Tanc – Tanc – Tanc ... i així fins a set, cada dia. Toquen a altres hores, naturalment, de fet a totes. Però, les que a mi m'arriben nítides, les que m'agraden, són aquestes set. Avui les he sentides des del llit, sabent que m'hi podia girar. Perquè avui m'he aixecat més tard. Avui, a Tarragona, és festa gran. Tecla – Mercè – Misericòrdia. Una darrera l'altra. Any darrera any. Gràcies a aquest seguici, avui jo he fet festa i l'Enric ha treballat i divendres l'Enric farà festa i jo treballaré. Així són les coses d'aquestes tres verges (o mares de déus, o de déu .... o el que siguin). Porten festes i pluja, generalment. I amb elles s'acaba l'estiu i comencen a caure les fulles dels arbres, també les del plàtans que ens inunden el jardí. Avui, amb la vergonya d'haver de confessar que els pantalons de l'hivern passat no em corden (o botonen que es diu per aquí) no he anat de festa a Tarragona, he estat de compres per Reus, buscant pantalons, cada any una talla més.
Demà els de Barcelona es poliran, i espero que a fi de bé, els quatre milions d'euros que l'ajuntament destina a la festa més festa de totes les festes que es fan i es desfan a Catalunya. Una part important, suposo, destinada a netejar els carrers d'allò que abans en deien "vagos y maleantes", Deixem la brutícia sota l'estora i imaginem-nos que tot és perfecte.
Demà passat, que és festa a Reus, la Coia (que ve després de la Tecla i la Mercè per si ho havíem oblidat) jo treballaré, però a la tarda no em perdré el ball dels diables que, de nou, igual que l'any passat i l'altre, es plantaran davant del santuari i, mira per on, aquests sí que aconseguiran que la verge (o mare de déu o de déus, com sigui) no surti de dins. No tinc res en contra d'aquestes senyores, però no puc evitar posar-me al costat dels "caiguts" i celebrar-ne qualsevol victòria. Irreverències sense malicia.
I mentre estem de festes el món continua girant i els diaris expliquen moltes coses, però no les expliquen totes. Algunes, com els captaires i les prostitutes de Barcelona, es queden sota l'estora, cal saber on és l'estora i poder aixecar-la per trobar-les. Però ja ho deia l'avi, si busques allà on és segur que ho trobaràs.
Qui no escombra ni amaga, qui sap mostrar i ho fa, és el Josep, des de Cambotja.
Demà els de Barcelona es poliran, i espero que a fi de bé, els quatre milions d'euros que l'ajuntament destina a la festa més festa de totes les festes que es fan i es desfan a Catalunya. Una part important, suposo, destinada a netejar els carrers d'allò que abans en deien "vagos y maleantes", Deixem la brutícia sota l'estora i imaginem-nos que tot és perfecte.
Demà passat, que és festa a Reus, la Coia (que ve després de la Tecla i la Mercè per si ho havíem oblidat) jo treballaré, però a la tarda no em perdré el ball dels diables que, de nou, igual que l'any passat i l'altre, es plantaran davant del santuari i, mira per on, aquests sí que aconseguiran que la verge (o mare de déu o de déus, com sigui) no surti de dins. No tinc res en contra d'aquestes senyores, però no puc evitar posar-me al costat dels "caiguts" i celebrar-ne qualsevol victòria. Irreverències sense malicia.
I mentre estem de festes el món continua girant i els diaris expliquen moltes coses, però no les expliquen totes. Algunes, com els captaires i les prostitutes de Barcelona, es queden sota l'estora, cal saber on és l'estora i poder aixecar-la per trobar-les. Però ja ho deia l'avi, si busques allà on és segur que ho trobaràs.
Qui no escombra ni amaga, qui sap mostrar i ho fa, és el Josep, des de Cambotja.
4 comentaris:
A mi sí em botonen els pantalons de l'hivern passat, però això no significa res, perque l'hivern passat ja era grossa.
Ja vinc amb l'engreix anual de sèrie, tot junt, jeje...
A gaudir les festes, amb vierges, diables i tota la parafernalia!!!
Jo no tinc problemes amb els pantalons perque porten gomes.
Quina pasada el montatge del Pep.Com esta el mon, aquets avis al carrer i a casa nostre serien a la residencia per estar ven cuidats i sobretot controlats.Aixi esta el mon d'un canto al altre.
Aquets dies em gaudit de la Susa, molt bé. Que vaigin molt relaxades les festas. Sempre petons.
De acuerdo totalmente con Dolors en que el montaje de fotos es una pasada (tal y como nos tiene acostumbrad@s nuestro insuperable corresponsal en Oriente). Y todavía me llega más al corazón por tener de fondo los versos de Rosalía de Castro, una mujer valiente donde las haya, que en un momento en que las mujeres no tenían voto, ni casi voz, supo convertirse ella misma en la voz de los olvidados.
La canción creo que se entiende bastante bien, pero si alguien tiene interés, dejo aqui la traducción:
NEGRA SOMBRA (Publicado en el libro Follas Novas- 1880. Música tradicional adaptada por Xoan Montes en 1892. Voz de Luz Casal)
Cuando pienso que te fuiste,
negra sombra que me asombras,
a los pies de mi cabecera,
vuelves haciéndome burla.
Cuando imagino que te has ido,
en el mismo sol te me muestras,
y eres la estrella que brilla,
y eres el viento que resuena.
Si cantan, eres tú que cantas,
si lloran, eres tú que lloras,
y eres el murmullo del río
y eres la noche y eres la aurora.
En todo estás y tú eres todo,
para mí y en mi misma moras,
ni me abandonarás nunca,
sombra que siempre me asombras.
Queda clar doncs: els problemes amb els pantalons ens diferencien. Però, bàsicament queda clar que en allò que és essencial coincidim. El vídeo del Josep és una passada. Gràcies Meiga per tornar i dedicar-nos un temps amb aquesta traducció i informació. També coincidim amb l'admiració per la persona de Rosalia de Castro.
I Dolors, ja sé que has gaudit de la Susa, nosaltres la vam tenir molt poc, l'esperàvem demà, però no ha pogut ser. Sempre és poc el temps compartit amb les persones que estimes.
Publica un comentari a l'entrada