dimecres, 9 de setembre de 2009

Terra de donasses



Quasi les vuit del vespre. Som a les Borges del Camp i no tenim tanta calor com la setmana passada. Diuen que el proper cap de setmana plourà. Diuen que potser només serà algun ruixat dispers. Diuen que potser només. Caldria, faria bé una mica de pluja, però, com gairebé sempre en aquestes terres de secà, serà, potser, només.

L'assassí, estimada Serpentina, prou bé que ho saps, poques vegades és singular. Hauré de canviar de gènere sí, també jo hauré de rebuscar per la biblioteca. No m'atreveixo amb el Millenium, encara em fa mandra, digues-li prejudicis, digues 33, no sé, el cas és que em fa mandra. I la Barcelona Tràgica ... doncs molt convent cremat, és clar, això ja ho sabíem, i una visió molt concreta de qui era "l'assassí". Potser també ja ho sabia, o no, potser esperava alguna altra cosa, potser, només.

El cas és que a Les Borges estem de Festa Major. Ja fa dos dies que la Mare de Déu de la Riera és la nostra alcaldessa i estic pensant en acostar-me aquesta tarda a l'Ajuntament a veure si li faig entendre que cal podar els plàtans del camí de la Creueta, si més no aquell que m'omple de fulles la bassa i m'hi fa tanta ombra que l'aigua sempre és massa freda. També li parlaré de ... No sé quines hores d'oficina deu tenir.

Ahir, a les 13 hores, no va venir l'Alcaldessa a inaugurar l'exposició de l'espaifotogràfic "El Lloc on visc". Va venir l'Alcalde i va arribar mitja hora tard, es va allargar, sembla, la missa solemne amb l'arquebisbe. No passa res, l'exposició era, és encara, a les Borges. L'exposició és magnífica i ens ho hem passat molt bé admirant-la (les fotos penjades són aquestes).

La nit anterior, la del 7, van arribar amb la Mare de Déu els diables. Aquests sí que en saben. És cert que no aconsegueixen que Ella es quedi fora del poble, ni aconsegueixen evitar els parlaments de bisbes que ens repassen el catecisme. Però tornen a intentar-ho, any rere any, i d'aquesta manera ells s'ho passen bé i ens ho fan passar bé a nosaltres.

I darrera del diables vam anar, amb la Dolors i l'Anna que van venir de Terrassa "ex-professo". I també elles s'ho van passar bé. L'Anna, amb el seu únic pulmó, aturant-se de tant en tant per agafar aire. Però va seguir, valenta, feliç. Altres s'acovardirien i es quedarien a casa. L'Anna s'atura per agafar aire, però hi és i participa.

I la Dolors i l'Anna van ser a l'exposició, ahir, a l'1 del migdia, quan l'Alcalde encara era a missa. Vam ser dels primers en arribar. Lluïen els quadres, però lluïa, de manera especial, la Tere. Aquesta exposició és aquí gràcies a ella. La volia portar i ho va fer, i ens va parlar de l'espaifotogràfic, amb veu clara i entenedora, dissimulant la por a parlar en públic, arrugant una mica, amb les mans, els baixos de la bonica brusa blava que portava, només una mica, l'únic indici, pels que la coneixíem, d'un estat de nerviosisme. Un muntatge d'aquest tipus, en un poble com el nostre, és possible només amb molt bona voluntat. Ni comissaris, ni camàlics. Ambdues coses i més va ser la Tere. Ella va penjar els més de 90 quadres, ella els va presentar, més tard, fantàstica amb la brusa blava.

5 comentaris:

Magda ha dit...

Ep, i encara que no sigui una donassa, bon viatge, amic Josep, seguirem els teus passos dia a dia, com sempre.

josep ha dit...

Gracies Magda. Demà marxo cap a Cambodja fins el 27. Intentare seguir tambe aquest fil encara que ja sabeu les dificultats amb la wifi que tinc per aquelles terres. Tambe intentare anar enviant alguna foto i sobretot, sabeu que sempre estarem junts, en contacte sigui on sigui.Ahhh i no volia tancar això sensa donar un visca a la Tere doncs grtacies a ella teniu l'expossició d'Espaifotografic.cat. Gracies Tere!!!!

meiga ha dit...

Creo que llego tarde para desearte buen viaje a Camboya, Josep.

Y por desgracia lo que me ha tenido lejos del blog estos dias no han sido encantamientos alrededor de las hogueras: Estos dias Gelita se ha puesto peor de su diabetes mal cuidada, ha estado con vertigos y nauseas, y nos ha tocado estar pendientes de ella, yendo al médico, atendiendo la casa y algo de las comidas... Hoy ya se encuentra mejor, pero no del todo. Hasta ahora ha vivido sola sin problemas, pero se niega a que avisemos a la familia que le queda, porque dice que la mandarán a una residencia o que simplemente pasarán de ella, y en estas estamos.

Preciosa la exposición fotográfica (como no podía ser de otra manera contando con fondos de tan buenos artistas)

Calor sofocante despues de un día a mas de 33º C. Hoy los petóns van algo sudados.

serpentina ha dit...

...estic en mig de la guàrdia i estic a mig gas, és a dir que no m'enrotllaré, veig que l'expo va anar be, n'hi ha de molt bones, felicitats!!!...bon viatge als que ho fan físicament i als que ho fan amb la imaginació... un consell: Magda, no siguis ??? i llegeix-te Milenium, jo m'ho vaig passar de p.m., i mira en M Vargas Llosa, també.Ah! una altra recomanació...Sempre petons

Sinforosa ha dit...

Magda, et prenc la paraula: tenim un aquelarre pendent, :-))