Diumenge. Vint-i-set de setembre per als gregorians. Les cinc de la tarda allà a sota el pont de Saragossa. A Les Borges plou i fa sol. Quatre gotes d'aquelles grosses que cauen escampades. Pluja d'estiu sembla més aviat tot i que som a la tardor. He sortit a pocmullar-me amb l'aigua càlida i lluminosa. No he vist bruixes, ni amb pinta ni sense, i la fada del jardí devia ser en algun aixopluc. He tornat cap dins, al sofà on ahir vam fer un té amb la Tere i li he dedicat (a la Tere, no al sofà) la rosa petita que ha nascut avui i que he descobert aquest matí mentre recollia fulles, unes quantes centes que ni es noten quan al terra n'hi ha milions. I això que la tardor tot just comença. No crec que l'ajuntament podi els plàtans tampoc aquest any, ho fa pel nostre bé, imagino, una manera com una altra de promocionar l'exercici dels vilatans (i vilatanes). Els que vivim al camí de la Creueta som afortunats ben mirat.
S'han acabat les festes de l'equinocci, amb focs i balls hem agraït a la terra els fruits que ens ha donat i la deixem descansar amb la condició que torni a rebrotar la propera primavera. Els focs i balls els hem portat a ermites i les verges s'han atorgat el protagonisme de la terra. La terra s'ha tapat amb asfalts i les xemeneies de les petroquímiques són més altes que els arbres. Vandellòs s'atura per uns dies a causa d'una avaria però no cal que ens neguitegem perquè ho tenen ben controlat. Al jardí encara ha nascut una rosa, petita, però real, i la Serpentina planta una mica de tot al terrat, potser aconseguirà li-chis dels pinyols que potser li ha portat el Josep que ja és a casa "sano y salbo". Ben tornat. No sé on s'ha amagat la fada i no plou prou perquè les bruixes surtin a pentinar-se. De fet quatres gotes grosses i clares. Més aviat semblava una pluja d'estiu tot i que ja som a la tardor. La temperatura és càlida i agradable. A fora sol i ja no plou.
Aquest matí, com que era diumenge, matí de diumenge, l'Enric ha portat enciamades i diaris. Avui n'ha portat més del que és habitual, un bon pes en ensimades i tres diaris, els dos de sempre i el primer número de "El Priorat". D'aquesta manera hem tingut més estona de lectura i hem allargat l'inici de recollida de fulles, com que ahir ja ho havíem fet una estona avui les esquenes encara deien ai. M'he entretingut amb els premis del festival de San Sebastian. He tornat ha recordar, com cada any, els carrers i els cinemes de Donosti, les llargues cues per aconseguir finalment una entrada per a la pel·lícula desconeguda perquè per a les que sortien a les travesses ja no en quedaven. Les converses posteriors en algun cafè i les coses diferents que havíem entès cada una de nosaltres algunes vegades. He passat la pàgina per no deixar massa lloc a la nostàlgia. D'esquerra a dreta, que es com llegeixo moltes vegades els diaris. Contraportades, Vicent encara és un referent, l'Allende (en femení) no tant. Les pàgines culturals. Puc fer un sudoku abans d'arribar a les noticies primeres. Els esports segur que me'ls salto. Em couen els ulls amb la paraula Hondures. Ahir, en un acudit segurament mal intencionat de "Público" un partidari de Zelaya explicava a Europa l'atac amb els gasos i Europa responia que el que havien de fer era dialogar amb ells. Ja ho he dit que segurament era mal intencionat. De Pittsburgh no m'arriba res. Cap al final, és a dir a les primeres pàgines, les fantàstiques propostes del govern contra la crisis. No hi entenc res, però intueixo massa. Un article petit intenta explicar-m'ho. Diu que les grans rendes de capital hauran de pagar molt més i en fa els càlculs, uns 90 euros més aquells que en tenen al banc més de 200.000, pobrets! La resta són pujades d'impostos que ens afecten a tots. Igualtat impositiva, com igualtat judicial. No hi entenc res, i si no hi entenc res no sé perquè em cabrejo. El problema, potser, és que intueixo massa.
Ja no plou ni fa sol. Passarem la tarda asseguts al sofà, perquè ai, les esquenes ja no són el que eren quan teníem vint anys. Aquests dies enrere hem sortir de festes. Les festes d'equinocci a les quals les verges han pres el protagonisme. Queden només els darrers actes i nosaltres ja no estem per moure'ns. A destacar, les gàbies amb sabates als carrers de Tarragona. Al·legoria potser d'allò que cada vegada ens haurà de ser més necessari.
