És 29 de desembre de 2008, són les sis de la tarda i encara duem al cor l'alegria dels Nadals. A les Borges plou, a Donosti fa sol i a Gaza cauen les bombes.
Ahir era 28, també hi havia sol a Donosti, i pluja a les Borges, es va encabritar el mar a la Costa Brava i de nou a les terres "santes" van morir centenars d'innocents.
Són festes d'amor, els carrers tenen llumetes i els comerços les portes ben obertes. Sonen nadales a Reus i sirenes a Gaza. El pessebre de l'hospital té una sènia que gira i un caganer molt amagat sota una cova de escorça de suro. La gent s'hi atura i bada una estona.
El primer dia que ens vam aturar davant el pessebre de l'hospital, amb la mare Montserrat, ja havien mort violentament molts palestins. Nosaltres no vam trobar el caganer.
El dia de Nadal, mentre Israel preparava el bombardeig indiscriminat d'aquest cap de setmana, L'Enric em va fer veure el caganer amagat del pessebre de l'hospital. Hi vam anar aviat, amb els diaris sota el braç, disposats a passar-hi el matí si calia. Ens havien donat una hora els de les ambulàncies: a dos quarts d'onze els aniran a buscar, ens van dir, però mai no se sap.
El germans A i B, tots dos operats del fèmur, comparteixen habitació a la segona planta de l'hospital de Reus. Als matins fan carreres pels passadissos amb respectives cadires de rodes. Al migdia els deixen als sillons i algun familiar els ajuda amb el dinar. El dia de Nadal els van donar permís per anar a dinar a casa. L'ambulància estava avisada i els vestits de mudar planxats i polits. Tot controlat
Vam arribar aviat, a dos quarts de nou del matí, amb els diaris sota el braç. A la segona planta de l'hospital tot era silenci. Vam entreobrir la porta del número 10, els senyors A i B dormien plàcidament. Durant mitja hora no hi va haver cap moviment, després tot es va precipitar segons la seqüència següent:
09.00.- El germà B es desperta impacient, vol que el vesteixin per poder esmorzar tranquil abans de marxar.
09.10.- Ens fan marxar de l'habitació per poder rentar i vestir els pacients, els donem la roba de mudar perquè els la posin i sortim.
09.15.- Avisen per megafonia que ja es poden anar a buscar els esmorzars.
09.20.- Truco a l'habitació per entrar les safates. Ajudem a acabar de vestir el senyor A, l'assèiem al silló. Li donem l'esmorzar.
09.25.- Comencen a rentar el senyor B. Ell, com que preveu que la llet serà freda i li agrada calentona, em demana que vagi a escalfar-la.
09.35.- Després de fer cua al microones, quan torno amb la llet a punt, em trobo el senyor B totalment nu damunt del llit, no el poden vestir perquè abans li han de fer una cura. Em demana que li tapi les vergonyes amb el llençol i li acosti la safata al llit, li agrada més menjar al silló, però no vol que la llet se li torni a refredar. Mentre li preparo la taula i desembolico el croissant entren per fer-li la cura i em tornen a fer fora.
09.45.- La infermera que ha fet la cura ens diu que ja podem vestir el senyor B, s'emporta la llet perquè deu ser freda i li vol escalfar, tornarà la safata quan estigui vestit. A la cadira menjarà millor.
09.50.- Arriben els de l'ambulància i diuen que tenen presa, que com que es Nadal han de fer molts trasllats. El recordem que havien dit a dos quarts d'onze i surten de l'habitació, suposem que disposats a esperar. Des del passadís fan algunes trucades amb els mòbils.
10.00.- Hem acabat de vestir el senyor B. S'ha de prendre sis pastilles amb l'esmorzar i com que encara no el té se les pren, una darrera l'altra, amb aigua.
10.05.- Vaig a rescatar la safata de l'esmorzar que no arriba, encara no han escalfat la llet. Li escalfo.
10.10.- Torno de nou cap a l'habitació amb la safata i la llet calenta, els de l'ambulància ja s'estan emportant els dos pacients amb les cadires de rodes. Els demano cinc minuts perquè pugui esmorzar el senyor B, ells diuen que d'acord però que ha de ser molt ràpid. El senyor B no pensa prendre's la llet amb embut i em fa deixar la safata al mostrador.
10.15.- Mentre fem cua a l'ascensor, els senyor A i el senyor B a les seves respectives cadires de rodes conduïdes pels de l'ambulància, s'acosta una infermera amb la safata i li diu al senyor B que ja han fet escalfar la llet i que se la prengui per no marxar amb l'estómac buid. Arriba l'ascensor i els de l'ambulància empenyen les cadires cap a dins. La infermera es queda amb la safata a la mà mentre es taquen les portes.
10.30.- Arribem a casa i tot són petons i abraçades. El senyor B només demana que algú li doni un got de llet calenta.
A partir d'aquí tot va anar força bé. Vaig fer fotos, naturalment, i un cop a casa les vaig penjar al flickr.
Aquest cap de setmana ha plogut a les Borges i han caigut les bombes sobre Gaza. Avui encara plou i l'exercit israelià ultima els preparatius per una ofensiva terrestre. M'arriba un correu de convocatòria a una concentració amb el lema "Aturem el genocidi de Gaza". Tal volta hagi nevat a Agullana, quan la Marta va fer la foto només queien volves però no van quedar retratades. L'Anna ahir estava una mica marejada, avui la Dolors encara no m'ha passat el parte. S'ha fet fosc i encara no he anat a comprar fruita, Sortiré al carrer plujós i caminaré sota les llumetes nadalenques. A les Borges també són dies d'amor i de pau.
Ahir era 28, també hi havia sol a Donosti, i pluja a les Borges, es va encabritar el mar a la Costa Brava i de nou a les terres "santes" van morir centenars d'innocents.
Són festes d'amor, els carrers tenen llumetes i els comerços les portes ben obertes. Sonen nadales a Reus i sirenes a Gaza. El pessebre de l'hospital té una sènia que gira i un caganer molt amagat sota una cova de escorça de suro. La gent s'hi atura i bada una estona.
El primer dia que ens vam aturar davant el pessebre de l'hospital, amb la mare Montserrat, ja havien mort violentament molts palestins. Nosaltres no vam trobar el caganer.
El dia de Nadal, mentre Israel preparava el bombardeig indiscriminat d'aquest cap de setmana, L'Enric em va fer veure el caganer amagat del pessebre de l'hospital. Hi vam anar aviat, amb els diaris sota el braç, disposats a passar-hi el matí si calia. Ens havien donat una hora els de les ambulàncies: a dos quarts d'onze els aniran a buscar, ens van dir, però mai no se sap.
El germans A i B, tots dos operats del fèmur, comparteixen habitació a la segona planta de l'hospital de Reus. Als matins fan carreres pels passadissos amb respectives cadires de rodes. Al migdia els deixen als sillons i algun familiar els ajuda amb el dinar. El dia de Nadal els van donar permís per anar a dinar a casa. L'ambulància estava avisada i els vestits de mudar planxats i polits. Tot controlat
Vam arribar aviat, a dos quarts de nou del matí, amb els diaris sota el braç. A la segona planta de l'hospital tot era silenci. Vam entreobrir la porta del número 10, els senyors A i B dormien plàcidament. Durant mitja hora no hi va haver cap moviment, després tot es va precipitar segons la seqüència següent:
09.00.- El germà B es desperta impacient, vol que el vesteixin per poder esmorzar tranquil abans de marxar.
09.10.- Ens fan marxar de l'habitació per poder rentar i vestir els pacients, els donem la roba de mudar perquè els la posin i sortim.
09.15.- Avisen per megafonia que ja es poden anar a buscar els esmorzars.
09.20.- Truco a l'habitació per entrar les safates. Ajudem a acabar de vestir el senyor A, l'assèiem al silló. Li donem l'esmorzar.
09.25.- Comencen a rentar el senyor B. Ell, com que preveu que la llet serà freda i li agrada calentona, em demana que vagi a escalfar-la.
09.35.- Després de fer cua al microones, quan torno amb la llet a punt, em trobo el senyor B totalment nu damunt del llit, no el poden vestir perquè abans li han de fer una cura. Em demana que li tapi les vergonyes amb el llençol i li acosti la safata al llit, li agrada més menjar al silló, però no vol que la llet se li torni a refredar. Mentre li preparo la taula i desembolico el croissant entren per fer-li la cura i em tornen a fer fora.
09.45.- La infermera que ha fet la cura ens diu que ja podem vestir el senyor B, s'emporta la llet perquè deu ser freda i li vol escalfar, tornarà la safata quan estigui vestit. A la cadira menjarà millor.
09.50.- Arriben els de l'ambulància i diuen que tenen presa, que com que es Nadal han de fer molts trasllats. El recordem que havien dit a dos quarts d'onze i surten de l'habitació, suposem que disposats a esperar. Des del passadís fan algunes trucades amb els mòbils.
10.00.- Hem acabat de vestir el senyor B. S'ha de prendre sis pastilles amb l'esmorzar i com que encara no el té se les pren, una darrera l'altra, amb aigua.
10.05.- Vaig a rescatar la safata de l'esmorzar que no arriba, encara no han escalfat la llet. Li escalfo.
10.10.- Torno de nou cap a l'habitació amb la safata i la llet calenta, els de l'ambulància ja s'estan emportant els dos pacients amb les cadires de rodes. Els demano cinc minuts perquè pugui esmorzar el senyor B, ells diuen que d'acord però que ha de ser molt ràpid. El senyor B no pensa prendre's la llet amb embut i em fa deixar la safata al mostrador.
