diumenge, 7 de juny del 2009

El dia després


És migdia a Torre Sans, la temperatura, aquí, a l'estudi on escric, és de lo més agradable. Arriba un aire suau i fresc de l'exterior i el verd dels cedres més alts s'endinsa a l'habitació. L'avinguda Magdalena Martorell està tranquil·la, la Tere té la botiga tancada, surt la gent de casa Ciurana amb coques a la mà i uns avis passegen i s'aturen per saludar les gosses. Paisatge de diumenge a Les Borges del Camp

Avui ens hem aixecat tard. Ahir, a Torre Sans, hi va haver concert de la Mámbola i, encara que nosaltres vam ser fora, veure, al tornar, la casa plena de gent ballant i passant-s'ho bé sempre és agradable. Retrocedeixo uns quants anys enrere i em veig a mi mateixa en situació semblant. Ho comento amb el Josep que em truca per saber com estem, s'estranya que no digui res des de fa dies. No passa res, de vegades falta el temps (potser també les ganes?) d'escriure. No passa res, babejo amb la gent jove que s'han quedat a dormir a casa i amb passos lents i ulleres de sol surten al jardí abans d'esmorzar. Els veig des del balcó de l'estudi mentre parlo amb el Josep. Li ho comento. Ens fem vells, deixem anar tots dos al mateix temps. Riem.

Avui ens hem aixecat tard perquè ahir vam sortir, la casa era plena de gent fent festa i nosaltres, més carrosses, vam anar al cine i a sopar al japonès. És un regal que ens fem de tant en tant l'Enric i jo, amb qualsevol pretext, ens encanta el menjar del ... com es diu? Amb la quantitat de vegades que hi hem anat i no en sé el nom. Li ho pregunto a l'Enric i tampoc no el recorda, ho miro a les pàgines grogues i a Reus només hi figuren dos establiment de menjar japonès, un en realitat està portat per xinesos i l'altre és japonès-koreà. El restaurant on anem, quan ens fem un regal, amb qualsevol pretext, l'Enric i jo de tant en tant, és petit i està mig amagat dalt d'un piset del carrer ... tampoc no recordem el nom del carrer. Em plantejo si realment existeix, si és de veres que, de tant en tant, ens fem aquest regal, amb qualsevol pretext, per disfrutar de bon menjar, japonès de debò, així ho creiem, però no trobem el restaurant a les pàgines grogues, no en recordem els noms, ni del local ni del carrer. Existirà de veritat?

Volíem anar al cine. Vam mirar de tort i de dret les cartelleres. Cap pel·lícula que realment ens cridés l'atenció. Les cartelleres a "comarques" són una pena. Li vaig proposar a l'Enric d'arribar-nos fins al Verdi. Total teníem temps, la festa no acabaria abans de la matinada. Però la proposta no va ser secundada i vam entrar, bossa de palometes inclosa, a fer els honors a aquells homes que no estimaven les dones. Vaig sortit una mica cabrejada, ja ho sabia, hi ha coses perfectament previsibles, però vaig poder fer, al cotxe, davant d'un públic fidel, és a dir, per a l'Enric que condueix i assenteix en silenci solitari i solidari, el meu míting sobre literatura i cinema de consum. Sempre va bé poder desfogar-se. I avui el Roto, a l'acudit de El País, m'ha donat la raó.

És migdia a Torre Sans, hora de pensar què fer per dinar. Al menjador de casa alguns joves amb cara de son esmorzen. Pel carrer passegen alguns vells que saluden les gosses i del Ciurana en surt gent amb una barra de pa a la mà. No veig que ningú dugui paperetes. L'Enric ja ha anat i tornat del col·legi i diu que li han dit que la participació, a aquesta hora, supera el 35%, em sembla molt, però potser sí. A l'Enric li agrada ser matiner en el compliment dels deures. Jo, mandrosa de mena, ho soc, molt més, precisament en el compliment dels deures, d'alguns deures. M'entretinc, encara en pijama, a l'ordinador i mirant pel balcó la llum extraordinària d'avui, el verd dels cedres que entra fins l'estudi i el paisatge dominical de l'avinguda Magdalena Martorell.

