Dilluns, quan vaig sentir la noticia no m'ho podia creure. Diuen que la UE ha aprovat la jornada laboral de 65 hores. No pot ser, ha de ser una errada, volen dir 35, no? Fa més de 100 anys que aquelles persones considerades internacionalment com herois van morir per reivindicar la jornada laboral de 48 hores. La jornada de 48 hores és un dret adquirit, la tenim des del 1917. Fa temps que estem fent mobilitzacions per reclamar la jornada de 35 hores. Per fi ha arribat, clar. Què no se n'adonen que ha de ser una errada de transcripció? Algú s'ha equivocat i tota la premsa ha repetit l'error. Volien dir 35, no pot ser d'altra manera. Perquè si és veritat. Sí el que han aprovat els minestres de treball de la UE és la jornada laboral de 65 hores. Què fem que no estem tota Europa en vaga general?.
5 comentaris:
Quan vaig sentir la notícia, tampoc m'ho podia creure, pero sembla ser que és veritat! Crec que els pensaments dels ministres pensants és molt clar: Xina, i també la India ens fan la competècia (les economies emergents); treballen moltes hores i cobren poc; si els capitalistes de tota la vida volem seguir guanyan diners, els "nostres" currantes...que treballin com a xinos!. (I poc a poc ja arribarà també el que cobrin com els xinos). No, estimada, no hi ha cap error. Per què pagar hores extraordinaries a molts que ja treballen aquestes hores per poguer subsistir?. Cal crear una industria més forta i competitiva; fabricar més encara que no serveixi per rès, pero que ens ompli les botxaques i pugui competir amb els orientals.
Sí, estem boixos, sobretot pel que dius de per què tota Europa no está encara en vaga general. Bé, si tenim en compte la "feina" que fan els nostres sindicats, encara ho tenim més clar.
Jo no sé cap a on anem desde 1917. No entenc ja gaires coses si deixem apart alguns anys que em vaig creure que les podiem canviar. No sé ni què dir, també em vaig quedar bocabadat. No sé, potser qualsevol día em trovare-ho pescant amb una canya sobre una petita barqueta en el llac de la montanya de Bassats.
¿Deberían servir de consuelo las declaraciones del ministro español, el único que se atrevió a insinuar que la jornada de 48 horas era un derecho histórico?... Ojalá todo se quede en una insisnuación sobre el papel (ya ves que úan me quedan ciertas dosis de ingenuidad)
El trist és que només 1 ministre ho va dir. Un ministre de l'Espanya. Però pensem que cal estar a Europa. Europa, diuen, "és el progrés".
Em temo Pep que sí que entens coses.
Però seguirem aquí, com a mínim dient el que pensem. I no deixerem de somriure, de buscar bons moments, de riure ... No ens impediran disfrutar. Tampoc no aconseguiran que deixem de pensar, perquè sí, sí que ho entenem, per això repetim que no ho volem.
I que cada un es vesteixi com bonament li plagui i via fora. L'estiu arriba i aquest any encara podrem fer un conill a la brasa al Pigot.
Petonets i bona nit
...com deia aquella bonica cançó ..."malos tiempos para la lirica"...Jo també ho vaig sentir, i passat el primer moment d'esgarrifança de pelicula de terror, vaig fer com si no anés amb mi de tan bestia que ho vaig trobar!I espereu que la data de jubilació també ballarà (a l'alça of corse); i ja em veus a mi fent els 60 km que em separen de la feina amb bicicleta (posali mobilete)per l'augment de preu del petroli i la manca de transports públics (públics?), amb el meu bastó i contestant per emisora als bombers amb sonotone (...mande?)Però es clar, d'algun lloc han de treure els calers,els pobres dirigents per, entre d'altres gastos,poder subvencionar els empresàris que deixen de guanyar beneficis (pobrissons!)i es veuen obligats (sempre a contra cor, es clar!) a regular plantilles i deixar sense feina tantes families.Les conquestes socials van caiguent com gotellades i s'escolen per les clavagueres en un tres i no res, i el "salvese quien pueda" i "a rio revuelto ganancia de pescadores (potentes i sin escrúpulos)" s'imposa cada cop més i el que és pitjor, està ben vist. Definitivament vull ser hippy
Benvolguda serpentina, quan tinguis aquella edat en la qual la jubilació hauria de ser un fet, quan hagin passat ja uns quants anys de l'edat esmentada, quan hagis repetit cent "mandes" i el sonotone caduqui, seguirà sent un plaer escoltar-te o llegir-te. Com m'agrada la teva lucidesa! Quin bé de (Déu?) són els teus comentaris.
Publica un comentari a l'entrada