dimecres, 25 de febrer del 2009

Josep, el nostre fotògraf de capçalera




Les seves fotos són extraordinàries mostres del món, ens poden impactar fent-nos adonar de la cruesa de la realitat o poden arrancar-nos un somriure ple d'esperança. Poden conduir-nos a la nostàlgia del passat o precipitar-nos cap un temps que encara ha d'arribar. Les seves fotos ens fan somiar o ens desperten de cop. Les seves fotos, mai, mai, no ens deixen indiferents. És el Josep, el fotògraf.

Políticament d'esquerres, més per compromís ètic que per convenciment acadèmic. Proper sempre als més desafortunats, passional defensor de causes perdudes, perd una batalla darrera una altra, convençut, sempre, que serà testimoni de la victòria final. És el Josep, militant de la utopia.

Orgullós dels seus. Pare i company. És el Josep que estima.

Sempre al nostre costat, des de fa tants anys. Sempre una, o mil, paraules, les justes. Un o mil gestos per apropar-se, els justos. Donant la mà. Obrin el cor. És el Josep, l'amic.

Per a ell, que demà fa .... anys que va néixer (visca els pares que el van parir), aquesta entrada (que potser hauria d'anomenar post) i que no són més que quatre paraules, un gest senzill d'apropament (i una petita broma)

Gràcies, estimat Pep, com sempre, ja ho saps, gràcies per ser-hi.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Es un estupendo fotógrafo y mejor persona. Me acuerdo mucho de él.

Por cierto, Magda, pasaba a dejarte un abrazo
.............y un pellizko.

Lydia

meiga ha dit...

Estupendo retrato verbal para nuestro artista de los retratos en imagen.Suscribo cada una de las palabras, Magda.
Y una vez más zorionak, Josep

Tere Balañà Fotografia ha dit...

Aprofito per felicitar al Josep aqui també.
Per molt anys Josep!!!

serpentina ha dit...

...i jo m'afageixo també, moltes felicitats i bones fotos Josep! Magda, reina,els mails que t'envio amb tan de carinyo, algú (ves a saber qui!) me'ls torna; que has tencat la porta, el "piu", la ona,el satèlit, les comportes siderals o algun altre mecanisme inter.estelar??? Jo en canvi si que he rebut 2 mails teus amb unes adreces per estudiar i mira, avui he rentat vidres (un drama!) i passat demà ja treballo...es a dir que ho hauré de deixar per quan surti.Fes proves amb algú altre, que no sigui cosa del vent (!). Sempre petons

Anònim ha dit...

Hay que ver Pepe como te felicita la Magda, igual es una indirecta porque no os lleve a ver a Manolo Escobar ni os pasee por Almeria , pero no os preocupeis queda pendiente para la proxima vez que vengais, espero no sea muy largo.
Como dicen en mi pueblo" que cumplas muchos mas y nosotros que lo veamos", un besazo guapo.

Josep ha dit...

Gracies a tots pels vostres comentaris i felicitacions. Em sento una mica petit i estic molt content de tenir els amics que tinc! Gracies.

Magda ha dit...

Serà que s'ha cabrejat per allò de l'Escobar? Bé ja que no s'ha dignat passar per aquí el pastís me'l guardo a la nevera per millor una altra ocasió.

Lydia, es todo un honor este pellizko tuyo.


Serpentina preciosa, no ho pots tornar a provar? I si deixes aquí, com a mínim les referencies literàries? Ànims a la feina, amiga, quan tornis tindré un cerveseta a punt i ... els correus d'altres m'arriben. Serà el vent empordanès? :-(

Susa, no ho diràs en serio això de portar-nos a veure el Manolo de España? Mira que ja seria .... Ai, on hem arribat!

Doncs res, que, bona nit i sempre petons a totes, ja que avui només som dones.

Magda ha dit...

No et fot, estava amagat sota la taula mentre jo xerrava ...

serpentina ha dit...

...OK que diria l'Obama : de llibres: meravellos el del Sr Robertson Davis "Trilogia de Depfort"; aquest escriptor canadenc escriu per trilogies; no té pèrdua. Un altre, aquest d'Escòcia (ja saps, bon whisky!) es diu Philip Kerr ha escrit una tetralogia anomenada "Berlin Noire", históricament situada als temps del nacisme, a Alemanya, molt negre i enganxadora, per a mi molt bona. Tornaré a provar enviar-te les fotos, a ver si cuela(?)...sempre petons