S'han acabat les festes de l'equinocci, amb focs i balls hem agraït a la terra els fruits que ens ha donat i la deixem descansar amb la condició que torni a rebrotar la propera primavera. Els focs i balls els hem portat a ermites i les verges s'han atorgat el protagonisme de la terra. La terra s'ha tapat amb asfalts i les xemeneies de les petroquímiques són més altes que els arbres. Vandellòs s'atura per uns dies a causa d'una avaria però no cal que ens neguitegem perquè ho tenen ben controlat. Al jardí encara ha nascut una rosa, petita, però real, i la Serpentina planta una mica de tot al terrat, potser aconseguirà li-chis dels pinyols que potser li ha portat el Josep que ja és a casa "sano y salbo". Ben tornat. No sé on s'ha amagat la fada i no plou prou perquè les bruixes surtin a pentinar-se. De fet quatres gotes grosses i clares. Més aviat semblava una pluja d'estiu tot i que ja som a la tardor. La temperatura és càlida i agradable. A fora sol i ja no plou.
Aquest matí, com que era diumenge, matí de diumenge, l'Enric ha portat enciamades i diaris. Avui n'ha portat més del que és habitual, un bon pes en ensimades i tres diaris, els dos de sempre i el primer número de "El Priorat". D'aquesta manera hem tingut més estona de lectura i hem allargat l'inici de recollida de fulles, com que ahir ja ho havíem fet una estona avui les esquenes encara deien ai. M'he entretingut amb els premis del festival de San Sebastian. He tornat ha recordar, com cada any, els carrers i els cinemes de Donosti, les llargues cues per aconseguir finalment una entrada per a la pel·lícula desconeguda perquè per a les que sortien a les travesses ja no en quedaven. Les converses posteriors en algun cafè i les coses diferents que havíem entès cada una de nosaltres algunes vegades. He passat la pàgina per no deixar massa lloc a la nostàlgia. D'esquerra a dreta, que es com llegeixo moltes vegades els diaris. Contraportades, Vicent encara és un referent, l'Allende (en femení) no tant. Les pàgines culturals. Puc fer un sudoku abans d'arribar a les noticies primeres. Els esports segur que me'ls salto. Em couen els ulls amb la paraula Hondures. Ahir, en un acudit segurament mal intencionat de "Público" un partidari de Zelaya explicava a Europa l'atac amb els gasos i Europa responia que el que havien de fer era dialogar amb ells. Ja ho he dit que segurament era mal intencionat. De Pittsburgh no m'arriba res. Cap al final, és a dir a les primeres pàgines, les fantàstiques propostes del govern contra la crisis. No hi entenc res, però intueixo massa. Un article petit intenta explicar-m'ho. Diu que les grans rendes de capital hauran de pagar molt més i en fa els càlculs, uns 90 euros més aquells que en tenen al banc més de 200.000, pobrets! La resta són pujades d'impostos que ens afecten a tots. Igualtat impositiva, com igualtat judicial. No hi entenc res, i si no hi entenc res no sé perquè em cabrejo. El problema, potser, és que intueixo massa.
Ja no plou ni fa sol. Passarem la tarda asseguts al sofà, perquè ai, les esquenes ja no són el que eren quan teníem vint anys. Aquests dies enrere hem sortir de festes. Les festes d'equinocci a les quals les verges han pres el protagonisme. Queden només els darrers actes i nosaltres ja no estem per moure'ns. A destacar, les gàbies amb sabates als carrers de Tarragona. Al·legoria potser d'allò que cada vegada ens haurà de ser més necessari.
3 comentaris:
Em fa molt feliç que en el teu jardí sempre hi hagi alguna rosa per mi. Em pregunto de quin color deu ser... encara que això no es important. M'agraden tots.Fins i tot el verd de la carxofa ...tot i que no se quan en tornaré a menjar...
Una sabate dins una gàbia pot dir moltes coses: desde que ja no queden ocells perque ens ho hem carregat tot fins a que l'unic que queda de la persona és dins una gabia. Tot una a.legoria!!!
Todavía ando con cierto atasco de trabajo pendiente, y además este fin de semana ha tocado Catoira, con lo que hace días que no entro y hay que ponerse al día.
En primer lugar dar la bienvenida a Josep, aunque sea con días de retraso.
En segundo lugar, como casi siempre, sumarme solidariamente a las reflexiones de Magda, que son un referente, al menos para mi, mucho más que ciertas columnas y contraportadas (para mí que la de Isabel Allende estaba amañada para ser mas amarilla de lo debido...)
Un amago de gripe me resta inspiración para escribir más. Necesito una infusión y una aspirina. En nuestro centro nos han jurado que no es gripe A, pero me da lo mismo, el dolor de garganta y la congestión son un estorbo independiente del virus que lo cause.
Petóns filtrados por mascarilla esta noche
Publica un comentari a l'entrada