadires velles i atrotinades desde feia molt, molt de temps en la seva cabanya de l'hort, un dia va pensar que com sóc manetes, les podria ressucitar i es va presentar a casa (total s'havia de creuar el carreró) amb les 4 cadires. I llavors... MÀGIA... eren idèntiques que 2 sillonets que havien sortit de casa els meus avis de Barcelona i que també vaig haver de restaurar. De les 4 cadires sols n'he pogut salvar 2 però estant quedant molt boniques, fins i tot estic fent l'entapissat, cosa que no havia fet mai. Avui tocava la fase final de la darrera i m'he posat les botes aniquilant termits, ho sento molt per ells, però s'estaven cruspint la meva cadira i jo no ho podia permetre!Demà miraré d'acabar-la per poder-vos-la presentar quan ens vingueu a veure.T'hi has trobat que hi ha determinades persones que quan envien un mail sols ho fan per fer-te signar per quasevol dels molts drames que hi ha al món actual, sense dir-te res més sobre com és troben, quin projecte tenen, perqué els agrada aixó o l'altre cosa, que senten?...sense comentàris. PD : per cert recuperant el tema de les figues, estàn boníssimes amb formatge fresc o bé amb iogurt i un polsim de canyella... mmmmm. Sempre petons
firmes? ni això. A mi només m'envien coses d'aquelles que tenen poesies dolentes i fotos i pesen molt i diuen que s'han d'enviar a mil persones més i que si no ho fas et tornaràs un mico ----
Sí les figues són bones amb formatge, més que no pas en iogurt. I el formatge amb un bon Montsant. Fa un copa abans d'anar a dormir?
Bona nit Josep i Marta. Bona nit Dolors.
Bon dia Pepa, a punt per Roma? És que la Pepa,tan callada ella, és a punt de marxar a Roma.
El Montsant també és bo amb un rèmol, dilluns en vaig provar un a l'Escola d'Hostelia de Cambris que ... ummmmmm
Pep, saps alguna cosa de la Meiga?
Susaaaaaa, que hi ets?
El Montsant també és pon prendre amb un conill a la brasa al Pigot, per exemple. El dia 2 de juliol? el 3?
Acaba la cadira i guarda-la, comença a parlar-li de nosaltres, que no li vingui de nou quan ens hi asseguem.
Sempre petons i que tingueu somnis bonics. Apa siau
Un conillet a la brasa al Pigot? el 2 i el 3 i el 4......jejejejej i si és amb un bon Montsan potser el 5 i tot!Bé, potser el 5 acompanyat d'unes girgoles o robellons...un bon all i oli i per postres un gelat de xocolata per en Peru...fa?
Tens sort que sempre hi ha algun arbre amb fruita, agafis el camí que agafis, això a Terrassa no ens passa.
A mi també amb lligaven a la figuera (oi Leandre). Els nens jugant a indis mentre les nenes estaven lligades, era el joc de moda. Ara en diríem violència masclista.
M’ apunto a primers de juliol.
Publica un comentari a l'entrada