Sant Pere, patró de Reus

Quina calor fa a Les Borges del Camp darrerament, especialment cap al migdia, quina calor! Diuen que a altres llocs en fa més. Diuen també que a altres cases, a Les Borges mateix fins i tot, no s’hi està tan bé com a Torre Sans, aquí sempre hi ha un racó amb una mica d'ombra. Ara mateix la mare fa mots encreuats al rafal, hi passa un cert airet, i l’Enric ha sortit de la bassa on jo no tinc esma per entrar-hi més enllà dels peus. Tanta calor i sense ser capaç de banyar-me! Tanta calor a fora i tan freda l’aigua! És injust. El món està fet de contrastos. Ja té el seu què que sigui així, però de vegades fa ràbia. Voldria menys temperatura a fora i més dins de l’aigua. Quina ràbia! I mentre això passa, allà dalt a Agullana, que tot i ser amunt, també, diu la Serpentina que el termòmetre puja més enllà del que voldria. Allà a Agullana, mengen els primers tomàquets d’un hort petit i ecològic, dins de testos, mantingut amb tendresa. Tot un ritual va dir que faria en aquesta primera amanida, a veure si ens el conte. En definitiva, jo tinc vacances i m’estic a Torre Sans disfrutant de la companyia de la mare. Tinc vacances i espero la vinguda propera dels amics, quina calor que passarem! No ens privarà pas de fer coses. Cap allà baix, cap al sud, en aquelles Alpujarras que fa quasi un any vam sentir tant nostres, allà baix, també deu fer molta calor, la Susa no ens ho explica. Em va trucar fa dos dies, la Susa, dient que havia perdut l’adreça d’aquest blog. No sé si la deu haver trobat. No sé ...

Em va trucar fa dos dies, la Susa, mentre érem per Reus i potser no vaig saber explicar-li bé, per telèfon. No sé. Érem per Reus. Quina calor que fa també a Reus, per aquells carrers tant plens de gent. Molta gernació diu l’Enric. Gernació? Jo ni coneixia la paraula. I la mare que diu: I tant, gernació, vol dir molta gent. I jo, sa filla, ni coneixia la paraula.

Gernació i calor, i soroll i atabalament. Però també alegria, molta alegria pels carrers de Reus. Perquè a Reus és festa major. Sant Pere, sant patró. Sant Pere, per a petits i per a grans, per a catòlics i per a laics, Sant Pere, patró de Reus, venerat per tots, petits i grans, catòlics i laics. Perquè a Reus, si ets de Reus, si ets de Reus – de Reus, has de sortir al carrer el dia de Sant Pere i has de veure passar, amb l’emoció deguda, el sant sota pali, acompanyat de totes les autoritats que són, naturalment, els bisbes, els priors i els representats de l’Ajuntament, representats de tots, petits i grans, catòlics o laics, o de qualsevol altra creença, representats de tots són les autoritats escollides, democràticament, prometent que no jurant el càrrec, representats de tots, catòlics i no catòlics. Però ai. Qui surt a la processó? Qui acompanya el Sant? Qui va a completes? Qui, en definitiva, camina altiu pels carrers, entre la gernació, mostrant, ensenyant a qui ho vulgui veure i a qui no, què és, qui és l’autoritat? Qui mana a Reus? Sant Pere patró de tots, venerat per tots. Bisbes, priors i Ajuntament (tots els partits del consistori, els que prometeren i els que juraren) es mostren altius, entre la gernació el dia de Sant Pere. És així, ha de ser així, és la tradició. I aplaudeixen els de Reus – de Reus, i aplaudim, es clar, ni que sigui per mimetisme, els que no ho som, ni que siguem laics, aplaudim, perquè el pas de l’àliga és fabulós, perquè balla molt bé, perquè s’ho mereixen els xiquets que la porten, perquè .... i els castellers, els trabucaires, les gitanes, la tronada. Molt important la tronada, bàsica, fonamental a la festa. Però no em queda temps, no en puc parlar, avui ja no és festa major, hem de dinar aviat i sortir a la tarda a fer compres. La mare ja m’ha dit dues vegades què fas. La mare espera que prepari el dinar. És tard. Quina calor que fa!

counterwebkit2008