diumenge, 15 de juny del 2008

Tres colors


Poca cosa aquest cap de setmana. Tranquil·litat i menys o menys bons aliments a casa, no hem sortit. Una mica de jardí i força sofà. Podria parlar de les herbes que creixen arreu. O fer algun comentari dels miralls del Galeano que tan bé em fan sentir. O explicar com creix encara aquella cosa llarga i dura de l'atzavara (o com no para de créixer des que he deixat de fumar la meva panxa) Però és que m'han tornat a provocar! Potser és que sóc fàcil i em deixo, però caram és que no paren. I que quedi clar que no tinc cap interès en parlar de política. A més, els que em coneixeu sabeu que no sóc una militant republicana a ultrança. La meva militància, en aquests moments, es limita a una militància de vida. Una vida que com qualsevol altra (voldria creure) té una ètica (i si m'apureu una estètica) i algunes coses m'escandalitzen, són, com ho deien? "atentados contra la moral y las buenas costumbres" De cap altra manera podria qualificar el comportament del president del parlament d'Espanya. Com es pot obligat a algú a amagar el símbol de la seva lluita? El símbol d'una legalitat conquerida per el poble i arrabassada per criminals de guerra? El símbol pel qual van ser empresonats, exiliats i en molts casos afusellats? Com es pot dir-li a algú que ha d'amagar els seus símbols, precisament quan, teòricament, se li està fent un homenatge per haver lluitat per aquests símbols? Per això, deixant de banda la ignorància de qui desconeix potser que hi ha sentències que determinen que exhibir una bandera republicana no és il·legal, les paraules del senyor Bono i la vergonyosa manera d'acabar de pressa i corrents un acte d'homenatge als lluitadors republicans que van patir repressions durant el franquisme m'escandalitzen i de l'escàndol passo a la indignació (ja perdonaré demà, avui encara no) i en la indignació em considero provocada, i com a tal torno a penjar una bandera, encara que sigui només com a acte de desgreuge. I encara que sigui només en solidaritat amb les persones que considero agreujades, avui , no puc parlar del cap de setmana tranquil, ni d'allò que no para de créixer. Avui, tot i que això no és ni de lluny un blog de política, avui, aquí, en aquest diari, repeteixo que em sento republicana. VISCA LA REPUBLICA

4 comentaris:

meiga ha dit...

Supongo que el tío Jesús, José, desde donde quiera que estén, y otros muchos más que sí estamos, te damos la razón.

Josep ha dit...

Tots coneixem en Bono i alguns dels seus "compañeros". Quin f'astic de gent! Visca la República!

Anònim ha dit...

Es que hace tiempo hubieron politicos que perdieron los principios de lo que dicen llamarse"socialistas", verguenza me da decir a la humanidad que estos señores asi se hacen llamar, estas cosas hace que cada vez me reafirme mas en aquello que decimos algunas veces:QUE LA REVOLUCION ESTA PENDIENTE, y eso si es politica. A la vez pienso que no estoy equivocada.
VISÇA LA TERCERA REPUBLICA

Josep ha dit...

Per cert, veig que has canviat el look....aixó de Montserrat et va afectar eh? jejeje