Es una flor molt, molt petita. Passa desapercebuda si no es camina amb la vista cap a terra, mirant entre els verds de les vores del camí. No en conec el nom, segurament el podria buscar, però tant li fa, em va regalar la seva presencia dolça, va ser prop meu, va somriure i em va deixar marxar. Què importa el seu nom?Ara fa vent, molt, ha arribat de cop i ha trencat el silenci de la nit. Es tard, massa tard per escriure. Es hora de dormir. Demà comença un cap de setmana molt especial. Una dona que estimo, la meva mare, celebra el seu vuitantè aniversari. En són uns quants. Demà passat (si el tiempo no lo impide) l'acompanyaré a Montserrat. Amb helicòpter! Pssssss És una sorpresa.
2 comentaris:
Ja tinc ganes de veure-os en helicopter!!!!jijijiji. I, sobretot, felicitats per la mare!!!
Podria sortir al terrat,i encarada cap al sud dir-te :HOLA MAGDA, i tu rebre el missatge al cap d'unes 2hores aproximadament, se li diu sistema tramuntanero de comunicacions, però m'he decidit a escriure-ho al blog. És el primer dia de calma després d'uns quants de força atapeïts, dijous varem despedir definitivament el pare d'en Miquel i ara tots estem molt cansats però tranquils, va ser suau i més amable del que es podia esperar; un sol dia d'hospital i un metge inteligent i humanista, en definitiva molta sort. Parlem de l'helicopter, la teva mare estarà encantada però a tu et vull veure't en un trasto volador!!! Bé guapa, que os vagi bé la festa. Petons i felicita la teva mare
Publica un comentari a l'entrada