10.15.- Mentre fem cua a l'ascensor, els senyor A i el senyor B a les seves respectives cadires de rodes conduïdes pels de l'ambulància, s'acosta una infermera amb la safata i li diu al senyor B que ja han fet escalfar la llet i que se la prengui per no marxar amb l'estómac buid. Arriba l'ascensor i els de l'ambulància empenyen les cadires cap a dins. La infermera es queda amb la safata a la mà mentre es taquen les portes.
10.30.- Arribem a casa i tot són petons i abraçades. El senyor B només demana que algú li doni un got de llet calenta.
A partir d'aquí tot va anar força bé. Vaig fer fotos, naturalment, i un cop a casa les vaig penjar al flickr.
Aquest cap de setmana ha plogut a les Borges i han caigut les bombes sobre Gaza. Avui encara plou i l'exercit israelià ultima els preparatius per una ofensiva terrestre. M'arriba un correu de convocatòria a una concentració amb el lema "Aturem el genocidi de Gaza". Tal volta hagi nevat a Agullana, quan la Marta va fer la foto només queien volves però no van quedar retratades. L'Anna ahir estava una mica marejada, avui la Dolors encara no m'ha passat el parte. S'ha fet fosc i encara no he anat a comprar fruita, Sortiré al carrer plujós i caminaré sota les llumetes nadalenques. A les Borges també són dies d'amor i de pau.
11 comentaris:
Les fotos cada dia són més boniques i amb més art. Qina aventura la de la pobreta tassa de llet i la del malalt B!Jo també m'he pres la llet avui al mati, ja calentonet a casa. Ni ha d'altres, a Palestina, que ja no tenen ni llet ni casses calentes i l'única escalfor que els hi queda són les bombes que no paren de caure i matar! Fa 60 anys que lluiten aquests pobles, uns amb cuets de fabricació casolana i altres amb moderns avions carregats de bombes "inteligents", o sie, de les que maten més. És com una guerra "crónica", d'aquelles que semblen no tenir cura.És una guerra que mata el Nadal i les esperançes!.
Si, una guerra que ho mata tot. Em pregunto si no hi haurà qui vol matar fins i tot la crisi amb la guerra.
La bonica foto que tanca l'escrit ens l'ha regalat la Serpentina des d'Agullana, no sé si havia quedat prou clar.
Aquest migdia s'han oblidat del dinar del senyor B i ha hagut d'esperar que li fessin mentre veia dinar el senyor A i comentava, avui jo tinc un dinar molt lleuger. Sort que s'ho pren amb filosofia.
Sempre hi ha qui vol matar matant. Fem un brindis per la vida i el respecte abans d'acabar l'any i per aquestes fotografies tant plenes de vida i sensibilitat que ens regaleu. Gracies a tots dos.
...hola bonica (..nics en general),la veritat és que la descripció dels gots de llet pels Srs A i B és digne dels germans Marxs, m'imagino perfectament l'escena amb la moviola accelerada.En quan a la capacitat de crueltat dels mes armats, no sé, se m'acaben els qualificatius; quina ràbia!...Be jo t'havia d'explicar una cosa de fa dies i com no tinc mai temps; la qüestió era que el comandant en cap de l'exercit republicà el Sr Rojo amb el qual va tenir contacte el Sr A ó B, durant la retirada va estar visquent a la casa que posteriorment varem comprar nosaltres; i d'això ens varem assebentar perquè un dia en que el noi que viu amb mi sortia al carrer va trobar-se amb tot un grup d'escolars de l'institut mirant cap a la nostra façana embadalits amb les explicacions d'un jove profe... és a dir formem part de la ruta de l'exili; curiós, oi ?. EL TEMPS: bestial!!!, però avui finalment s'ha deixat veure el sol, i he pogut posar dues rentadores. Sempre petons i un brindis per l'any vinent
Moooolt bon any a tots. Servidora, a Cerdanyola amb el turmell fluix i adolorit i amb mandra de fer quilòmetres i adolorir-lo una mica més, però tota la resta en ordre, com a bon Aquil·les.
Abraçada,
MOLT BON ANY A TOTES I TOTS DESDE EUSKADI. URTE BERRI ON!!!!!!
Que el nuevo año traiga salud y paz justa...para todos.
besos desde el Goierri
Lydia
Para Lydia el premio del primer comentario del año. Urbi Berri On
Felicitats i els millors desitjos per tothom.
Com alguns continuen cap al bingo, nosaltres seguim cap a la utopia.
Petonassos, fins demà (potser) de fet, fins sempre (petons)
Serpentina: És el senyor A que va conviure amb el Rojo. Ja li hem passat el parte que nosaltres hem dormit a la casa que el va acollir. La història és un mocador.
Com que no vaig ensopegar amb tu al carrer, bon any 2009.
les bombes són insensibles al calendari. I els que llencen les bombes són insensibles a tot.
Bon any
BON ANY, seria bonito que se hicieran realidad algunas de nuestras utopias(claro que si se hacen realidad dejan de ser utopias) uffff que lio.
Ayer me llamo Ana me dio mucha alegria, la mejor noticia del primer dia del 2009.
Publica un comentari a l'entrada