Ja no és divendres 13, ni al calendari gregorià ni a cap altre. Fa estona que han tocat les 12 i les bruixes, que no han trobat ningú que les reconegui, s'han retirat al país del mai més tot fent-nos botifarra i deixant-nos a les portes de les llargues jornades laborals. Està ras i tenim una fantàstica temperatura de 19 graus. Som a les Borges del Camp.
També som a Terrassa i a Donosti amb la mateixa temperatura. I som a Vigo amb una mica més de fred i a Ohanes amb una mica més de calor (menys però de la que farà a l'agost)
I som a l'Empordà, i ens hem de tapar una mica per mirar aquest cel que és, en paraules de la Serpentina, tempestuós com els temps que corren, però amb l'alegria de l'arc de St Martí com les amistats que ens uneixen.
Sempre petons. Que les bruixes bones us vetllin el son
6 comentaris:
que les bruixes bones ,sempre estiguin amb nosaltres.
Que hi han bruixes dolentes?
De todo hay en la viña del señor, diuen. Però com que a la viña dels señor les bruixes no hi han estat mai convidades ...
Crec que Irlanda és un dels llocs on hi ha més bruixes. Potser elles tenen alguna cosa a veure en aquest NO d'avui a la constitució d'una Europa poderosa, perillosament propera a les ideologies més ultra dretanes.
Tornarem a veure fogueres. Tornarem a cremar. Mentre el foc avança, poca cosa podem fer més que unir-nos en aquelarres sota els arcs de Sant Martí, més reals que els ponts de Saragossa. Potser l'energia d'aquests aquelarres d'amistat no apagui les fogueres però de qualsevol cendra pot sortir una fènix.
ojala salieran muchas brujas, buenas y malas, y pudieramos encender una hoguera muy grande donde quemar muchas cosas y otras ......
Comunico a todo el personal que piensa venir este verano a OHanes que ya tengo reservado todo el "Hostal Casa Maria " para mis amig@s, me hacen precio especial por ocuparlo entero y corre a cuenta de la casa, incluso me ha dicho el Sr. Alcalde que se pone a vuestra disposicion, veis que honor?
Estoy muy contenta
con que voy un poco retrasada he empezado por el finall del blogger, y veo que logicamente haceis referencia a las famosas 65 horas, la verdad es que no tiene nombre, aunque en realidad no nos tendria que sorprender y menos a nosotr@s, esto es escandaloso pero si nos paramos a analizar: es que vamos retrocediendo en tantas cosas ,que yo a veces prefiero no detenerme demasiado si quiero sobrevivir, confio todavia en que eso sea solamente una idea y se quede en eso, si no es asi ,confio en que la humanidad seamos capaces de responder ante tal barvaridad
De la confianza también se vive ..... Gràcies per tot Susa. Allà serem, tots i totes (més aviat totes). Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada