Havien anunciat pluges per aquesta tarda. Quan he tornat cap a casa, cap a quarts de quatre, el sol m'encegava. A quarts de quatre tot era llum, aquí a Torre Sans, on els arbres han perdut algunes branques, tallades i retirades per una feina de quatre dies de jardiner i màquines elevadores. Alguns arbres s'han quedat a la meitat, tot i així són alts, molt alts. Són bells, molt vells. Havien anunciat pluges, però el sol es filtrava pels arbres que han perdut algunes branques i malgrat tot s'alcen amunt, majestuosos, proclamant als quatre vents (aquells que els van ferir el dia 24 de gener) la seva bellesa de vellesa. Quantes històries viscudes! L'oncle Jaume, que no sortirà de l'hospital fins la setmana que ve, quan era petit, creuava el jardí suspès per les branques dels arbres, les que ara ja no hi són, o potser sí. Les branques eren més avall, l'oncle Jaume no s'havia trencat el fèmur i, com un baró rampant qualsevol, creuava el jardí suspès per les branques dels arbres, ara potser tallades. Quantes històries viscudes! El pare Enric i la mare Montserrat no poden venir a veure els arbres, supervisar l'esporgada. Són a casa seva, reclosos, impedits de sortir, d'aquí una estona aniré a visitar-los, i no farà sol, encara que no plogui. No farà sol perquè comença a amagar-se, ara que són prop de les set de la tarda, aquí a Torre Sans. Les set de la tarda del cinc de febrer de 2009 per als seguidors del calendari gregorià.
Avui, quan a fora encara encegava la llum que es filtrava entre les branques que han quedat de l'esporgada, he agafat el tarot, perquè sí, perquè aquestes coses sense lògica, aquestes informacions sense fonaments, aquestes conclusions sense ciència, s'han de fer de tant en tant. He agafat el tarot per donar resposta a una pregunta que em formulava una amiga, i el tarot m'ha contestat, així, sense lògica, sense fonament, sense ciència, m'ha contestat i li he fet tant de cas que he tornat a demanar, aquesta vegada per a mi.
A fora el sol es filtrava entre les branques que han quedat de l'esporgada. La carta era el sol. La imatge del pare. Hi ha una cosa pitjor que no poder recordar, i és no voler fer-ho, va dir la Tere. Poques paraules, però clavades. He anat a buscar la foto del pare i amb ell he recordat moltes històries viscudes junts. Històries d'amor, històries d'incomprensions, noves històries d'amor. El pare, quan se'n va anar tampoc no recordava qui era. El pare no va poder conèixer aquests arbres, ni abans ni després de l'esporgada. Avui l'he portat fins aquí, amb el sol d'allà a fora i amb el sol de les cartes del tarot. I he volgut recordar, tantes i tantes històries viscudes. Històries d'amor, històries d'incomprensions, històries d'amor. L'he portat fins aquesta casa, construïda per una història d'amor i he recordat, amb ell, tantes històries passades: Històries d'amor, històries d'incomprensions, històries d'amor. Històries d'amor.
Ai els aniversaris d'aquest mes. Controlo? Potser no tant. De sobte m'ha agafat un tremolor. Encara hi ha una cosa pitjor que no poder recordar que és no voler recordar. M'ha agafat un tremolor, de sobte, amb les paraules de la Susa. Haig de marxar cuita corrents, m'esperen els avis per sopar. Després recordaré aniversaris. Vull recordar.
Avui, quan a fora encara encegava la llum que es filtrava entre les branques que han quedat de l'esporgada, he agafat el tarot, perquè sí, perquè aquestes coses sense lògica, aquestes informacions sense fonaments, aquestes conclusions sense ciència, s'han de fer de tant en tant. He agafat el tarot per donar resposta a una pregunta que em formulava una amiga, i el tarot m'ha contestat, així, sense lògica, sense fonament, sense ciència, m'ha contestat i li he fet tant de cas que he tornat a demanar, aquesta vegada per a mi.
