Des de dijous, Reus s'ha convertit en un enorme i polifacètic circ.
Encara no he pogut disfrutar-lo. El dia de la inauguració plovia i ens vam quedar a casa.
Ahir i avui, de moment feina. A la nit cansats. Ara potser serem capaços de marxar, potser una estona, potser no aguantarem gaire. Encara plou.
Tenia ganes de fer fotos. Els colors del trapezi sedueixen i provoquen les ganes d'un reportatge. Però encara no he sortit i segurament ho faré poc. No sé si tindré humor.
Ens fem vells ...... Sort que hi ha joves amb tots els ànims i les energies que ens falten.
Sort que es pot obrir, des de casa, apalancada al sofà, l'ordinador i el correu t'avisa que un contacte ha posat fotos noves.
Ara ja tinc un bon reportatge del trapezi de Reus per mostrar al blog. Gràcies Joan
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
7 comentaris:
nena! com era alló? Reus/París/Londres. Quina foto més bonica que has fet,els espectacles amb trapecis són molt bonics tot i que a mi, de sempre, m'han fet patir molt. Un cop en vaig veure un a Maçanet de Cabrenys, a la petita plaça on hi ha la societat, ja saps aquelles societats llibertàries, com la de Darnius, la d'Agullana, la de tans pobles; que eren (algunes encara són) el centre social del poble i també tenien la funció de protegir al treballador sanitàriament i econòmicament en cas de pèrdua de feina, donç bé en aquella plaça, en la foscor de la nit amb una música esplèndida i una adecuada il.luminació, un sol trapeci amb dos o tres trapecistes jugaven amb les seves ombres reflectides als edificis que volten la plaça; va ser màgic, però ai, no tinc fotos, és a dir que t'ho hauràs d'imaginar que tú ja en saps.A banda d'aquest comentari, també estic cansada i també em faig gran, més o menys a la mateixa velocitat que tot.hom, c'est la vie mon amie. Petons
Estimada amiga, arribo ara de Reus amb els carrers encara plens de colors, anava amb la màquina però no he trobat cap anagle possible per captar res.
La foto tant bonica, sí preciosa, no és meve eh! de vegades em sap greu em sembla que m'explico poc. Volia dir que les fotos no són meves és el magnífic reportatge del Joan, (li he robat per parlar del trapezi perquè jo no n'havia fet) Cal clicar on diu gràcies Joan per veure la resta. Val la pena.
Avui, a més de veure algun espectacle de circ, hem anat a la presentació d'un llibre. És un llibre d'algú de Reus que parla d'altres que també són de Reus (Retrats una mica impertinets es titula)
Sí Reus/París/Londre. Però primer de Reus, després de Reus i finalment de Reus, em sembla que el París de la dita deu ser algun París de Reus. I el Londres deu ser algun Londres de Reus.
M'han entrat ganes d'escriure un retrat, una mica impertinent, dels reusencs. Amb tot elcarinyo, potser aquest cap de setmana, si estic d'humor, ho faré.
Ya es hora de reaparecer.
Os eché de menos estos días, y al ponerme al día en los mensajes, pude comprobar que tampoco me habeis olvidado.
Ya se que no parezco yo, tan callada y ausente, sin saludar a Josep recién llegado de Asia, sin plasmar en su momento una frase solidaria para Dolors , para Susa.
Hubiese querido tener un momento para hablar también de frutas, los últimos kiwis, los primeros nísperos, y por primera vez el primer kilo completo de cerezas comestibles de nuestro árbol.
Hubiese querido también tener un momento el día 14 para recordar con vosotros a José Rivas Millos, pues ese día hacía 6 años que nos dejó.
O tener un momento para hablaros de lo triste que está Gelita estos días, después de haber perdido a su único hermano, el pequeño... Ella que siempre pensó que sería él quien cuidaría de ella hasta el último momento, porque se supone que los más ancianos se van antes.
También me hubiese gustado poder escribir más de la Historia de A Balbarda, o contaros que lo de los tremendos crucifijos que exhiben dolor casi con obscenidad son un invento del Barroco a esta parte, que hubo un tiempo en que los Cristos Pantocrator sonreían en paz, como cualquier Buda, desde los mosaicos de los ábsides de iglesias como la de Monreale en Sicilia(algún dia pondré fotos en flickr).
Hablaros también de como percibo yo las diferencias....
Pero el inventario del departamento de Ciencias, el informe para el Plan de Mejoras de Bibliotecas escolares, las enfermedades de un par de compañeras, la casa y el ritmo implacable de los días me han mantenido fuera. Me seguirán manteniendo un poco fuera porque aún no se ha pasado toda esta vorágine.
Mañana , aunque para algunos medios será el Dia de Internet. Para nosotros es el "Día das Letras Galegas", que se solapa también con los ultimos coletazos de las "Festas dos Maios"... Un poco como San Jordi: Flores y libros, pero no todo en el mismo día. Este año la fiesta está dedicada a la obra de Ricardo Alvarez Blazquez, poeta y editor . Algún día os enviaré algún poema.
Sobra decirlo, visible o invisible, sabeis que siempre ando por ese espacio virtual que abarca todos los husos horarios, todos los mares y rías, todos los puntos cardinales, allí donde estais... Aunque no siempre escriba.
Petóns, bicos , muxuak
Com que ens fem vells!!! No pluralitzis!!jejeje jo cada día em faig més jove, i tu? Per cert, la foto d'en Joan, fantástica!!La combunació dels colors, el desenfoc..m'encanta!
Ahir varem ser a les Landes però hem tornat avui doncs la Miren i en Peru demà van a Pamplona a una festa de les Ikastoles (no s'en perden ni una!)
Meiga, bien aparecida!!!
Docs resulta que he estat mes de 24 hores sense obrir un oridinador. Quina cosa mes estranya en mi!Em sembla que estic deixant tots els vicis ... o veus Pep com si que ens fem vells. Està bé no pluralitzo, ja veig que tu els mantens en bona forma. Ara he trobat la Meiga que ha fet molta feina tenim una nova història de A Balbarda que ara penjaré. Però se m'acaba de produir un problema amb el teclat que no sé si podré resoldre. Bé de moment petons.
Ahir , en un acte sobre la presentació de una guia per prevenir i actuar sobre el maltractament de les persones grans.
La llei és patètica ....
Mentre és contempla una multa de 240€ per abandonar a una “persona gran”, ens poden posar una multa de 2.400€ per abandonar una” tortuga” al carrer.
Nosaltres... tractem bé a les persones grans i també adoptem els animals abandonats a la gasolinera.
Et costarà meinxs € deixar l’avi a la gasolinera que no pas abandonar al gat al carrer.
Quina enveja em fas. No vaig poder anar-hi.
Publica un comentari a l'entrada