Reminiscències

"Has de saber que la cosa más difícil del mando de un ejército es calcular cuántas escudillas de potaje contiene una marmita".
Del Caballero Inexistente encara.
___________________________________________________________________



Quan entro a casa me n'adono que dels dos arbres que hi ha a banda i banda de la porta, el de la dreta s'ha fet més alt i fort. Mentre dino rumio les possibles causes Serà que el de l'esquerra estava ja malalt quan el vaig plantar? Serà que l'he regat menys? Serà que el sol li toca de manera més indirecta? A mitja tarda, quan surto per fer les compres i obro la porta, encara des de dins de casa, torno a mirar els arbres. Estava equivocada, és el de l'esquerra el que té més força.

Quina vergonya, diu el pare Enric, cada dia eleccions americanes. És clar, els les donen fetes les noticies, no cal que es preocupin d'altra cosa que de passar-les. Està assegut a la única cadira que li permet aixecar-se, les cames se li han tornat mandroses i necessita ajuda per algunes coses. Però la ment continua àgil i no ha perdut l'entusiasme. Sortim al jardí i mirem cada una de les plantes. Fa vent i la terra és seca. Jo prec la manguera i ell m'explica la mida d'aigua que cal a cada lloc, fins i tot la pressió ha de ser diferent, en alguns testos s'hi ha de deixar una estona, però amb un rajolí molt suau. Cal un tracte diferenciat perquè puguin créixer iguals.

I d'aquesta manera ha passat el cap de setmana.

Avui, a casa, navego com sempre per les pàgines amigues. M'arriba el so dels tabals i de les gralles des de ca la Tere. Reminiscències de les nostres festes. Remeno entre les meves fotos i hi trobo els mateixos personatges, part d'aquests, si més no. No conec les timbaleres, ni la bonica grallera que, ves a saber per què, van captar la meva atenció. Les pujaré aquí, perquè reforcin el ritme i potser serveixin de revulsiu per retornat al Josep la imatge que li és pròpia.

counterwebkit2008