8 del vespre a Torre Sans. A fora fa bon temps i han començat a florir els lliris. A dins encara una mica de fred i una olor a fum que es va "esfumant" molt a poc a poc malgrat les finestres obertes.
8 del vespre a Torre Sans i una semi, o sense semi, grip al meu cos. S'hi ha instal·lat aquest matí, tossuda ella, insensible als meus, no, no. Però no s'hi quedarà gaire, un altre ibuprofeno i unes quantes hores de llit i demà tornem-hi, matí i tarda a la feina. Cal regar, cal fer milers de rentadores, perquè Torres Sans (i tota la roba) fa l'olor de fum. I aquesta grip que s'ha instal·lat al meu cos em fa anar lenta. Però no hi serà gaire, no gaire.
Molt poc hi va ser la Meiga, massa poc vam poder gaudir del seu somriure. Suficient per quedar impregnada, també ella (i la seva roba) d'aquest fum que inundava la casa, el diumenge, cap a les nou del vespre, quan vam obrir la porta. Quina rebuda, pobra Meiga! Petit accident domèstic. Només va caldre obrir finestres (passar fred) i oblidar-se de l'olor, intents llavors, suau ara, però present encara. Accidents domèstics que emprenyen, sempre, però més quan portes a casa algú que, al damunt, no s'hi quedarà gaire.
Però la Meiga va somriure, i ho va fer tot més "portable". I ens va explicar, amb aquella manera que té ella d'enllaçar frases amb frases, la situació de Galícia, les proeses del grup musical del Víctor ... I va dormir, encara amb olor de fum, i al matí, a l'hora de l'esmorzar (aquests esmorzars que alguns elogien de Torres Sans) va resultar que ens havíem quedat sense llet. Però ella es va prendre un iogurt, sense deixar de somriure.
8 del vespre a Torre Sans. Els pares Aguadé estan millor, van disfrutar força a casa, el cap de setmana, quan encara no hi havia fum. Dinar familiar i de nou, amb les cadires de rodes, cap a Reus, ell feliç, fins i tot va poder passejar una mica amb el caminador pel jardí. Ella feliç, però cansada, molt cansada, va significar molt d'esforç per a una persona que ha de fer obligatòriament vida sedentària. I la Carme, que els cuida, té grip també, i ens cal atendre'ls a les tardes. Seran pocs dies ... Petiteses domestiques que em fan anar, avui que el meu cos diu ai, ai, una mica cansada. I cal regar, i tota la roba enfumada que cal rentar ... petiteses domestiques, el més important és l'alegria dels avis, el somriure i les paraules de la Meiga, tot el demés, el fum, la grip, no tenen importància, però, mecagoencony! No passa res no tenen importància.
8 comentaris:
Magda, me tienes intrigada con el humo,¿que paso?, porque para tener que lavar la ropa ha tenido que hacer mucho humo, quiero pensar que fue la chimenea, pero tu siempre tan optimista: con humo, gripe.....tu siempre positiva, que te mejores guapa
La xemeneia si ... però res, un petit accident domèstic. Això sí, molt fum. Si es pogués passar l'olor per internet ....
En fin, antes cuando se cocinaba en cocina de leña o en llar de foc, las brasas y los tizones se caían a menudo del sitio,incluso se secaba encima del fuego. Quizás ya no estamos acostumbrados al olor de ese humo. Ese olor a mi no me molesta
El que sí aborrezco y me da náuseas es el de ese otro humo de pub abarrotado, mezcla de tapiceria barata, alcohol y tabaco, que se pega a la ropa y no sale (es curioso, soy fumadora ocasional pero ese olor no lo soporto)
Por cierto. Teneis las fotos en el flicr, para quien quiera curiosear sobre mi breve fin de semana catalá.
PD: ayer Víctor se estuvo al menos un cuarto de hora revisando el Diccionario Gallego, flipando mas o menos con las entradas tan curiosas e inexplicables para nuestros oídos de hoy
Siempre me pasa igual, culego la entrada toda llena de erratas a pesar de revisarla 3 veces. Cuando digo que se "secaba encima del fuebo", me refiero a la ropa del tendal en invierno
A todos nos pasa Meiga. No pego las fotos que hice de tu linda cara porque, será por la posición que tenias en la mesa, o por no sé qué coño, pero todas estan movidas
..vaja! entenc que s'ha cremat alguna cosa que no tocava, oi carinyo?,en quant a l'olor me la imagino,a la feina la sento força sovint... espero que no sigui greu, també espero que el que et ronda no sigui una grip si no un refredat d'aquells que porten els canvis de temps; a mi, darrerament m'ha donat per les cervicals, ara si, ara no, ara també..."achaques".I ja em veus a mi fent coses rares per la casa per fer-me passar el mal...que si apreta aquest punt vital fins fer-te mal, que si mou les espatlles no sé com, que si..."achaques"... EL TEMPS: ha parat la tramuntana, gràcies, a veure si demà puc anar a caminar per la sorra i em mullo els peus i gaudeixo d'aquelles coses tan íntimes que fem les dones amb el/la mar.Sempre petons i a millorar-se
Com va aquest refredat bonica?
És sí, per desig de la Serpentina, un refredat. El cap tonto (més del normal) mals de gola, d'orella ... una mica d'ibuprofeno per les possibles infeccions. Com va l'esquena, Serpentina? I és que si no fos ... com ens hem de veure! Ara, entre moc i esternut estava seguint en directe la manifestació dels estudiants, ja veieu ... pensava, sí, dir alguna cosa sobre tot plegat, però no, no em sento amb ganes de parlar-ne. Potser perquè és massa complicat o potser perquè no tinc nassos. És possible que si tingués 20 anys també hi fora en aquesta mani. Els crits de la policia tortura i assassina m'arriben a les orelles i m'esgarrifen. Un dia, fa molts anys, vaig pensar que la policia era una organització bàsica, i fins i tot necessària, per a la democratització d'un país que sortia d'una dictadura. Tot plegat em fa esgarrifar. També m'arriben els crits de Saura dimissió. Què n'és tot de complicat!!! M'agafen esgarrifances i no sé a quina banda sóc. Bé sí, sóc a l'est del pont de Saragossa, més enllà, a les Borges del Camp. He collit uns lliris i demà, si no haig d'anar a cuidar els avis (la cuidadora està malalta) parlaré d'alguna cosa aquí, no serà de Bolonya, potser serà de lliris, sí, millor de lliris.
Publica un comentari a l'entrada