No sé si tornar a advertir que es tracta només d'una convenció, però ja ens entenem si dic que avui és 11 d'octubre. Miro de reüll la part dreta de la barra inferior de la pantalla i diu que són les 19:45 cosa que mentalment tradueixo per tres quarts de vuit de la tarda. Fa dies que em pregunto perquè la majoria de blogs que visito han afegit un rellotge a la seva pàgina.
A tres quarts de vuit de la tarda de l'onze d'octubre de 2008 m'assec davant de l'ordinador amb un plat d'avellanes damunt la taula i escric mentre rosego. No ho hauria de fer, ja ho sé, però em xifla, l'Enric em proposa que rosegui fulles d'enciam, però, com es pot deduir fàcilment, no és ben bé el mateix.
Fins ara, que ja s'ha fet fosc, avui, poca cosa. M'arrossego per casa. Passejo per fora mentre encara és clar. Avui només és un dia frontissa entre el petar les pedres de sol d'ahir i la grisor de demà.
Ahir tocava elogiar les "locures". Jo també he estat (potser sóc) malalta mental. Ahir l'Oriol Bohigas ens va parlar dels ateneus. Una llarga i lúcida exposició sense cap indici de "locura". Una brillant oratòria reflex d'una ment extraordinària. I un discurs lúcid és un discurs lúcid independentment que s'hi estigui o no d'acord. De fet el Bohigas va aconseguir fer-nos pensar una llarga estona, post exposició. Estàvem o no d'acord amb el que havia defensat? Quin ateneu reivindica? La seva definició de societat civil implica alguna classe social de manera directa? Si és així, a quina? Són possibles avui, encara, els ateneus? Són necessaris avui, encara, els ateneus? Tot un teixit de pensaments aptes per posar en comú al voltant d'una taula de tertúlia en un ateneu qualsevol.
Per demà els pronòstics són de mal temps, de manera especial a Tarragona. Perquè demà, ja li poden dir com vulguin, mentre sigui la mateixa festa, la mateixa data, ja li poden caviar el nom. Va néixer com a dia de la Raza. No cal que juguem a balls de disfresses. Alguns "esperits" continuen vius. Demà dia gris, especialment a Tarragona.
6 comentaris:
Ja ho veig... roba estesa! Sempre, el dia abans del 12, hi ha roba estesa!
(Tens raó, ensiam no és el mateix que avellanes)
Interesante la versión argentina de CQC. Pena que no me entrevistasen a mí en vez de al Manolo de la bandera...Ni que hubiesen aterrizado en el Barrio de Salamanca
...hola bufona, ja m'agradaria a mi que fes "mal temps"a l'Empordà, és a dir que plogués a bots i barrals, omplis el pantà de Boadella (que mes aviat ja sembla una piscina infantil), regués els arbres i de passada em neteges el cotxe...no sé jo si os posesiu tots plegats d'acord i bufessiu direcció nord,pot ser m'arribaria algun plugim que altre...és una idea.Son quarts de dotze de la nit i ja me'n vaig a dormir que demà treballo, un altre dia miraré bé les fotos d'en Josep que fan molt bona pinta.Sempre petons
Potser avellanes amb enciam? Petons des de València on sóc amb na Montserrat. Escric poc però et,us,segueixo. Petonets.
Ja he tret la roba (planxadeta i tot), finalment va ploure menys dels que estava previst i no hi van haver incidents remarcables, les "manifes" es van fer amb alguns impediments, clar. Res a celebrar per part meva. Per part d'altres sortides al carrer per demanar el retorn de dictadures, manifestacions autoritzades .. no m'estendré en aquest punt.
Meiga, si els de CQC te encuentran a ti les metes tal oratoria documentada que les echas por el suelo el programa.
Sí Serpentina, has de mirar les fotos del Josep, sempre val la pena mirar-les. I si torna a ploure prometo bufar una estona, però potser cap a les Borges que tampoc no arriba gaire l'aigua. Per cert, dissabte 18 hi ha un festival de poesia que pot ser interessant, vols venir?
Avellanes amb enciam? Uf, no ho acabo de veure doctor. Per cert, ara València? què bé t'ho passes. Petons a la Montserrat.
Magdaaaaaa....bonica...... que t'has quedat al 11 d'Octobre i ja som el 15 !!!!!!! Animo!!!!!
Publica un comentari a l'entrada