No és fàcil explicar algunes emocions. Com a filla avui em sento orgullosa. Crec que la mare, als seus vuitanta és molt feliç. Molt feliç, no parava de repetir-ho. Molt sorpresa de tot plegat, molt emocionada. S'ho mereix i li hem pogut donar. N'ha passat moltes, de tots colors i, segurament, democràticament, guanyaria el negre. Però ella que ho recorda tot, que ho plora tot, és capaç de saber que els números no són sempre indicatius. Avui, sense oblidar els negres, ha aconseguit intensificar els roses i fer-los créixer i créixer. Avui el rosa li il·luminava la cara. Avui ens ha dit que valia la pena haver viscut, que era fabulós poder arribar als vuitanta i que se sentia una de les dones més afortunada de la capa de la terra. Ara és tard, estava molt cansada. Demà tornaré a parlar amb ella, vull que em dicti el seu poema. La mare sempre deia que no sabia escriure, quan vivia el pare era ell qui escrivia, qui feia els discursos, era ell qui pensava. La mare enyora el pare, parla amb ell totes les nits. Ara és ella la que pensa, la que escriu. Regala poemes, avui n'ha fet un per a nosaltres. Demà li diré que me'l dicti, em sembla que el posaré aquí. Demà crec que encara escriure sobre la festa dels vuitanta de la mare. Les fetes, de fet. Perquè van començar dissabte, a casa la Lola. No és fàcil descriure emocions. No es fàcil explicar els sentiments. Quan una amiga et convida a dinar fa il·lusió. Quan una amiga et convida a dinar perquè hi vagis amb la mare que fa vuitanta anys i, tot i que està cansada perquè té el programa laboral més dur de la temporada, prepara un dinar sense oblidar cap detall: la taula magníficament parada, ,el menjar exquisit, el pastís amb l'espelma... I els somriures, aquests somriures d'ulls que no pararia de fotografiar. Els ulls de la Lola són com aquests racons de món als quals sempre tornaries, són com aquelles nits de lluna plena amb la bellesa natural i senzilla, són com el caliu d'un foc a terra en companyia. Els ulls de la Lola, quan somriu, són un regal. Jo l'he tingut, molts l'hem tingut. La mare, als vuitanta, també els ha tingut. No és fàcil explicar algunes emocions. Gràcies Lola.
I avui, a mig matí, amb la mare de vuitanta anys, ens hem apropat al cel... Després el dinar on ella ha escollit amb les persones que ella ha escollit .... I no s'ha acabat.
Avui, com la mare, tinc motius per dir que a la me
va vida, sense fer números, guanya el rosa. El rosa dels amics, el rosa de la mare, el rosa del fill, el rosa de l'Enric. Guanya el rosa. Sense campanyes ni paperetes. Com les nits de lluna plena. Naturalment i senzillament.
7 comentaris:
Felicitats per la Tresa, per la Magda i per tots! Que continuin els dies de rosa.
Desde esta otra esquina, a ras de suelo, y sin tener la suerte de estar en un helicóptero, también todos los deseos de que la felicidad de estos momentos os acompañe siempre
LES BENEDICCIONS DE LA MARE
El dos de juny del vint-i-vuit
va nàixer una nena
que ara ja te molts anys.
És això el que avui, aquí,
tots junts estem celebrant
En falta un,
ja fa temps que ens va deixar.
Però se que des del cel,
ell també m'ha felicitat
Tinc tres nets, són com tres sols
Dídac, David i Lluís,
de vegades em fèieu enfadar
però em vosaltres soc feliç
Tinc dues filles estupendes
Magda, Mati:
que us haig de dir
Si sóc la mare que us va parir
Molt contenta amb els dos gendres
Enric i Ramon.
Aquesta és la meva família
el que més estimo en aquest món
A la novia enamorada li haig de dir
que desitjo que sigui molt feliç
i que per sempre sigui l'Estel
del seu estimat Lluís
I a les dues parelles
que el seu amor sigui molt gran
Dolors i Fernando,
Anna i Joan.
Que sàpiguen disfrutar,
que siguin molt feliços,
aquest dos germanets:
el Dani i la bonica Ibet
Mercè: Molts anys de vida,
continua així d'eixerida i de primeta
i no et separis mai, sigueu felices,
amb la teva germana, la Carmeta
Bé, potser us he avorrit
i també us he atabalat
però jo estic molt contenta
de tenir-vos al meu costat
Que Déu us doni molts anys de vida,
salut pau i amor en tots els moments
i en tots els instants.
Són els desitjos d'aquesta iaia
que ja ha complert els vuitanta anys.
Precioso poema, todo sencillez y cariño. Gracias por compartilo .
Cinc minuts per tafanejar les fotos...que maca estava la teva mare amb el casc i els auriculars! me n'alegro que hagi anat tot bé,Magda, bonica m'en vaig de guàrdia. petons
A la seva edat, em conformaria amb la meitat d'amor que li doneu la teva família! És admirable! :)
Hi ha persones que ho fant fàcil. La mare és una d'elles. Gràcies Menxu per treure el cap per aquí.
Publica un comentari a l'entrada