Del Corpus de la meva infància recordo els carrers amb les catifes de flors. Recordo que sortíem aviat, amb la mare, per veure els dibuixos, tanco els ulls i veig el groc de la ginesta i les formes geomètriques fixades damunt amb pètals de tots colors. Recordo les ganes de trepitjar-les, crec que per poder fer més meves aquelles, de vegades, veritables obres d'art.
Del Corpus de la meva infància recordo els vespres, tornar a casa, els carrers desfets, desdibuixats, amb tots els colors, una mica més polsosos. M'agradava veure'ls embullats i, aleshores sí, córrer per damunt del groc i veure el moviment dels colors.
Del Corpus de la meva infància no recordo les professons, crec que hi anaven els nens i les nenes disfressats d'almiralls de vaixell de guerra (ells) princeses de contes de fades impossibles (elles), crec que hi anaven beates amb ciris, suposo que el pal·li, sota el qual una vegada hi vaig veure el Franco, d'això me'n recordo, però no era per Corpus. De les professons de Corpus de quan era petita no recordo res. De les catifes de colors molt.
No sé si a les professons del Corpus de Terrassa, de quan era petita, hi anaven els gegants, o el drac, crec que no, perquè ho recordaria, com els recorden tots els de Reus-de Reus. Perquè a Reus fa molts anys, des de 1805, aquell any de la primera pedra del famós canal que mai no va arribar a ser, el Vitxet, la Vitxeta, la Mulassa, els Indis ... surten a festejar i deixen que els xiquets i les xiquetes corrin i brinquin al darrera.
Des de fa molts anys, com a mínim des de 1805, l'any de la primera pedra del famós canal que mai no va poder ser, la mainada de Reus espera el Corpus per anar a veure els gegants i la Mulassa, sí, però bàsicament per poder menjar la coca amb cireres. Bé potser això era abans, quan de coques amb cireres només se'n feien per Corpus. Ara cada any, des de començaments de juny, en trobem a totes les pastisseries. Ara, potser, les coques amb cireres que l'Ajuntament de Reus reparteix a la mainada cada any per Corpus, ja no són tan festejades.
Avui és Corpus, això vol dir que l'estiu s'acosta i que les cireres són en el seu millor moment. Les de la fruiteria de Reus són més dolces que les de la fruiteria de les Borges, n'he comprat un bon munt. És increïble com ha baixat el preu! D'on són les cireres que s'han venut a les fruiteries de Reus avui, dia de Corpus, a tan bon preu? Poden venir de qualsevol lloc, no crec que la pagesia de la comarca en tingui excedents. Això dels excedents era abans, quan es guardaven per posar-les a les coques un dia, domés un dia. D'aquesta manera els de Reus-de Reus que ja són grandets recordaran sempre el seu Corpus per les coques amb cireres menjades, només una vegada a l'any, tot corrent darrera de la Mulassa.
Avui és Corpus, han passat moltes coses, com cada dia, als diaris, d'Europa i de més enllà. Per acord pres per consens a la darrera entrada, recordarem les festes, cultura popular justa i necessària. Avui, de moment, al ho deixarem sense títol, ho deixarem només amb els records
del Corpus, d'aquest Corpus que, més enllà de la litúrgia catòlica, ens parla de resurrecció, perquè s'acosta l'estiu i tota cuca viu. Perquè un cop els pagesos tenien excedents de cireres i es van inventar una coca boníssima. Encara me'n queda per esmorzar demà.
Demà passaré per Reus, no a comprar coques, a saludar la mare Montserrat que li han donat l'alta. Un cop a casa esperem que s'animi una mica. Altres anys li portavem coques, ara no les pot menjar, però va fent algunes cullerades de puré. Esperem que s'animi una mica més, estem contents que sigui a casa.
Del Corpus de la meva infància recordo els vespres, tornar a casa, els carrers desfets, desdibuixats, amb tots els colors, una mica més polsosos. M'agradava veure'ls embullats i, aleshores sí, córrer per damunt del groc i veure el moviment dels colors.
Del Corpus de la meva infància no recordo les professons, crec que hi anaven els nens i les nenes disfressats d'almiralls de vaixell de guerra (ells) princeses de contes de fades impossibles (elles), crec que hi anaven beates amb ciris, suposo que el pal·li, sota el qual una vegada hi vaig veure el Franco, d'això me'n recordo, però no era per Corpus. De les professons de Corpus de quan era petita no recordo res. De les catifes de colors molt.
