dissabte, 14 de març del 2009

L'harem de l'Enric


Fa sol. Un sol fantàstic i meravellós que ens acompanyarà tot el dia. Com diu el Josep, el sortilegis, si es fan amb fe, sempre funcionen. Aquesta vegada t'has comportat Meiga. Gràcies.

14 de març de 2009 a Torre Sans. Ens hem llevat aviat si tenim en compte l'estat en què vam anar a dormir ahir (avui de matinada). Perquè cap a les dues estàvem .... cansats (de viatges, de feina). I estàvem també una mica ... res, adormits.

Van anar arribant les nenes, ahir, a partir de les 6 de la tarda (Dolors), després la Susa (amb la seva gran maleta) i finalment el taxi de la Patri (al complet amb la Lola, i les Teres).

Cap a les 10 hi érem totes i tot, ja havien arribat les reserves fetes aquest any, per a la nit de pre. A les 2 a fer nones i ara cap a pencar per preparar la festa. Demà o demà passat el reportatge sencer.

5 comentaris:

Josep ha dit...

Ohhhhh quina enveja poguer estar a Torre sans! jijijijiji...Enric, no et senties una mica... no sé, aquí al migd o a sota? jejejejeje. Susa, t'has cambiat el pentinat, ara estil años 20 veig.... i la Tere guapíssima com sempre!. En fí, tots i totes molt guapos! M'agradaria ser allí per donar-vos una bona abraçada! Disfruteu dels calçots i sobretot de la companyía!

meiga ha dit...

Me alegro un montón de que haya salido todo tan bien, de veros tan felices.
Estamos en un mundo que no cree en la magia (será por eso que todos los best sellers juveniles la reivindican y la tienen de ingrediente principal). Se supone que siendo yo bióloga no debería creer en ella. Pero esta tarde, cuando volvía caminando desde el centro hasta mi barrio de A Balbarda, con el "escalfor daquest sol de primavera damunt el cap i la esquena", me dió por pensar en todas esas cosas que, aunque nacen de nuestro cuerpo, ya no son materiales. Y como no son materiales quizás respondan a otras leyes y se comporten de otro modo.
Tendré que darle la razón a las demás personas que se dedican a la biología y a la ciencia en eso de que la magia no existe, pero el caso es que en mi paseo de vuelta casa en un momento miré hacia el horizonte en dirección noreste, y pensé en vosotros, y evoqué todos los olores, los sabores y los sonidos de Torre Sans .
Y ahora ya en casa, abro el correo y veo la entrada de Magda en nombre de tod@s,y la respuesta de Josep... ¿De verdad no existe la magia?

Anònim ha dit...

Sempre coincideixo amb l'Enric just abans dels moments importants.

Anònim ha dit...

Coño Enric! Como te ha crecido el harem...(no sé si va con h)
bueno a parte del comentario machista, me encanta veros me encanta, estáis guapísimos a Magda también la imagino, os quiero y os añoraré todo el finde, sobre todo esa noche de viernes uhmmmmm!!!!!!!!! pasadlo bien, muy bien, maite zaituztet. Peru está en mi falda y quiere poner algo, ahí va.
SOC PERU, PATONS PER TOTS.AGUR

Magda ha dit...

Finalment ja ha marxat tothom. És broma, ha estat extraordinari com sempre cal dir, hi érem casi tots, només faltaves tu.

Precioso comentario Meiga. Así és.

Trapezista, li diré a l'Enric que m'avisi cada cop que et vegi, axí sabré que m'haig de preparar per alguna cosa.

Bueno Markesa (i Peru) que puedo deciros? que os quiero, coño, y que os añoro, ya lo sabeis.

I ara em dedicaré a deixar anar al flikr les fotos de la calçotada 2009. Demà a veure si torno aquí per deixar anar alguna emoció.