dissabte, 14 de febrer del 2009

Violetes blanques


Ara ja no fa vent. Durant el dia ha bufat força, encara, tot i això l'Enric ha cremat els cubells de fulles que li he anat portant. Com sempre m'he acostat al foc poruga. Ep, que avui fa vent, anava dient mentre l'Enric s'enfotia de les meves pors. Encara crema,? li acabo de preguntar. No dona! Quan he sortit, cap a les cinc de la tarda, ja no cremava.

Jo, després de dinar ja no he sortit. Això que al poble era carnaval i m'havia proposat anar a veure la rua. Cada vegada em torno més mandrosa. Aquesta setmana havia d'anar al la perruqueria, a comprar alguna cosa de roba, al cine, al carnaval del poble. No he fet res de tot això. M'amago a Torre Sans. Ja vindrà la primavera.

Després de dinar he llegit el comentari de la Markesa que ha deixat, avui, a l'entrada de "por ti" de fa una setmana, el dia del seu aniversari. He deixat anar una llagrimeta. He llegit la Maruja, ella, post morta, també plorava, i m'he recordat dels meus morts, els públics i els privats. Ara, quan he tancant el llibre, encara continuen per aquí, asseguts vora del foc, vestits de frac i ballant claqué. Tots, fins i tot el purità Manel Balasch a qui la morenita dedica avui un missatge ben emotiu. No el vaig conèixer, però sembla que tots els seus alumnes el recorden amb molt de carinyo, també l'Enric. Bona cosa els records, bona cosa si ens fan somriure, o abocar una llagrimeta sensible i càlida. Què bé passar per la vida disfrutant i fent disfrutar als altres! Sentint i fent sentir.

Avui el jardí de casa ja comença a veure's una mica decent (que no de cent), queda molt per fer, no ens ho acabarem pas, com sempre. Però ja no hi han les branques trencades llançades arreu. Avui, he tret unes quantes fulles (maleits plàtans) dels parterres de la plaça del pou. Sota les fulles han aparegut, tímides, les primeres flors. Petites violetes rares. Petites violetes blanques.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Buf, sobre la mort del professor Balasch, tot just ara ens estem recuperant del susto del cos. El comentari del seu nebot ens ha fet esclatar el plor que encara no havíem fet.

Tot en ordre per Cerdanyola i em sembla que per Terrassa tambe :-)

Josep ha dit...

Sota branques trencades i fulles mortes neixen violetes blanques... sota la teva ploma o...teclat, neix la poesia. Com m'agrada llegir-te, estimada!

Anònim ha dit...

Me gusta mucho la casa para el mes de agosto tiene que ser un sitio precioso

meiga ha dit...

Pequeñas violetas raras debemos de ser tambien las personas que dedicamos parte de nuestro tiempo a reivindicara causas elementales, pero olvidadas (u olvidables)

Os dejo este enlace para deciros donde andaba yo esta mañana, meclada con otras "violetas insignificantes", preguntando a dónde se nos han llevado la primavera de esta pais.

http://www.lavozdegalicia.es/galicia/2009/02/15/00031234705745158827244.htm

meiga ha dit...

Bueno, no se si el enlace tal y como lo deje antes funciona bien, pero si vais a http://www.lavozdegalicia.es/galicia, y ampliais la noticia de "Manifestación en Santiago" supongo que funciona

Magda ha dit...

El primer enlace funciona, meiga.

goberne quen goberne, Galiza non se vende. Suerte!