És 21 de març. Això vol dir que han passat el 14 i el 19. Demà és 22. Cada una d'aquestes dates és important per alguna cosa. Estan convenientment apuntades al calendari dels records. Potser demà, potser demà passat, potser l'any que ve, no recordaré les dates. Potser vindrà un moment que ho oblidaré tot. Però el calendari no s'esborra. Queden apuntades les vivències. Jo sóc i seré aquestes vivències.
M'agradaria contestar tots i cada un dels missatges deixats a les darreres entrades. No tinc temps. Cal tornar a dir gràcies per ser-hi? No, ja sé que no cal, però tot i així: Gràcies per ser-hi.
Han passat el 14 i el 19. Avui 21 i demà 22 sóc a casa els pares Aguadé que requereixen la nostra presencia i nosaltres els la volem donar.
M'escapo un moment a casa, només un moment. Vull veure com està tot, demà hem promès als pares Aguadé que els portarem a dinar aquí. Ells ho volen, els fa il·lusió. I si ells ho volen nosaltres ho volem. Vindran amb les seves cadires de rodes. El Joan ens ajudarà a pujar-los. Fa temps que no surten de casa. Vindran perquè els fa il·lusió. I si ells ho volen nosaltres ho volem.
Només és una escapada, per veure com està tot. Entro al blog un moment, només una escapada, per veure com està. I amb la Serpentina dic, sort que ho he fet. He trobat unes llagrimetes de dia 20. Les llagrimetes de la Pepa m'enllacen amb la seva imatge, una de fa anys, mirant cap al futur, aigua enllà. Mirant el curs del riu, el curs del temps.
Demà serà 22, un dia important per a mi. Demà tindrem a casa els pares Aguadé. Demà, al vespre, tindrem la Meiga a casa. Han passat el 14 i el 19, demà és 22. Queden apuntades les vivències al calendari dels records. El curs de l'aigua ens porta cap enllà, cap al futur.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
7 comentaris:
Les escapades com les nostres ens semblen molt sanes. M'he llevat ara a fer una infusió per la jefa, que està amb amb tos i una mica de flema (Barcelona la mata), i aprofito per llegir-te senceres les dues últimes entrades, que encara no ho havia fet. Bona nit, Magda, i descanseu també demà vosaltres.
Bon dinar i bona benvinguda a l'Alicia!
22 de marzo, primavera y picnic jazz que mas se puede pedir, en esta Terrassa que siempre me quejo yo!Con todos los amigos que estamos alli,fuera y dentro(de la barra)Hasta Mari Tere! que ha este paso cambia el billete otra vez. Bueno, besitos a todos
Dale con el anonimo que soy LOLA
Por cierto,Pepa; que bonita foto.
Hola a tod@s:
Ya estoy de vuelta de mi breve incursión "mas allá del Meridiano de Greenwich", disfrutando de Torre Sans esa dósis minima e imprescindible. Igual que los dietistas dicen que no se puede bajar de los 30 gramos de fibra diarios para que todo vaya bien, yo digo que no se puede bajar de una dosis de 24 a 48 horas en Torre Sans cada cierto tiempo.
Hoy estoy liada, pero prometo, profin, poner fotos al flickr para dejar constancia de este maravilloso fin de semana
...faig un cop d'ull a veure que diu la Magda...hola...m'imagino que com és primavera i deu fer menys vent que aquí deu estar passejant pel jardí com una reina, i jo que me n'alegro. Avui fa tramuntana forta, d'aquelles que fan venir nervis i és per això que m'he posat a netejar la cuina, he fet una gran feina! EL TEMPS: enrrabiat i fred altra vegada. Sempre petons
Publica un comentari a l'entrada