Eren les deu de la nit d'un 14 d'octubre, l'any el 2008. La localització dels fets, a Les Borges del Camp, concretament a la bonica i modernista (casi) Torre Sans. Havia obert l'ordinador feia una bona estona i amb la meva petita barca remava pels encantadors riuets de sempre ... Un cafè amb copa i sense puro a la Begirada del Josep i unes ninfes nocturnes a Les Borges de la Tere. La Morenita fa dies que celebra el dia mundial de la salut mental i l'Òscar encara remena llibres a Bellprat. Un te ics de desig a la Rierada que diu que no sap on va però jo crec que el camí fins Cal Dasca no te pèrdua (el mapa del google no menteix). Contesto un qüestionari d'un curs virtual que m'he apuntat (més aviat m'han apuntat) a la feina. Tinc mal de cap, torno a estar refredada i m'emprenya. Potser un gelocatil servirà avui que al calaix ja no queden avellanes i d'enciam ja n'he menjat per dinar. Són les deu de la nit i fa una estona que navego amb la meva petita barca per carrers coneguts que també passen pel flickr amb senyores de Cambotja. No sé massa com va això del curs virtual. M'he tornat a refredar i no tinc res a dir al "...sense títol". Després del gelocatil una sopeta de peix i cap al llit.
Fa estona que no dormo, suposo que és el refredat, imagino que deu ser tard, probablement al despertador no li falti gaire per dur a terme l'única tasca de la seva jornada laboral. Penso amb el company que avui m'ha convidat a esmorzar i la cara de felicitat que feia quan m'explicava que només li queden quaranta i tants dies, al desembre es jubila i la seva dona ho fa al gener, ja tenen tot d'activitats conjuntes programades. Quina enveja que em fan! Penso en més coses i, malgrat que aquí faig públiques gairebé totes les meves vergonyes, com que gairebé totes no són totes, no diré quins altres pensaments s'executaven dins el cervell quan creia que devia faltar ben poc perquè el despertador dugués a terme l'única tasca de la seva jornada laboral.
Amb la bata damunt el pijama i les sabatilles als peus, baixo les escales, i un cop a la cuina me n'adono que no és el moment de fer el cafè, el petit rellotge digital del microones diu que són quarts de dues i el del menjador i el de l'ordinador tenen la mateixa opinió. Per fer alguna cosa mentre em torna la son miro el correu, el Josep em recorda que ja és 15 d'octubre i jo associo la data a Santa Teresa, no em puc oblidar de felicitar la mare.
Per enèsima vegada algú em fa arribar aquest enllaç, me'l torno a mirar i ja casi em sé el vídeo de memòria. Ara ja tothom ha rebut la classe magistral sobre la crisi, però no tenim ni idea de què fer-ne d'aquest coneixement. De crisi parla també la darrera entrada de Begirada i jo, amb el meu mal de cap i sense poder dormir, estic a punt de trucar al telèfon que s'amaga sota la taca negra.
Avui, per algun motiu que l'interessat sabrà i no té perquè explicar, algú ha mirat vuit vegades una foto de vinyes que vaig penjar al flickr fa molt temps i que ni recordava. És una foto que em relaxa, m'agrada aquesta explanada de vinyes. No tinc avellanes però crec que encara queda algun gotim de raïm a la cuina, un raïm tardà, ben dolç. Assaboreixo a poc a poc cada gra. A fora és fosc i el silenci absolut. Són les dues del matí de la Santa Teresa del 2008. Potser encar podré dormir una estona.
7 comentaris:
Non non vine son....non non. vine son! Felitats a la Teresa!
...hola bonica,com ja sabia en tenim unes quantes de coses en comú!, el refredat de tardor, la passió per les avellanes (i d'altres fruits secs i no secs),el meu primer curs virtual (també de la feina-el meu d'anglès-),l'implacable despertador.. ja em veus a mi amb el cap emboirat fent tutories on line i preparant la meva economia per sufragar la dels especuladors...i encara donant les gràcies per que, com deia l'Astèrix el cel no ens caigui sobre el cap!. Sense comentaris. M'agradaria cap a principis de novembre vindre a fer-vos una visita, si us va bé ja quedariem.Pel festival de poesia em sap greu però no puc venir.Segueix sense ploure i tinc un ajuntament obssesionat en obrir el meu carrer amb aquelles terribles màquines per passar cada vegada un tub diferent (!). Dec ser molt innocent per que sempre em sorprenc davant de la irracionalitat. En fi ...sempre petons (que això encara no ho han regulat per llei!)
:-(
Jo a aquelles hores que tu devies publicar això, també actualitzava...
He estat entretinguda. Al sofà d'Alforja, preparant-me pel que m'esperava... a partir d'avui. Estem fent un kitkat.
Ei, Morenita, vindràs dissabte a sentir la Meritxell?
Que te mejores Magda, como ya tienes bastante congestion, no te la aumentaré hablandote del catastro, de los notarios, de los linde de minifundios que no cuadran, de miserias en la gestion en la Conselleria (me pasa como a Serpentina debo ser aun muy inocente que me cabrea la irracionalidad), ni tampoco de las complicaciones de tener hijos que acogen gatos abandonados sin preguntar.
Petóns i bona nit per tots
anims magda, ja saps que tot es relatiu i passatger.
que descansis. sempre petons.
Hola trapezista,
Dissabte estoy de asistenta de mi ama Mina, que se presenta a un examen de pega de oposiciones que, la verdad, no se está preparando a conciencia porque otros acontecimientos le pasan por encima como una ola --ella se hizo bibliotecario por una biblioteca donde ha vuelto a trabajar --cobrando-- esta semana.
De modo que estaré preparándole las chuletas en post-its y bolígrafos bic cristal, un baño con leche de burra, masajitos, comida rica y esas cosas.
De modo que me voy a perder la Meritxell. Pero el finde que viene a lo mejor volvemos a venir. Si me resucitas a Gabriel Ferrater, yo cierro el Keyboard para ti, en Reus.
Publica un comentari a l'entrada