Encara que només sigui per no deixar la Serpentina sota el campanar de Reus.
Encara que només sigui per no deixar la Miren i el Peru recollint la sempreviva.
Cada cosa al seu lloc, siguem ordenats:
La Serpentina a Agullana conciliant extrems, posant harmonia, remenant testos, enterrant xiprers i batejant nesprers (no pas en el sentit bíblic). Són bonics els nesprers, a casa en creix un, encara en test. Els dos grans, vellets ja, fan una fruita petita, petita, molt dolça, però tant xica que gairebé és impossible separar la carn de la pell. Cauen en grans quantitats cap al final de juny, madurs i ennegrits. Deixen pel caminal un rastre que fa pensar que per allà hi ha passat un ramat de cabres.
La Miren i el Peru a Calella, espero i desitjo. I amb ells la càmera del Pep (modernament dit Josep). Josep Girona, un fotògraf amb futur. Molt aviat la seva primera exposició. Anirem donant detalls des d'aquesta pàgina. De moment el pas diari per Begirada és recomanable, just i necessari.
Cada cosa al seu lloc i a cada lloc una temperatura. A Valladolid, per exemple, 30 graus. Quina calor! Qui sigui a Valladolid que aixequi la mà o si més no que ho expliqui a la tornada. Igual que la Meiga ens ha de donar detalls dels 50 anys del seu germà.
A Tòquio temperatura suau, bon clima i bons sopars, pel que sembla. Ha de ser difícil amb tantes comoditats pensar seriosament amb el canvi climàtic o amb la fam. Els del G-8 han tornat a casa i nosaltres marxem cap a París, allà només hi ha 23 graus, prendrem una jaqueta a la bossa per si de cas. Meravellós París, record del que no ha pogut ser. Divendres al matí, quan arribem, procurarem imaginar que trepitgem aquell mític París que sempre ens quedarà.
Deixarem a casa la sempreviva, damunt la taula, sota la finestra de la sala, omplint-la de color, d'olor i de records.
Tornaré dilluns amb històries de La França.
Encara que només sigui per no deixar la Miren i el Peru recollint la sempreviva.
Cada cosa al seu lloc, siguem ordenats:
La Serpentina a Agullana conciliant extrems, posant harmonia, remenant testos, enterrant xiprers i batejant nesprers (no pas en el sentit bíblic). Són bonics els nesprers, a casa en creix un, encara en test. Els dos grans, vellets ja, fan una fruita petita, petita, molt dolça, però tant xica que gairebé és impossible separar la carn de la pell. Cauen en grans quantitats cap al final de juny, madurs i ennegrits. Deixen pel caminal un rastre que fa pensar que per allà hi ha passat un ramat de cabres.
La Miren i el Peru a Calella, espero i desitjo. I amb ells la càmera del Pep (modernament dit Josep). Josep Girona, un fotògraf amb futur. Molt aviat la seva primera exposició. Anirem donant detalls des d'aquesta pàgina. De moment el pas diari per Begirada és recomanable, just i necessari.
Cada cosa al seu lloc i a cada lloc una temperatura. A Valladolid, per exemple, 30 graus. Quina calor! Qui sigui a Valladolid que aixequi la mà o si més no que ho expliqui a la tornada. Igual que la Meiga ens ha de donar detalls dels 50 anys del seu germà.
A Tòquio temperatura suau, bon clima i bons sopars, pel que sembla. Ha de ser difícil amb tantes comoditats pensar seriosament amb el canvi climàtic o amb la fam. Els del G-8 han tornat a casa i nosaltres marxem cap a París, allà només hi ha 23 graus, prendrem una jaqueta a la bossa per si de cas. Meravellós París, record del que no ha pogut ser. Divendres al matí, quan arribem, procurarem imaginar que trepitgem aquell mític París que sempre ens quedarà.
Deixarem a casa la sempreviva, damunt la taula, sota la finestra de la sala, omplint-la de color, d'olor i de records.
Tornaré dilluns amb històries de La França.
2 comentaris:
Bon viatge, estimada. A tú i a tots els teus. Trepitxa una mica per nosaltres aquells carrers (abans amb adoquins, ara no ho sé) i puja fins a Sacrecoeur donant una ullada als pintors del barri llatí.Pase-ho molt bé!!! i torna aviat amb les teves fotos i les teves paraules d'obligada lectura cada vespre.
No sabia que os ibais a Paris. Que os lo paseis muy bien, un abrazo
Publica un comentari a l'entrada