Al correu una nota reenviada per una amiga el divendres diu: Hermanos de Sicsal: Hoy en la madrugada empezó la matanza de indígenas... en Corral Quemado en Bagua, Amazonas. La Policía de Asalto, al parecer tuvo la intención de tomar el control de Corral Quemado, el resultado es un enfrentamiento a muerte. Ellos con armas de fuego, los nativos con lanzas y piedras, quien sabe si también con armas de fuego. Dios, no saben cómo me duele esto, me siento terriblemente impotente, no sé qué hacer, no soy nada. Estoy a más de 500 kilómetros del lugar de los hechos. Hasta el momento hay cinco indígenas muertos. Al parecer también hay 5 policías muertos. Las noticias son confusas.Temo que esto sea peor. En Lima se ignora lo que pasa. El Gobierno buscará la forma de justificar esto. Probablemente empiecen las detenciones de los dirigentes. El gobierno y el Congreso se ha empecinado en no derogar los decretos lesivos a los pueblos indígenas y en general a la humanidad. Hay rumores de la pronta renuncia del Presidente del Consejo de Ministros, según se dice se opone a una mayor represión.Por favor, que la Cruz Roja se mueva. Si San Romero estuviera aquí volvería a decir aquella frase que dirigió a su gobierno: "En nombre de Dios, les ordeno, les mando, ¡Césen la represión! ...." Estoy muy apenado, mi alma está muy triste. Dios me de la suficiente claridad y fortaleza para apoyar a los indígenas.Un fraterno abrazo.Luis Javier

No, no en van dir res els diaris "oficials" divendres quan els indígenes morts eren, crec, 38. Avui El País publica una noticia que titula "Matanza de policias en una protesta indígena en Perú". És una noticia de segona fila, les imatges censurades de Berlusconi i el senyor de la polla tiessa a primera plana.

És migdia a Torre Sans, hora de pensar què fer per dinar. Hora de pensar què votar, sóc mandrosa en el compliment dels deures i Europa em queda tant llunyana! Quatre eurodiputats de l'ultra dreta a Holanda (què s'han fet d'aquelles flors?) i les polles tiesses no són el més greu del berlusconisme. Aniré doncs a votar i el meu serà un vot a la contra, un vot de por. Tinc la sensació que l'esquerra perd arguments i quan això passa només ens queda la por als altres. Els arguments de por han estat tradicionals de la dreta. Divendres, en una xerrada sobre immigració, mentre la taula donava arguments a favor, les veus, pels passadissos, assabentats en aquell moment dels quatre holandesos, reclamaven el vot a la contra. No m'agrada haver de votar a la contra, no m'agraden els arguments de por, aquestes sempre han estat les armes de la dreta. Una dona deia "Votaré ... " perquè sembla que ho tenen clar i una altra dona, amb la qual m'identifico, responia: Que és fàcil tenir-ho clar des des de la dreta! Només cal pensar en el millor per a un mateix (des del punt de vista de la propietat). Des de l'esquerra cal pensar en el millor per a tots, i el tots és molt complex.

És migdia a Torre Sans, entra una llum agradable pel balcó de l'estudi. Queden les restes d'una festa on tothom s'ho va passar bé i no sé perquè, però quan hi ha hagut alegria els arbres acumulen aquestes bones vibracions i les deixen anar cap aquí, a l'estudi on escric, quan és migdia a Torre Sans.

Vaig a dir adeu a la gent que s'ha quedat a dormir, han decidit anar a buscar un pollastre a l'ast i menjar-lo a la platja. Em fan enveja, jo també ho feia fa uns quants anys, després de les festes que duraven fins la matinada. Ens fem vells, comentem per telèfon amb el Josep. L'alegria de la gent ha omplert els arbres de bones vibracions i cauen a l'estudi on escric en un especie de conjur contra la por.

8 comentaris:

josep ha dit...

La foto, maca. Potser els verds un pel massa saturats. Restes de la feste suposso....ens fem vells? No sé, no sé...per+o sempre poden votar per les barbes d'en K. Marx!

Magda ha dit...

Sempre podrem votar? Ja no sé a quines barbes ens hem d'encomanar.

meiga ha dit...

Casualidades del destino, el sábado por la noche Anxo y yo fuimos también a ver la misma película, por los mismos motivos: No había mejor oferta en esta ciudad de provincias... No salí cabreada, porque ya había leído un par de críticas, y ya sabía más o menos que podía esperar. Me conformé con que las imágenes no me deslucieran demasiado el recuerdo de la lectura de la novela.

