Ha estat agradable veure l'Anna. M'ha agradat abraçar-la fora de l'hospital. S'hi està bé al pis de l'Anna, tan fet a la seva mida, tan ple d'objectes que tots tenen significat. És un pis lluminós, ple de bona energia. L'Anna també tenia la cara il·luminada, i un somriure sincer i espontani. Es mou a poc a poc encara, però es mou. No pot sortir sola, però ho farà aviat. Avui, l'Anna ha dit que sí, que es veia amb forces per dinar al restaurant. La Dolors l'ha anat a buscar, una estona després que nosaltres li diguéssim fins aviat. Fins sempre. Ara, a les nou del vespre del dia 8 de febrer, des de Torre Sans, truco a la Dolors per saber com a anat. Ha anat bé.
Sí, ha anat bé poder-nos escapar a Terrassa aquest cap de setmana. La tertúlia amb el Jordi i el Josep. El repàs habitual a tots els polítics i les crítiques que corresponen, amb aquella anàlisi, òptica marxista, conciliadora i positivista, del Jordi. Les crítiques més viscerals del Josep, és difícil salvar-ne algun de polític. Unes cortines noves a joc amb el color de les parets. Un cafè i un altre, una mica de pastís, de set i mig avui, segons el Josep que posa nota cada dissabte als pastissos de la senyora ... (no recordo el seu nom) De coco el pastís i l'ampolla de xampany fresc, i ells, amfitrions, omplin les copes buides, avivant el caliu de la conversa.
Ha anat bé estar una estona amb la família, no massa, menys del que la mare hagués volgut, no hi ha hagut temps per fer la partideta de cartes, sempre el temps, i mira que no existeix, si existís igual no ens feia tant la punyeta. Quan em jubili passaré més estones a Terrassa, per fer partidetes amb la mare, per anar al cine amb el Pau i la Pili, per dinar al Patio amb la Dolors i l'Anna, per fer tallats amb la Pepa, per fer cervesetes amb la Lola ... per. Quan em jubili, tinc vocació de jubilada!
El cel era clar a Terrassa, amb nuvolades, el sol s'amagava a estones i sortia a intervals. El sol entrava per la finestra i ens escalfava, avui quan dinàvem, a Viladecavalls, a la falda de Montserrat, on el vent va fer també una gran destrossa amb els pins. Caldrà vigilar el proper estiu, hi ha molta llenya als boscos. Caldrà fer atenció, els focs poden ser perillosos. I si hi ha focs, segur, segur, que serà culpa del Saura. I si no n'hi ha també. Al Saura, ara, li ha tocat el rol de culpable.
Bufa altra vegada el vent, a les nou del vespre del 8 de febrer de 2009, a Torre Sans. Canten els arbres esporgats, no crec que arribi a 150. Xiula el vent entre els arbres, aquest vent que avui no farà mal i aquesta nit m'explicarà, com tantes vegades, contes de terres llunyanes, d'allà on ve, d'allò que ha vist, del nord oest. Vent enllà hi ha un país que prepara eleccions, no pas amb les millors condicions i els comentaris del Josep no són fora de lloc, quan es parla d'amor a la terra, als arbres i a la gent que l'habiten, als del passat i als del present. A cada terra hi ha d'haver cabuda per a tots, a cada terra a de ser possible que tots es puguin expressar.
Avui ja no és l'aniversari de la Miren, però no por això deixo de dir: Por ti .... Per vosaltres, la meva gent!
Sí, ha anat bé poder-nos escapar a Terrassa aquest cap de setmana. La tertúlia amb el Jordi i el Josep. El repàs habitual a tots els polítics i les crítiques que corresponen, amb aquella anàlisi, òptica marxista, conciliadora i positivista, del Jordi. Les crítiques més viscerals del Josep, és difícil salvar-ne algun de polític. Unes cortines noves a joc amb el color de les parets. Un cafè i un altre, una mica de pastís, de set i mig avui, segons el Josep que posa nota cada dissabte als pastissos de la senyora ... (no recordo el seu nom) De coco el pastís i l'ampolla de xampany fresc, i ells, amfitrions, omplin les copes buides, avivant el caliu de la conversa.
Ha anat bé estar una estona amb la família, no massa, menys del que la mare hagués volgut, no hi ha hagut temps per fer la partideta de cartes, sempre el temps, i mira que no existeix, si existís igual no ens feia tant la punyeta. Quan em jubili passaré més estones a Terrassa, per fer partidetes amb la mare, per anar al cine amb el Pau i la Pili, per dinar al Patio amb la Dolors i l'Anna, per fer tallats amb la Pepa, per fer cervesetes amb la Lola ... per. Quan em jubili, tinc vocació de jubilada!
El cel era clar a Terrassa, amb nuvolades, el sol s'amagava a estones i sortia a intervals. El sol entrava per la finestra i ens escalfava, avui quan dinàvem, a Viladecavalls, a la falda de Montserrat, on el vent va fer també una gran destrossa amb els pins. Caldrà vigilar el proper estiu, hi ha molta llenya als boscos. Caldrà fer atenció, els focs poden ser perillosos. I si hi ha focs, segur, segur, que serà culpa del Saura. I si no n'hi ha també. Al Saura, ara, li ha tocat el rol de culpable.
Bufa altra vegada el vent, a les nou del vespre del 8 de febrer de 2009, a Torre Sans. Canten els arbres esporgats, no crec que arribi a 150. Xiula el vent entre els arbres, aquest vent que avui no farà mal i aquesta nit m'explicarà, com tantes vegades, contes de terres llunyanes, d'allà on ve, d'allò que ha vist, del nord oest. Vent enllà hi ha un país que prepara eleccions, no pas amb les millors condicions i els comentaris del Josep no són fora de lloc, quan es parla d'amor a la terra, als arbres i a la gent que l'habiten, als del passat i als del present. A cada terra hi ha d'haver cabuda per a tots, a cada terra a de ser possible que tots es puguin expressar.
Avui ja no és l'aniversari de la Miren, però no por això deixo de dir: Por ti .... Per vosaltres, la meva gent!
3 comentaris:
M'agrada sentir els que la pugueu visitar que l'Anna esta cada cop millor, poc a poc, però millor. Jo no puc dir allò de que quan em jubili.... doncs ja soc jubilat! però també m'agradaria ser a les tertúlies de Terrassa, les de Torre Sans, les del Urumea, les de Kandal i les de Cat Ba. M'agraden totes les tertúlies i avorreixo totes les campanyes electorals!
oOOOoooooOOOOOOOOOOOoooooohhh, jo que encara no em puc jubilar, que he triat no jubilar-me quatre mesos i això que en tenia l'oportunitat --tot el sacrifici per una moto--, et demano: jubila't! tindràs temps, i també ens podrem veure a Terrassa, on m'encantaria passejar amb tu, en alguna engruna.
Gracias bonica,lo decís así?, me gusta esa palabra aunque no la sepa escribir, gracias por traerme hasta aquí esa sonrisa de Ana y ese piso iluminado.Y esa comida con todo tipo de comentarios ácidos y socarrones entre amigos, hasta esa copita de cava que yo preferiría tomarme un rioja y hasta un cigarro si me dejais, seguro que vosotros sí, gracias amiga. Yo también tengo espíritu de jubilada y qiero hacer lo que tú, me dejaras acompañarte?????
Publica un comentari a l'entrada