No sé si a les professons del Corpus de Terrassa, de quan era petita, hi anaven els gegants, o el drac, crec que no, perquè ho recordaria, com els recorden tots els de Reus-de Reus. Perquè a Reus fa molts anys, des de 1805, aquell any de la primera pedra del famós canal que mai no va arribar a ser, el Vitxet, la Vitxeta, la Mulassa, els Indis ... surten a festejar i deixen que els xiquets i les xiquetes corrin i brinquin al darrera.
Des de fa molts anys, com a mínim des de 1805, l'any de la primera pedra del famós canal que mai no va poder ser, la mainada de Reus espera el Corpus per anar a veure els gegants i la Mulassa, sí, però bàsicament per poder menjar la coca amb cireres. Bé potser això era abans, quan de coques amb cireres només se'n feien per Corpus. Ara cada any, des de començaments de juny, en trobem a totes les pastisseries. Ara, potser, les coques amb cireres que l'Ajuntament de Reus reparteix a la mainada cada any per Corpus, ja no són tan festejades.
Avui és Corpus, això vol dir que l'estiu s'acosta i que les cireres són en el seu millor moment. Les de la fruiteria de Reus són més dolces que les de la fruiteria de les Borges, n'he comprat un bon munt. És increïble com ha baixat el preu! D'on són les cireres que s'han venut a les fruiteries de Reus avui, dia de Corpus, a tan bon preu? Poden venir de qualsevol lloc, no crec que la pagesia de la comarca en tingui excedents. Això dels excedents era abans, quan es guardaven per posar-les a les coques un dia, domés un dia. D'aquesta manera els de Reus-de Reus que ja són grandets recordaran sempre el seu Corpus per les coques amb cireres menjades, només una vegada a l'any, tot corrent darrera de la Mulassa.
Avui és Corpus, han passat moltes coses, com cada dia, als diaris, d'Europa i de més enllà. Per acord pres per consens a la darrera entrada, recordarem les festes, cultura popular justa i necessària. Avui, de moment, al ho deixarem sense títol, ho deixarem només amb els records
del Corpus, d'aquest Corpus que, més enllà de la litúrgia catòlica, ens parla de resurrecció, perquè s'acosta l'estiu i tota cuca viu. Perquè un cop els pagesos tenien excedents de cireres i es van inventar una coca boníssima. Encara me'n queda per esmorzar demà.
Demà passaré per Reus, no a comprar coques, a saludar la mare Montserrat que li han donat l'alta. Un cop a casa esperem que s'animi una mica. Altres anys li portavem coques, ara no les pot menjar, però va fent algunes cullerades de puré. Esperem que s'animi una mica més, estem contents que sigui a casa.
5 comentaris:
Hummm.... ñam ñam!
Muy buena pinta , desde luego. También le daba un mordisco.
Curiosidades del idioma, aqui al lado de donde vivo, en Redondela, por Corpus tambien hay una fiesta de la coca: Pero en este caso la coca es un dragón /serpiente , que se quiere comer a las doncellas (representadas por dos niñas , las "penlas", que van a hombros de mujeres que hacen de porteadoras) y que son defendidas por jóvenes armados, que representan la lucha haciendo una danza de espadas.
Ahora que lo pienso es extraño que no tengamos un postre para ese día, porque aqui en Galicia todo se celebra comiendo.
Bueno,después de este paréntesis cultural, me vuelvo a la coca de Reus que nos deja Magda, antes de que Josep se la coma toda.
Quan vaig fer el primer comentari només hi havia la coca, sensa lletres! Per això amb vaig limitar al ñam ñam. Coses de la magia!.
Ara veig que és corpus. Jo també recordo aquesta festa pels carrers grocs de la ginesta i després, per la pudor que feia un cop trepitjada per tots els cristos.
Però estic content de que la mare Montserrat ja torni a casa. Segur que allà estara més bé. Si més no, hom reconeix els llocs que li pertanyen, o a que pertany i si troba més segur.
De la màgia i de la Magda, Josep, vaig posar la coca perquè la tenia a mà, tal com es pot observar, de fet d'entrada la pensava deixa així, però després de fer-li alguna queixalada, abans d'anar al llit, vaig decidir posar-hi alguna cosa.
M'encanten les curiositats que ens expliques, Meiga, moltes gràcies pels parèntesis culturals. Interessant aquesta altra coca que menja en lloc de ser menjada. Quantes ànsies d'engolir donzelles arreu (sigui per coques, dracs o llops)! Segur que les donzelles també han tingut sovint ganes d'engolir, és clar que aquesta part no ens l'expliquen.
Hsce un par de dias que no entro... Espero que la Mare Montserrat siga recuperando un poquito más el ritmo y el ánimo, que podais disfrutar todos juntos de el sol de estos días
Publica un comentari a l'entrada