Y el domingo también fuimos a votar por la mañana... Un poco triste todo la verdad,porque uno ya no sabe a que barbas encomendarse, es cierto , Magda.
Esta vez decidí apoyar a unos amigos que trabajan en "Plataforma Mundo Justo"... Hoy me han comentado que han sacado el 0,15 % de los votos (unos 24.000 en todo el estado). En fin, al menos han sido votos que no han ido a parar a la calle Génova... ¿Sirve de algo? ¿Nos va a ahorrar ciertas noticias en el Pais? ¿Va a evitar el peso de los 4 ultra derechistas holandeses? ...
Me mandaban el otro día el típico mensaje en ppt, esta vez hablaba de la fábula de una rana metida en en un recipiente de agua, que como lo iban calentando muy muy lentamente, no se enteraba de que la estaban cocinando. Si calentasen el agua de golpe la rana saltaría.
Es como si a la sociedad le pasase lo mismo... Estoy convencida de que si hoy volviese a pasar lo de Water Gate, Nixon no hubiese dimitido, la guerra de Vietnam no se hubiese acabado , y así todo lo demás... ¿Como puede Berlusconi hacer lo que hace y seguir ahí, por poner un ejemplo?. Bueno, todos sabemos las razones de fondo, la manipulacion, las pelas, etec, pero también da la impresión de que estamos todos anestesiados, medio cocidos sin darnos cuenta... Buff, que lunes. Mejor cambio y corto

Petons/Bicos /Muxu

susa ha dit...

Lo de anestesiados ,medio cocidos me ha gustado mucho, creo que define bastante sarcasticamente de lo que nos quejamos tantas veces.
Yo tambien fui a votar...., me costo ,ya lo creo que me costo, pero todavia soy disciplinada, aunque a veces pienso si no tendriamos que hacer como la gente joven que decia Magda.

serpentina ha dit...

...hola guapa, deu ser coses de bruixes o bruixots (que també n'hi ha) però una servidora va fer una entrada i no hi és...la veritat és que només parlava de pollastres a l'ast, platges paradisíaques i cava ben fresquet...be i d'algunes coses mes...com deiem abans "deu ser d'ells", tan és, el cas és que també vaig anar a votar (al final, si)i mira a "lo tonto", en Miquel i jo, hem acabat al mateix grup parlamentari, és a dir que per aquesta banda, no ens podrem discutir (je,je)...com pots veure, li foto conya però és per plorar; i aquest noi, el zp, que no llegeix els resultats, vaja aquí no llegeix ni cristo; tot-hom, com sempre (i visca l'auto-bombo!)guanya. Ahir vàrem anar al cinemadeprovíncies local (tachin!!!) i com havies fet aquella mala crítica de Milenium, dons vam entrar a la sala de Angeles i Demonios, una peli divertida i ben feta, però sobretot situada a Roma (que maca és Roma!); i ens vam inflar a menjar "conquitos".EL TEMPS: encara no m'he pogut banyar al mar i ja començo a estar inquieta.Sempre petons

Magda ha dit...

Doncs la servidora que és la serpentina és més disciplinada que la Tere que sembla que també havia fet una parrafada (sobre festes i pollastres també, crec) però ha estat mandrosa i no hi ha tornat. Alguns deus malignes esborren les parrafades festives? Doncs no em sembla bé perquè si perdem les festes i l'alegria aleshores sí que ja no cal no que votem ni hòsties. Es clar que hem de fer com aquest joves, Susa, i de fet, quan ens trobem o fem, o no? Potser no tenim un conjunt, però si cal el muntem que tenim capacitat per això i més. I de les meves crítiques de les pelis no en feu massa cas, sóc una mica quisquillosa jo, de fet ángeles y demónios la vaig descartar d'entrada, no millor no en feu massa cas. I sí, està bé la faula de la granota, però no m'hi acabo de veure dins l'olla, estic convençuda que molta altra gent tampoc, encara que configurin aquest tant per cent (més alt del que volen i diuen perquè també s'hi pot comptar aquí gent que no vota)que, com els amics de la meiga o les barbas de qui sigui, acaben sense formar part de cap parlament. Podem mantenir la dignitat i encara ens som uns quants, que cai. Fa una mica de pena, però, podem mantenir la dignitat.

Tere Balañà Fotografia ha dit...

Mandrosa jo!!! i ara. El que passa es que estic tant enfeinada que no em queda temps per gaire cosa més... Ja saps que soc dona de poques paraules i un dia que et deixo una bona parrafada escrita no se que faig que m'ho carrego. Parlava de festes, però no se si deia res de pollastres...

Magda ha dit...

Sé i testifico que la Tere de mandrosa no en té res. Apa a descansar, porteu-vos bé i fins demà