La veritat és que té una pinta extraordinària. Serà a l'agost. Ens trobarem. Farem fotos. Riurem. Viurem. Disfrutarem.Mentrestant: Els arbres continuen dempeus, altius. El jardí força brut. Ara, d'aquí una estona intentaré netejar un trocet, un de petit. Almenys que el dia 14 estigui una mica bé. El dia 14 serà març. Ens trobarem. Farem fotos. Riurem. Viurem. Disfrutarem.
Mentrestant: continuaran els escàndols. Àngels caiguts, ahir fent-se rics tranquil·lament, avui a la premsa. Enemistat manifesta dels que s'ajunten en caceres, diuen. És el pa nostre de cada dia, el d'ells, més aviat. Com acabarà? Acabarà? Digues-me fins quan ... ni el Garzón ho sap. Pobres àngels caiguts, altres, encara, es freguen les mans. Cauran? Digues-me fins quan ... Novel·la per entregues, massa real, que seguirem (a estonetes, poques)
Mentrestant: No sabem on aniran a parar els presos de Guantánamo. A Africa els països aliats d'Estats Units mantenen oberts (tancats) altres guantánamos. Són allà a la zona negra, a la zona marginada, no sabem fins quan. Estan tan amagats que ni ens preocupen. Seguiran i seguiran.
Mentrestant: A Israel els ultres tenen la clau del futur govern. Qui en serà el president? Importa realment? Quin futur tenen els palestins? Dura i dura aquest relat de terror sense final.
Mentrestant: Les enquestes, la intenció de vot, no ens il·luminen sobre el futur govern d' Euskadi. Importa? De fet ja sabem que tots no hi seran representats. Seguirà Ibarretxe com a president? Importa?
Mentrestant: Continuen amenaçades les llengües, continuen les dificultats per mantenir i acceptar les diferencies. Amnistiem comentaris, es clar que sí. Amnistia ha estat el meu crit de sempre. Prohibit, prohibir. Però les prohibicions continuaran i jo continuaré, mentrestant, escrivint aquí, amb la meva llengua, amb el meu gens ortodox i menys acadèmic català.
Mentrestant: Buscaré una altra literatura que la dels diaris. Fugiré de les novel·les negres sobre guantánamos, extorsions, pobles subjugats. Em retiraré a viure la farsa. Em refugio en les veus alegres dels cementis. Més allà de la vida real, la mort com entreteniment. Dins la bossa, la "Enciclopedia de los muertos" de Danilo Kis. Insuperable "Honras Fúnebres" Magnific enterrament de la puta Marieta. Magnifica escena final, quan tots els mariners saquegen les tombes dels rics, arranquen les flors i en fan una muntanya, més alta que qualsevol panteó, damunt la terra d'una fosa comuna on descansa la puta. Una muntanya que amaga també la creu de fusta corcada. Cap altre símbol al cementiri, una muntanya de flors de tots colors, per damunt dels panteons despullats, saquejats. Damunt la taula, avui, l'amiga Maruja Torres, per carinyo cap aquesta dona, per carinyo cap al Terenci i el Manolo, sants de la meva devoció.
Mentrestant: S'apaga la claror del dia i no he sortit una estoneta a netejar jardí, ja cal que m'afanyi, ja cal que deixi d'escriure aquí, amb la meva llengua, amb el meu gens ortodox i menys acadèmic català.
La veritat és que la casa rural El Abuelo té una pinta extraordinària. Serà a l'agost. Ens trobarem. Farem fotos. Riurem. Viurem.
6 comentaris:
Nosaltres no anirem a caçar, no ens cal. Però...ens trobarem. Farem fotos. Riurem. Viurem. Disfrutarem.
Jo tindré una moto brrum brrum i meditaré sobre tothom qui sempre en dóna la raó :-D
"em dóna". Me'n vaig a dormir.
A saber por donde andaré yo en agosto, pero tened por seguro que os imaginaré como si os tuviese a mi lado: Encontrándoos, haciendo fotos, riendo, disfrutando
Avui: 13 de febrer el Tomy faria 54 anys, si fos viu.
Sé que tots el recordem però el que m’ha sobtat és que la seva mare que pateix una demència i mai havia preguntat per Ell, avui a cada persona que s’acostava amb ella li preguntava –¿Donde esta mi Tomas?....
Mort el Toni Farres.
La Eloana ha estat assassinada, i a sobre li fan una cerimònia religiosa.
Un metge de Tarragona sara jutjat per posar clorur de potassi a una avia, practicant la eutanàsia.
Els bascos contaminats.
Els gallegs parlen amb les vaques.
Australia es crema per piromans.
AMICS: Els homes ens hem tornat boixos..... Que podem fer??? . - Anar de calçotada, anar a la casa rural el abuelo, fer tertúlies, sé amics i saber que sempre hi som i sempre hi serem.
Dolors, els homes s'han tornat boixos, però les dones no tant ...
Bromes a part. Entonem un per molts anys Tomi, perquè per molts anys el seguirem tenint, a prop i nostre, com el té la seva mare, amb o sense demència.
Publica un comentari a l'entrada