Després d'un cap de setmana fora arribem a casa i descobrim que, sortosament, aquí no fa tanta calor. En fa, molta, però no tanta.
Hem hagut de fer front a tres tiberis. Celebracions de Sants Jaumes, Annes i altres histories familiars endarrerides de les quals potser algun dia en faré la crònica. Venim de tres dies menjant i suant.
Ara, a punt d'anar a dormir comprovo com el volum de la panxa continua en augment. Ni la panxa ni els tiberis passats impedeixen que baixem al rafal a sopar a gust, encara que sigui un plat de verdura. Al rafal s'hi està bé, realment bé.
Però és tard i demà .... no, millor no pensar-hi en demà, però és tard, això sí, i estem cansats de la duresa d'un cap de setmana del qual no en faig la crònica per falta de temps però potser algun dia la faré
La cosa llarga i dura és molt més llarga, però molt menys durà. Les fulles de l'atzavara s'han aprimat. La planta està arribant al final de la seva vida. Li donarem les millors atencions. Que se'n vagi feliç. Ja estava aquí quan jo vaig arribar. Ens deixa aquestes flors, les úniques de la seva vida, per al record.
Hem hagut de fer front a tres tiberis. Celebracions de Sants Jaumes, Annes i altres histories familiars endarrerides de les quals potser algun dia en faré la crònica. Venim de tres dies menjant i suant.
Ara, a punt d'anar a dormir comprovo com el volum de la panxa continua en augment. Ni la panxa ni els tiberis passats impedeixen que baixem al rafal a sopar a gust, encara que sigui un plat de verdura. Al rafal s'hi està bé, realment bé.
Però és tard i demà .... no, millor no pensar-hi en demà, però és tard, això sí, i estem cansats de la duresa d'un cap de setmana del qual no en faig la crònica per falta de temps però potser algun dia la faré
La cosa llarga i dura és molt més llarga, però molt menys durà. Les fulles de l'atzavara s'han aprimat. La planta està arribant al final de la seva vida. Li donarem les millors atencions. Que se'n vagi feliç. Ja estava aquí quan jo vaig arribar. Ens deixa aquestes flors, les úniques de la seva vida, per al record.
3 comentaris:
Ja se sap, amb el temps la duresa flaqueja. Pero és la primera vegada que la veig sensera, felicitats!
Ya estoy de vuelta
Prometo fotos en flickr proximamente
Petóns
Ben vinda meiga. Esperamos fotos, relatos e todas esas cousas que sabes regalarnos. Sempre bicos
Publica un comentari a l'entrada