dilluns, 2 de febrer del 2009

La memòria que no podem perdre

Avui, al arribar de la feina, m'he trobat la Tere, venia de l'estació amb la màquina al coll . Portava, fins i tot, a la butxaca, una petita arrel dels grans arbres caiguts. M'ha parlat amb carinyo d'aquests arbres i m'ha parlat del sentiment de perdre allò que tots els del poble, inclosos els més grans, havien vist des que van néixer. Ells, els arbres, eren més vells que cap de nosaltres. Ells han estat allà, com fars pels que arribaven al poble en tren, des que es va construir la via, segons sembla. Tallaran els arbres, es modificarà el passatge i potser els mes joves, i els que neixin en els propers anys, oblidaran o no sabran mai de la seva existència. Nosaltres els hem vist, són part de la nostra història, no poden passar al no res, així, sense més ni més. És important conservar la memòria. La Tere ho sap, per això admiro tant la seva feina, perquè les seves imatges són alguna cosa més que imatges.

Quan he entrar a casa he fet una ullada a la premsa, d'aquesta manera he sabut que han robat el goya a l'Albert Solé i m'ha fet ràbia. De sobte he pensat "ens volen robar la memòria?"



Contra el 'dolor, l'obscuritat i els fonamentalismes que encara existeixen en aquest país, deia el Jordi Dauder. Amen (que només vol dir que així sigui)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo he perdut el javascript del navegador, i no puc veure cap vídeo :-(
Però ja no són hores de començar-ho a arreglar. Un disgust l'estàtua, però per sort no han robat el documental.

Molt bona nit,

Josep ha dit...

Fa impressió aquest vídeo i també fa por aquesta enfermetat. Sobretot fa por la pèrdua de memòria. Recordo ara les paraules d'en raimón:..."qui perd els origens perd la identiat".

Tere Balañà Fotografia ha dit...

Encara hi ha una cosa pitjor que no poder recordar, i es no voler fer-ho.

Anònim ha dit...

Lo que dice Tere tiene razon, el enfermo de alzehimer no es desgraciado ,pero las personas que lo quieren y lo rodean lo pasan muy mal por ellos y sobretodo por el enfermo , pensar lo que es y lo que ha sido, es muy triste.Algunos sabios van haciendo las paridas de que hay que ejercitar la mente para evitar la enfermaedad,esque Sole Tura dejo de ejercitarla?

meiga ha dit...

A ver si mañana pudeo descargar bien el vídeo, porque hoy no va.
Ahora tengo que apagar porque amenaza tormenta y no quiero que se me queme el disco duro (que ya me pasó una vez)
Pero antes, ongui etorri Josep, un tesoro en fotos que nos has traído de Asi una vez más (como los comerciantes venecianos que iban cada año a por la seda)

Anònim ha dit...

Magda tu controlas los cumpleaños di cuales son los de este mes

Magda ha dit...

Susa, em sembla que aquest mes et toca a tu, no?

Demà la Miren ... psssssss.