19 graus de temperatura i de nit. Al matí, quan agafo el cotxe, direcció petroquímiques, també és de nit, i només 12 graus. Fresqueja doncs. I encara no tenim calefacció. Al migdia no cal. Quan surto de la feina i torno a casa, contra petroquímiques, fa un sol esplendorós. 26 graus, cal posar l'aire condicionat al cotxe.
Al matí, quan aparco a les Gavarres, falten uns minuts per a les 8. Espero al cotxe, em quedo una estona amb el Joan Barril. M'explica un conte. Avui em parla d'aquelles dones que s'han fet professionals de l'assistència als actes públics on hi ha refrigeris, una manera com una altra de menjar cada dia, quan no es té altra feina ni ningú a casa que ompli la nevera. El Barril ho fa amb aquella tendresa que el caracteritza. I penso en les senyores que trobo a Reus, a tots els actes amb refrigeris, esperant al costat de les taules el moment de poder estirar la mà, les primeres sempre. Desconec si porten carmanyola amagada a la bossa. Avui el Barril m'ha provocat un cert "carinyo" cap a aquestes dones. Si algun dia organitzo un acte públic amb refrigeri els reservaré un paquet, només per a elles.
Quan surto a esmorzar ja puc deixar la jaqueta. Prenc un tallat en una terrassa mentre l'Auster em porta al món del cinema i em fa reflexionar sobre el paper dels objectes inanimats a determinades pel·lícules. Penso amb tots els post de la morenita sobre bandes sonores i crec que li proposaré una tanda sobre objectes. Potser un altre dia m'esplaiaré més en aquesta qüestió. El que si que es segur que a partir d'ara, al cinema, buscaré aquests objectes a cada projecció.
Després de dinar, quan la temperatura és més alta, llegeixo amb llum de sol i Calvino, al Caballero Inexistente, m'explica que la nit i el fred és sempre igual, idèntic, a una i altra banda de les trinxeres de guerra.
I ara s'ha fet de nit a Les Borges, afortunadament no hi ha altra banda de trinxera. Busco referències sobre els poetes que han de venir al I festival de poesia, m'agraden. Trobo una aquarel·la encisadora i ja sé quina imatge posaré avui.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
5 comentaris:
"Penso amb tots els post de la morenita sobre bandes sonores i crec que li proposaré una tanda sobre objectes."
Si el vestuari de les pel·lícules entra dins la categoria "objectes", encara podria fer alguna cosa.
Ara de cop se m'acut tot el gènere de punt de Carrington, per exemple.
Aquí al hotel on estem ha arribat un bus de turistes francesos de la 3ª(?) edad. Fan com les teves dones a Reus, i com les dones i home! de la 3ª edad arreu del mòn:quan hi ha bufet o refrigeri s'hi llençan amb totes les armes! Cal anar en compte i omplir el plat doncs et deixen sense rès!Jo no ho hi entès mai, perque no crec que passin gana els nostres avis, en canvi, corren darrera els refrigeris com llops! 'Es impressionant!
humm,
aquesta aquarel·la em sóna, d'un tal Jorge Brotons que apareix sempre imitant-me per la blogosfera.
Quan atrapi aquest usurpador...
Antonio las Vegas
Benvingut Sr. las Vegas, la finalitat de l'enllaç no era altra que cridar-vos.
Els nostres avis, estimat Josep, saben què és passar fam i la necessitat de llençar-se de cop a la teca quan la regalen, imagino que haver viscut una guerra i les seus "danys col·laterals" deixa empremtes difícils d'esborrar. També pot ser que a casa els obliguin a complir un règim estricte i quan surten poden lliurar-se al plaer dels pecats.
Suposo, benvolguda morenita, que qualsevol drap pot ser un objecte i que no hi ha dubte que molts tenen prou categoria per dedicar-hi una atenció especial, com el mantó de Manila de l'avia, per exemple. Els objectes a què em refereixo tenen alguna cosa més, són bàsics en el guió, la manera com la càmera ens els mostra explica el significat de la pel·lícula. Però això qui ho sap explicar és l'home a la fosca que inventa l'Auster.
La meva jaqueta de llenyataire canadenca és quelcom que diu molt de la meva pel·lícula vital. Busco el passatge d'Auster i te'n diré el què al llarg de la setmana que ve...
Publica un comentari a l'entrada