A fora el sol es filtrava entre les branques que han quedat de l'esporgada. La carta era el sol. La imatge del pare. Hi ha una cosa pitjor que no poder recordar, i és no voler fer-ho, va dir la Tere. Poques paraules, però clavades. He anat a buscar la foto del pare i amb ell he recordat moltes històries viscudes junts. Històries d'amor, històries d'incomprensions, noves històries d'amor. El pare, quan se'n va anar tampoc no recordava qui era. El pare no va poder conèixer aquests arbres, ni abans ni després de l'esporgada. Avui l'he portat fins aquí, amb el sol d'allà a fora i amb el sol de les cartes del tarot. I he volgut recordar, tantes i tantes històries viscudes. Històries d'amor, històries d'incomprensions, històries d'amor. L'he portat fins aquesta casa, construïda per una història d'amor i he recordat, amb ell, tantes històries passades: Històries d'amor, històries d'incomprensions, històries d'amor. Històries d'amor.
Ai els aniversaris d'aquest mes. Controlo? Potser no tant. De sobte m'ha agafat un tremolor. Encara hi ha una cosa pitjor que no poder recordar que és no voler recordar. M'ha agafat un tremolor, de sobte, amb les paraules de la Susa. Haig de marxar cuita corrents, m'esperen els avis per sopar. Després recordaré aniversaris. Vull recordar.
4 comentaris:
Tu marxes corre coita per anar a sopar, d'altres, el Govern concretament, va a corre coita per tal de tornar a il.legalitzar a una aprt de l'esquerra d'aquest pais. Els vol treure de sobra 200.000 vots que, segons les seves paraules, els dirigents están "contaminats". No sé si tenim la llepra, el tifus, el colera o algún catarro... pero ara sóm conteminats! Quan arribara el descontaminador que descontamini als contaminats?. Aii...ai... ai... 200.000 terroristes són molts terroristes! Aquest és un pais de terroristes. Aixeques una pedra i et surt un terrorista! Les pedres d'aquest país es contaminen unes a les altres i arriben a fer-se muntanyes. Temps d'eleccions, mal temps per la democràcia i mal temps per les pedres, per les muntanyes, pels verds prats i per una llengua que volen desapareixi.Perdona Magda, tu ens parlaves d'amor, d'amor sota els arbres de Torre Sans i jo m'he enredat.Es que dec estar molt contaminat!
Bona nit Josep i companyia,
La meva aportació no és gaire internacional :-(
Me'n vaig al llit aviat, amb el totxarro d'El quadern gris per barret, veiam si agafo una bona cefàlea amb causa.
Yo tambien debería irme pronto para cama. Lo hará acompañada de vuestras palabras,poéticas algunas, otras nacidas de la realidad frustrante... Una mezcla extraña como las cartas del Tarot sobre la mesa de Torre Sans, pero la mezcla en definitiva que siento como mía
Bona nit, bosa noites, gabon
PD: Hace unos 10 años me dió por leerme El cuaderno gris, traducción al castellano. No me produjo ninguna cefalea con causa, pero si me quedaron un poco de agujetas ( mis disculpas a los amantes de Pla, pero mas allá de la indudable calidad literaria están las preferencias personales, que le vamos a hacer)
Mol be Magda, me encanta como escribes, se que suena cursi pero no me sale otra expresión rápida, y la necesito rápida porque me tengo que marchar,me emocionas.Tus historia de amor, incomprensión,tus árboles,la memoria, me gusta.....bueno que lo tenía que decir.Y también tengo que decir que Josep no lo podría haber dicho mejor yo también estoy totalmente de acuerdo con él, compañero, te ha salido la parrafada perfecta quizás no ligue con las historias de amor, los árboles y la memoria...pero yo lo ligo perfectamente,Aupa y los dos maite zaituztet.
Publica un comentari a l'entrada