dijous, 1 de maig del 2008

Ja torna a ser 1 de maig. Qui dia passa any empeny

Els papers diuen que és 1 de maig de 2008 a tot el món mundial i les agulles dels rellotges dels que són sota aquell pont de prop de Saragossa o bé a Reus, a París, a Londres, o a casa del Ricard, anuncien que ja és més del migdia. 35 graus de temperatura a Phnom Penh quan comença a caure la tarda.

De les assemblees clandestines de la Font de les Canyes i les corregudes davant dels grisos, a les discoteques de Cambodja, les passejades per la Ribagorça o les plàcides lectures de diaris a casa amb la finestra oberta per deixar entrar el bon temps primaveral i el só dels ocells barrejat amb el dels vehicles que passen carretera amunt o s'aturen a Cal Ciurana. No sé sí s'hi aturarà "esta_ahi", que és el pseudònim al Flickr de la M. Àfrica. No la conec de res aquesta dona, només sé que té família al Priorat i que de vegades hi va i que, quan passa per Les Borges, li agrada comprar coca en recapta. La M. Africa, que no conec de res, té una pàgina de Flickr molt, molt interessant. Fa temps que la vaig descobrir per casualitat i més d'un cop m'hi he passejat de puntetes. L'altre dia el meu hotmail em va avisar que algú havia escollit unes fotografies de "magenri" com "favoritas", era ella que havia descobert el meu àlbum de barraques de pedra seca. Pot semblar una fotesa, però em va posar contenta. De manera mecànica, obro cada dia les meves finestres. De vegades apareix una flor nova de gerani, o una mirada obliqua preciosa, o algú que s'ha fixat en unes fotos de barraques. Són aquestes petiteses que arriben per sorpresa les que em configuren la vida. Impactes directes als sentits com a medecina contra l'aletargament.


I torna a ser 1 maig. Encara és 1 de maig a tot el món mundial, segons els papers. Aquests papers gregorians que s'han acabat globalitzant. Un petit aletergament m'ha transmutat el temps i ja no és migdia sota el pont de Saragossa. 16.40 diuen els petits números de color blanc a la dreta de la finestra que em pauta l'escriptura. S'ha fet de nit a Phnom Penh i la temperatura ha baixat fins als 30. Només 18 a Reus i imagino que més o menys la mateixa damunt el meu cos, no ho sé, la finestra que em pauta l'escriptura capta , en temps real, el graus (celsius o fahrenheit) de Phnom Penh, però no té ni idea dels que hi ha a casa meva.

1 de maig, bon dia per llegir plàcidament el diari si no es té una cita en una discoteca de Phon Penh ni les muntanyes del Pirineu, a la Ribagorça, proposen una caminada. Dia del treball a tot el món mundial excepte a Amèrica del Nord. No ho sabia això, me n'he assabentat llegint "Público" que dedica més de la meitat de les pàgines a parlar d'aquesta "festa". Als diaris catalans el Barça ha passat per damunt de les reivindicacions socials i salarials i acapara les portades. No en faré més comentaris al respecte. Llegeixo doncs, avui que és 1 de maig, "Público". M'assabento que al país on van tenir lloc els fets que van donar origen a la diada no és la festa del treball, com si vulgues esborrar la seva "memòria històrica". Una memòria de crims que no s'acaba. Qui tingui ulls que miri, darrera les finestres dels McDonalds, o senzillament, obrint les pàgines d'un diari un 1 de maig qualsevol. Avui m'ha posat la carn de gallina la llibertat del senyor James Woodard, 27 anys empresonat per un crim que no va cometre. I en són 18 els casos demostrats de sentències judicials errònies, gràcies a les proves d'ADN. Quants n'hi ha que l'ADN no intervé i no són demostrables? Quants han rebut la injecció mortal sense que fossin culpables? Errors possiblement globalitzats com a resultat de la globalització dels sistemes de justícia d'un país que mai no ha volgut globalitzar el dia del Treball.

A Phnom Penh comença a ploure i la temperatura ha baixat fins als 25 graus. No sé quants graus tenim a Les Borges del Camp. Tinc la finestra oberta i m'arriba el cant dels ocells i el só dels cotxes que ja tornen d'algun poble del Priorat, potser, on han anat a passar la festa del primer de maig.

4 comentaris:

Josep ha dit...

Cullons i com escrius Magda!!! Enveija de la bona! M'encanta llegirte i em reconforta l'anima, no se per qué, pero és així.Sí, efectivament al vespre ha plogut; després de sopar he anat a un petit mercat (night market) pero no valia massa la pena i s'ha aixecat una ventolera que s'ha emportat més de una barraca. M'he refugiat al hotel doncs ja és l'hora. Són aquí dos quarts menys 5 de dotze i suposso que sota el pont de Saragossa dos quatrs menys 5 de 7.Totes les meves amigues treballan; sí, quan els hi he dit que avui era primer de Maig m'han dit:"i aixó qué es?"Sí,a pesar de moltes Fonts de les Canyes hi ha llocs on els treballadors continuen treballant el Primer de Maig i quasi bé no saben ni que existeix un dia del Treballador.Es tot tant diferent!No se qué es millor si se m'acut pensar-hi; pero...vivim en mons tat diferents!El únic que no es diferent es que ni ha uns que treballen i altres que guanyen els diners i es fan rics. Aixó es igual a tot el món! Anys després de la Font de les Canyes no ha cambiat el món pas gaire.

Magda ha dit...

Gràcies pels teus elogis, però mira, ara que m'he rellegit per veure si era veritat que sonava tan bé, he vist que de fet no hi era tot l'escrit, normalment les entrades les faig amb copar-enganxar ja que pot ser perillós anar directe, la Pepa sap de què parlo. I sembla que no havia enganxat bé. Em quedava la part de crítica a l'imperi del "drap", haurà estat la censura? sigui o no, l'he tornat a posar, tal com estava, pensant que el primer de maig realment s'havia globalitzat també fins orient. M'havies enganyat, creia que era de debó que teníeu festa i aniríeu de disco. Però veig que no és així, que de festa res i que tu, finalment, t'has decidit a treballar i avui també has penjat fotos, encara que sigui del restaurant a la nit. Bé demà es dia laborable a tot arreu i recorda que si et vols guanyar el sou ...

Anònim ha dit...

Yo también he sentido hoy melancolía y añoranza por no llamarle "mal rollo" je, je...y cuando he sentido que tú estabas también unida por ese mismo desasosiego te he sentido cerca...con esa cercanía que yo sé que tu también sientes..... y me ha bastado.
Ya sé, ya sé que es 1 de Mayo pero sé lo que me digo, aunque no tengo ni idea de lo de de fonts esa De les Canyes.Mxak

Josep ha dit...

Dons t'equivoques, estimada. Resulta que a 3/4 de dotze em disposava a ficarme al llit i de sopta trucan a la porta de l'habitació.Tot l'Staff de massajistes del hotel (eren 6)em venia a burcar per anar a "sopar". Altre cop? Doncs sí, resulta que abans d'ahir elles van cobrar i cada mes quan cobren fan un sopar. Com que totes, menys una, treballan fins les 12, doncs ala! a sopar altre cop al restaurant xinés Xiao-Xiao. A la 1 ens estavem foten una bandeja de llagostins fets al que diuen "barbacoa"; a sobre de una pedra calenta, regats amb salsa d'ostres i tamarindo; una sopa d'arros amb verduretes i carn; uns spaguettis (nodels) amb bou i no se quantes coses més.Genial! Total no arribava a 400 ptas. per cap. Així que a dormir a les 3.