No sóc de Reus. En primer lloc perquè no hi vaig néixer i en segon lloc perquè visc a les Borges de Camp. Però el fet de compartir la vida amb un reusenc (un de Reus, de Reus) comporta determinades obligacions, per exemple pujar al campanar el dia de Sant Pere. Avui hem complert. Ens hem aixecat aviat i a les 10 del matí ja començarem a pujar escales, 173 ens han informat, però pensem que en són algunes més. Hem convingut que l'any que ve les comptarem. A dalt hi havia massa gent per moure's i fer fotos a gust, però no he parat de fer clic amb la màquina. El resultat és al flickr. Naturalment no ens hem saltat el seguici ni la tronada. Les fotos demà. Cal felicitar la mare, ha començat l'ascens al campanar una mica espantada i ha arribat a baix més fresca que ningú. Als 80 anys, diu contenta, he pujat amb helicòpter i al campanar de Reus. Hi ha buscat sense sort el soldat i la gitana, i el campaner fent la figuereta a la punta més alta. No els hem vist, segurament és perquè hi havia massa gent.
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
11 comentaris:
Felicidades no se si yo las hubiera subido.
he sido yo susa
jajajaja ..... Así que has sido tu. Petons.
hola, per fi he pogut conquerir un espai de temps per posar-me a l'ordinador; això d'haver de compartir-lo amb un altre persona humana...!!! bé està clar que quan vius amb algú tota l'estona te la passes negociant i negociant. A vegades ,confesso, se'm fa una miiiica pesadet, però és alló del "pros i contres", i com sóc de mena democràtica...Magda, pot.ser sóc la única ,però no em sé la història de la gitana i el soldat,i ja saps que m'encanten les històries és a dir que "ahi queda eso"...Petons
...per cert, fa moltíssima calor!!!!!
La mare canta un romanço que he buscat per Internet i no trobo. He volgut que me'l dictés i ha sortir això. (Hi ha una tornada que fa: anem, anem a tocar a somaten, nig, nag, gananig, gananag)
Dalt del campanar de Reus
un soldat i una gitana
estaven venent fideus
a quatre duros la cana
El sastre de Cambrils
n'ha de fer una sotana
i com que no troba fil
els n'ha comprat tres canes
Quan feta l'ha tinguda
a fira l'ha portada
i un capellà vellet
diu que se l'ha comprada
El calze es va abocar
un dia dient missa
els fideus va estovar
i va quedar en camisa
Tota la gent del poble
es va escandalitzar
van anar buscar l'alcalde
perquè el vingui a agafar
Senyor alcalde perdó
que jo no he fet cap falta
que el sastre m'ha enganyat
..........
Un soldat i una gitana ...
(No hi ha manera de recordar el final)
Per cert , si que deu fer calor, sí, et veig molt torradeta. No estaves més fresqueta amb el pexicus?
...ara ja sé de que va això del sodat i la gitana, el que més m'ha agradat és la tonada gnaning, gnanag en clau de sol; com van les vacances,confessa que tens el despertador al congelador!.Demà entro altre cop de guàrdia, amb aquesta turra que cau i la mala sombra que duu la gent!!! i és que només és pot estar en remull. Bé vaig a organitzar-me, petons
No se si es que realmente no hay más entradas de estos días, o es cosa de mi ordenador que no pilla las últimas (ya me ha pasado alguna vez)
El caso es que escribo aquí, para contaros que hoy he vivido algo especial, como la subida al campanario de Reus.
Hemos celebrado el 50 cumpleaños de mi hermano mayor . Ha sido tremendo de emotivo, de derroche de imaginación en cada detalle de la celebración. Aun lo estamos saboreando. Y que mejor lugar que este para preservar lo más intenso de cada jornada .
Estare fuera una semana. Os echaré de menos, sois parte de mi rutina diaria y más que eso. Ya os contaré como me ha ido , y a ver si puedo acompañarlo de alguna foto.
Petóns, bicos, muxuak
No Meiga, no es tu ordenador, sólo que estoy de vacaciones en todos los sentidos, y como tengo amigos que me distraen no encunetro momentos para escribir ...
...iuju...veig que hi ha vaga de guionistes, així que he aprofitat per mirar fotos, per exemple les del campanar de Reus;molt bé Magda i molt bé la teva mare (està super maca!); pensava en el darrer campanar que vaig pujar va ser a Florència (el campanile) i deunidó el que costa arribar a dalt, però sempre val la pena, de fet tot el que un es proposa val la pena.Jo segueixo en període de guàrdies, per sort no hi ha focs, però hi ha un mal ambient que posa els pels de punta, tan és així que tots els meus resorts anti virus s'han posat a treballar i la veritat és que estic aconsseguint un grau d'estabilitat dins el fangar, que no està gens malament.Ha refrescat i això també s'agraeix. Bé res més de moment, el cap de setmana del 20 de juliol, tinc festa, si voleu venir, aquí estarem...Petons i a disfrutar
Publica un comentari a l'entrada