Queda recollit el teu acte testimonial, Susa, encara que sigui aquí en aquest petit noespai notemps.
Haurem d'aferrar molt fort les dignitats.
Que no parin els timbals!
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
5 comentaris:
Per casualitat (capritxós google!) m'he trobat amb l'adreça d'aquesta pàgina...
Soc el David, des de Mallorca!!!
Molts records per a la meva tieta i l'Enric!
Jo tinc un treball digne, molt digne (flexibilitat horària, llibertat de moviments, bons companys), i no remunerat. Entra en la categoria?
Hola nebodet,
Què fas? Com estàs? Ja menges? Ja tens la casa neta? Quins productes fas servir? Surts molt de nit? Ves en compte, eh? No prendràs drogues, oi? Ai, què faràs tu tant sol per allà tant lluny. Mira que ni la teva mama ni jo no podem venir amb un cop de cotxe a fer-te la bugada. Envia una foto per internet que vull saber si fas bona cara.
Mina,
El més important és que ho facis per amor. Ja saps que els diners no fan la felicitat.
Sí, menjo. Ara per sopar: pa de mallorca (és sense sal), i anar untant amb una sobrasada de les de veritat! Que bo!
Per Mallorca de moment genial! Durant l'agost, vida de "isleño" anant a les patges "amagades" i guapes. Ara vida com si estigués a BCN... tot i que es nota que no hi ha tant d'stress per agafar el metro, etc...
La rentadora, està dominada... avui he rentat els llençols.
Be, que vagi be madrina! (sí, en mallorquí tu ets la meva madrina).
PD: A vegades noto que l'accent mallorquí se'm comença a enganxar... quina vergonya :(
Publica un comentari a l'entrada