Tal com anàvem dient: Fa calor. Avui com ahir ... 27 graus a l'ombra. Ja és calor. Una calor que apreta però no ofega, feien la gracia aquest matí a Catalunya Ràdio mentre anava a la feina. A les quatre de la tarda, quan m'he ficat de nou al cotxe si no arribo a tenir aire condicionat ja n'haguéssim parlat d'això de l'ofec (o no).
Les set i pico sota el pont de Saragossa.
Escric des del rafal, s'hi està de meravella. Quin invent els rafals! (Ai com m'agraden les meves arrels mores) Només em falta un sortidor i associar al cant de les llagostes la melodia de l'aigua en moviment. Somiar és licit.
La foto d'avui es diu rafal de lo mas de Monterols. Dissabte hi vam celebrar Sant Jaume. Quaranta persones sota l'heura disfrutant d'un magnific àpat preparat per l'amfitrió, un home extraordinari que als vuitanta i pico encara es capaç de reunir la família un cop a l'any. Un home que mai no ha tingut fills a qui un dimoni entremaliat li ha donat onze nebots amb les corresponents parelles, fills, filles, nets i netes. Ell n'està encantat.
M'han parlat de la història de lo mas de Monterols, m'agradaria explicar-la però no m'atreveixo, tinc por de no recordar bé, tinc por de no ser fidel a la memòria d'un lloc que, com tants altres, va ser testimoni d'una guerra i va saber acollir a qui necessitava terra per plantar aliments i refugi per esmunyir-se de les bombes. Hi ha molt més, milers d'anècdotes guardades a les parets, fets d'abans i després del període fatídic. M'agradaria escriure'ls però em fa por de no haver retingut bé el que m'han explicat, em fa por de no ser fidel a la memòria.
"Si les teves fotos no són prou bones és que no t'hi has acostat prou" digué Robert Capa.
8 comentaris:
Doncs a mí em sembla que ti has acostat bé, doncs la foto és molt bona! A primer cop d'ull he pensat que era el vostre rafal, després ja he vist que no. Bona foto!
Sí, m'he acostat a un rafal vuit. La qüestió és: sóc capaç d'acostar-me prou allà on cal i quan cal? El que és segur és que m'agrada ser a prop vostre. Fins sempre
Hola. La meva panxa ha deixat de créixer, em penso que si segueix eixís, explotarà . Ahir la Pura (una avia de la resi) amb va preguntar si estava prenyada.
Suposo que la Susa ja esta al Canada.
Estic enfeinada a la resi, per el personal; ja faix de jefa autentica.
Ànims Dolors. Jo també tinc una mica de Cristo a la feina. A veure si el cap de setmana tinc una mica de temps.
Sempre petons, no?
Ánimo con vuestros curros. Se supone que yo estoy de vacaciones y aun me ha tocado esta semana pelearme con jefazos y subalternos de Santiago.... Pero vamos cosas más agradables.
Por fin he puesto fotos en flickr. No me he parado a retocarlas, así que no hay cosas de gran calidad, pero se trata de dejar constancia de asuntos que me han tenido ocupada el último mes: Un fin de semana en Barciademera (Mondariz)ayudando como monitora de campamento, otra semana de congreso de profes de geología por Guadalajara y alrededores (aunque Atapuerca cae algo lejos), y finalmente otra semana de campamento otra vez , pero con los de mi parroquia, aquí cerquita, en Cesantes (Redondela).
Las últimas (que al abrir la página son las primeras)son de la manifestación del pasado domingo 27, convocada por las fuerzas vivas del barrio, para pedir el uso público de antiguas zonas militares.
La verdad fue bastante emotivo ver alli un puñado de gente joven (y no sólo a los 4 pringados de siempre), con gaitas, panderetas, y buen humor... Son cosas que ayudan a creer que no todo está perdido, o como le gusta decir a ese amigo de Josep: Estamos condenados a vencer (Así sea)
PD: Podeis encontrar alguna reseña de prensa en http://www.20minutos.es/noticia/402049/0/etea/teis/vigo/, y hasta salimos en la Voz de Galicia del lunes, pero ahora para bajar noticias atrasadas hay que ser suscriptor y por eso no tengo el enlace.
on ets Magda?
Hi sóc, hi sóc. Aquesta tarda vindré a xerrar una estona. Petons
Ep! Jo també et trobo a faltar!
Publica un comentari a l'entrada